Formentera estimarà sempre els presos de la República

A les poques imatges que s’han servat de l’horror del campament penitenciari de Formentera els presos tenien les ombres mortes, al sol quasi sempre feien ombres llargues i primes. Eren afamegats. A partir del 1940 hi hagué fins a 444 republicans confinats, obligats a furgar entre la fema el llegum que evacuaven els que no podien digerir. És a la memòria del soldat-poeta Miquel Gayà.

És cert que 58 persones que moriren en aquella colònia penitenciària de la Savina, al costat de l’Estany, que és considerat el centre de reclusió més dur de les Balears després de la Guerra Civil, segons els experts Artur Parron i José Miguel L. Romero als seus llibres històrics. Carmelo Convalia en feu un documental que en fa cas, Aigua clara amb el testimoni de Joan Paret, un anarquista llegendari.

El Consell de Formentera, l'única instància de les Illes Balears on la dreta no és majoria, ha decidit ara honorar per sempre l’espai on sofriren i moriren centenars de republicans, perdedors a la Guerra Civil. El campament, metàfora per a un camp de concentració, ha estat preservat, declarat espai monumental, Bé d’Interès Cultura (BIC). Era una vella pugna d’anar i tornar, en combat amb els interessos urbanitzadors

El Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera ret homenatge cada 14 d’abril als republicans presos. L'entitat memorialista creu que amb el campament el franquisme recuperà “una tradició de confinament i desterrament que es remuntava al segle XIX”. Volien fer un camp d’aviació i el desmuntaren quan la Segona Guerra Mundial finia i Franco va tenir esment a desdibuixar un escenari perifèric, a prop de l’Àfrica, lluny de Madrid, on 444 presos eren molts.