Al mercat infinit de Frankfurt

Costums del cigarret en la Primera Guerra Mundial (Jonas Verlag); Kemal Atatürk, pare de la Turquia moderna, i la seva desconeguda influència en l'imaginari ideològic nazi (Harvard University Press); totes les cançons de Bob Dylan des de 1962 en una edició limitada (Simon & Schuster, 200 dòlars; en capsa signada i numerada, 5.000 dòlars); les memòries del carismàtic Tim Howard, porter de la selecció nord-americana de futbol (Harper Collins); la meditació explicada per a dummies (Wiley)… Conferències, vendes de drets, edició digital i preocupació per Amazon a banda, la Fira del Llibre de Frankfurt encara es resisteix a perdre del tot el seu caràcter primigeni de fa 66 edicions, el qual permet remenar llibres i sorprendre's amb alguna troballa com si es tractés dels encants. D'aquest selecte mercat editorial que és la fira, malgrat que pugui ser plana com la convocatòria d'enguany, que va acabar ahir, les editorials espanyoles se n'han endut unes quantes joies.

Tornen Paul Auster i Anthony Beevor. Gairebé quatre anys ha trigat l'autor de La trilogía de Nueva York a abandonar l'autobiografia i tornar a la ficció pura que va abandonar després de Sunset Park. Ho farà amb una novel·la sobre una saga familiar jueva d'unes 900 pàgines, de les quals ha escrit la primera meitat; de la segona, només n'ha enviat un esquema, però n'hi ha hagut prou perquè Edicions 62, la seva editorial en català, ja ho hagi lligat; Jorge Herralde, que l'està llegint, se n'encarrega per a Anagrama. Una altra gran alegria d'un autor als seus editors internacionals l'ha proporcionat Anthony Beevor. L'historiador supervendes de Stalingrado ha lliurat gairebé un any abans del previst l'original del seu esperat Ardenas.1944, sobre la sagnant i decisiva batalla. Aquesta vegada a Espanya l'editarà Crítica, al maig, en ple llançament mundial.

La cua de la Primera Guerra Mundial. La Gran Guerra encara fa córrer rius de tinta. Un episodi crucial va ser l'enfonsament al maig de 1915 del vaixell Lusitania per part d'un submarí alemany U-20, un dels motius que va portar els Estats Units a intervenir en el conflicte. El periodista Erik Larson (En el jardín de las bestias) reconstrueix la història a partir dels personatges clau (el capità del vaixell, la tripulació del submarí, el president Wilson i el seu entorn…), en un llibre que publicarà Ariel. Per part seva, l'historiador i director del Centre d'Estudis de Guerra del University College de Dublín, Robert Gerwarth, demostra a The Vanquished que el conflicte no va acabar el 1918 i que la violència pels temes no resolts va conduir a la Segona Guerra Mundial. Galaxia Gutenberg l'editarà a Espanya, igual que una altra joia d'un dels grans especialistes alemanys en Rússia, Jochen Hellbeck, que a Die Stalingrad Protokolle mostra les seves esborronadores troballes en arxius russos de testimoniatges de generals, soldats i habitants de Stalingrad durant el cruent setge de 1942 i que havien romàs silenciats per Stalin. La mirada és completament nova i gens heroica oficialment, esclar.

Periodisme literari i emocional. La no-ficció del periodisme literari té bona salut. A Espanya arribarà, com a mínim, en dos formats molt contraposats. Debate (contents perquè els llibreters alemanys van concedir el seu prestigiós premi a Jaron Lanier per Contra el rebaño digital, editat per ells) recuperarà dos títols de la candidata al Nobel Svetlana Aleksiévitx, on millor llueix l'especialitat de l'escriptora i periodista bielorussa, aquestes “novel·les polifòniques de no-ficció”: La guerra no tiene rostro femenino (1983), entrevistes amb dones russes a la Segona Guerra Mundial, i, amb la mateixa tècnica de collage, Voces de Chernóbil (1987), sobre els supervivents del desastre nuclear. No ficció literària però d'alt contingut emocional és el fil conductor dels títols del nou projecte Planeta Internacional No Ficción, presentat a Frankfurt. Tres exemples que a Espanya editarà, dins del grup, Península són els d'un exetarra penedit per amor: Lo difícil es perdonarse a uno mismo, d'Iñaki Rekarte; una espia que va caure seduïda per qui havia de ser el seu objectiu, Fidel Castro: Yo fui la espía que amó al comandante, de Marita Lorenz, i una mare coratge contra la màfia que va matar la seva filla a Ciudad Juárez: Norma y Malú, heroínas en el infierno del crimen, de la periodista Elena Ortega. Paidós recollirà The japanese method, de la periodista Junko Takahashi, construït a partir del testimoniatge de japonesos (atletes, professors…) que han superat el segle de vida i segueixen en actiu en aquest món.

La memòria de Mankell i la passió de Madame S. Henning Mankell, el pare del comissari Wallander, ja jubilat, va declarar a principis d'any que tenia càncer, però així i tot segueix molt actiu. Ho demostra el llibre que acaba d'adquirir Tusquets, Arenas movedizas, bell títol per a una obra autobiogràfica en la qual repassa episodis clau de la seva vida. Autobiogràfica és també La pasión sin límites de Madame S, cartes sorprenents per la seva lucidesa i sinceritat sexual que una dona va dirigir, entre 1928 i 1930, a un ambaixador francès casat. Seix Barral i Edicions 62 editaran aquesta Simone de Beauvoir avant la lettre.

La literatura francesa, a l'alça. El Nobel a Patrick Modiano no deixa de ser la punta de llança del bon moment de les lletres franceses, del qual Anagrama se seguirà aprofitant: a més del nou llibre del guardonat (Para que no te pierdas por el barrio), ha adquirit l'última obra de l'autor de Limónov, Emmanuel Carrère: El Reino, sobre els orígens de la cristiandat barrejats amb episodis autobiogràfics (200.000 exemplars ja a França). També apunta alt Frédéric Beigbeder amb Oona & Salinger, que juga amb la història d'amor d'un jove Jerry Salinger, que amb 21 anys topa amb Oona O’Neill, de 15, la filla del gran dramaturg nord-americà. Pearl Harbour es va ficar pel mig de la vida del futur i anacoreta escriptor d'El vigilant en el camp de sègol. De David Foenkinos arribarà, a través d'Alfaguara, la seva tretzena novel·la: Charlotte, sobre la tràgica vida de la pintora Charlotte Salomon, que va morir als 26 anys, embarassada, exclosa de tots els cercles pels nazis. Francès és també Édouard Louis, de 22 anys, fill d'una família obrera de clàssic banlieue, brillant estudiant de filosofia i sociologia que novel·la les humiliacions que ha viscut a causa de la seva homosexualitat a En finir avec Eddy Bellegueule. Salamandra l'editarà en català i castellà.

Converses i matrimonis. “El matrimoni és una llarga conversa”, deia Kipling. I a partir d'aquesta frase Lumen pensa titular el llibre de la nord-americana Lauren Groff Una larga conversación, ambientada a la Nova York actual i que a partir dels seus protagonistes planteja tot el que s'ha de parlar i callar perquè un matrimoni funcioni molt de temps. Curts també van ser els dos matrimonis, que li van reportar els respectius fills, a la protagonista de la molt autobiogràfica También esto pasará, de Milena Busquets (filla de l'editora Esther Tusquets), a cavall del delicat Buenos días, tristeza, de François Sagan, i el Diario de Bridget Jones, duel, carta d'amor i dubtes existencials d'una dona de 40 anys, amb dos ex i un amant tots molt a prop, després de la mort de la seva mare. Va ser un dels llibres calents de la fira que Anagrama i Ara Llibres editaran a Espanya. Tres vegades, per la seva banda, es va casar la tardana però influent escriptora nord-americana Lucia Berlin (1936-2004), una Raymond Carver de qui Alfaguara ha adquirit els seus contes.