Els alcaldes metropolitans exigeixen a Mas que redueixi 73 milions de deute

El calendari cada vegada estreny més, però ni la Generalitat ni l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) donen per perdut encara l'acord amb el qual l'Executiu d'Artur Mas preveu ingressar 800 milions d'euros a canvi de cedir a la corporació supramunicipal les infraestructures hidràuliques i la major part dels ingressos procedents del cànon de l'aigua durant 30 anys. Les negociacions continuen a comptagotes condicionades pels requisits imposats pels alcaldes metropolitans, un dels quals és que la Generalitat accedeixi a pagar almenys 73 milions d'euros que deu als municipis per serveis prestats i no liquidats bàsicament durant el 2014 i el 2013, segons van explicar ahir fonts de l'AMB. Un altre, la congelació del cànon durant un termini de cinc anys.

Aquestes reivindicacions les lideren els alcaldes del PSC, encapçalats en la negociació pel de Cornellà, Antonio Balmón. Estan pressionats pels plens dels consistoris, que en alguns casos han votat mocions contràries al preacord aconseguit al juny en considerar que fulmina l'Agència Catalana de l'Aigua –encarregada fins ara del cànon–, i per l'estranya sensació de salvar els mobles al Govern d'Artur Mas, que necessita els 800 milions per eixugar dèficit i alleujar la seva maltractada tresoreria, que pateix cada vegada més problemes de pagament.

Aquest és el panorama que marca el lent intercanvi d'ofertes i contraofertes entre els dos negociadors. Més enllà del pagament de deute als municipis, la Generalitat assegura que el punt clau sobre el qual basculen les converses és l'acord sobre el percentatge del cànon de l'aigua que es quedarà l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquest organisme reclama quedar-se entorn del 85% dels 143 milions que s'ingressen per aquest gravamen als 36 municipis metropolitans, mentre que la Generalitat ha ofert una forquilla de percentatge que va entre el 70% i el 75%, en considerar que l'aigua que arriba a aquests municipis ha passat abans per altres infraestructures hidràuliques, amb el cost que això genera. Però el Govern de l'AMB no en té prou amb aquest argument, ja que considera que amb prou feines guanyaria un parell de milions d'euros respecte als recursos dels quals ara es disposa per finançar la gestió integral de l'aigua al seu territori.

Que l'operació arribi a bon port no depèn només de la Generalitat i de l'AMB. Després de l'acord quedarà pendent la recerca dels 800 milions d'euros, que s'efectuarà mitjançant una titulització de deute per part de la societat mixta Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l'Aigua, societat constituïda fa un any i controlada per Agbar en un 85%. Els tràmits per llançar l'emissió de deute són els que ja des del juny van provocar que la Generalitat accelerés el procés, que ha comportat una modificació legislativa per donar més competències en matèria d'aigua a l'AMB.

Per si arriba l'acord, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) –que l'ha de validar– ha previst un consell d'administració la setmana que ve, en el qual previsiblement també aprovarà una pujada de l'1,5% del cànon de l'aigua per a l'any vinent. El pacte també hauria de ser confirmat pel ple de la corporació metropolitana, que preveu una reunió ordinària a final de mes. Després, un altre conveni signat entre l'AMB i la societat mixta haurà de determinar les condicions de finançament.