elBulli, patrimoni nacional

Per a alguns, Ferran Adrià és (o va ser) el millor xef del món. Uns altres van preferir qualificar-lo d'alquimista. I fins i tot hi ha qui s'hi ha referit com al Salvador Dalí de la cuina. La vinculació no és gratuïta. Tots dos van trobar part de la seva genialitat al Cap de Creus, el parc natural de l'Empordà on els Pirineus i el Mediterrani topen en una combinació de penya-segats i petites cales. Si Dalí va trobar la inspiració a Port-Lligat (Cadaqués), Adrià va veure reconeguda la seva creativitat a la cala Montjoi (Roses, Girona). Va ser allà on elBulli, el seu restaurant, va aconseguir tres estrelles Michelin i va arribar a dalt de tot de la cuina internacional. Fins que el va tancar el 2011 amb l'única intenció de reformular-lo. Al mateix lloc.

Després de l'últim sopar servit pel seu equip, Adrià va dir: "El missatge que surt d'aquí és que elBulli continua". Durant els últims anys, entre ofertes de diferents bandes del món per acollir la seu del nou complex, el cuiner ha anat desenvolupant el projecte que volia "per perpetuar el llegat històric material i immaterial" del que va ser "referent internacional en l'art gastronòmic" i "perseverar en l'esperit innovador d'elBulli mitjançant l'anàlisi, l'estudi, la investigació i l'experimentació en els aspectes científics i tècnics relacionats amb l'alta cuina i la gastronomia".

Les citacions no són d'Adrià ni del seu soci Juli Soler ni d'elBulli Foundation. Procedeixen d'un esborrany de l'avantprojecte de llei elaborat per la Generalitat que ha aixecat polseguera a Cataluya després d'aconseguir recaptar 85.000 signatures en contra per mitjà de la plataforma Change.org. Els contestataris critiquen l'elaboració d'una llei a mesura per, segons denuncien algunes entitats ecologistes i que reconeix el propi Govern català, saltar-se prop d'una desena de normes urbanístiques, territorials i ambientals que impedeixen ara aixecar un gran centre cultural i d'investigació de la gastronomia d'avantguarda anomenat elBulli1846 —el número fa referència a les receptes que s'hi van inventar— on hi havia l'antic restaurant. El centre contindrà un laboratori en què 30 persones investigaran durant vuit mesos l'any sobre l'eficiència de la creativitat de la cuina i una exposició permanent sobre la història de la cuina d'avantguarda.

Però les queixes no arriben pel contingut del centre sinó perquè el projecte preveu construir 3.466 metres quadrats d'obra nova (actualment n'hi ha 1.116), per la qual cosa s'incrementarà un 213% la superfície de l'antic restaurant. La llei impedeix que una obra existent en un espai natural guanyi més del 20% de l'espai ja existent.

"No estem en contra d'elBulli1846, només demanem canviar-ne la ubicació i deixar-lo a Roses, que és a les portes del parc natural", sosté Barbara Schmidt, portaveu de la plataforma IAEDEN-Salvem l'Empordà. Depana, l'altra organització que s'ha oposat frontalment al projecte, comparteix la mateixa opinió. Consideren que el vestit a mesura per al projecte d'Adrià suposa obrir la mateixa porta d'excepcions a futurs projectes i que el nou reclam turístic tindrà impacte sobre el parc natural pels milers de persones que visitaran cada any les instal·lacions. A més, el parc ja va tenir una actuació important fa poc, quan es va desmantellar l'antiga vila de vacances ClubMed del mateix entorn. "Probablement el projecte sigui una meravella, però la qüestió és que és completament il·legal i que si s'aprova aquesta llei s'està violant l'Estat de dret, i que fa prevaler els poderosos davant la resta dels ciutadans", denúncia Gumà, que recorda que a Dalí mai se li va passar pel cap crear el seu museu a Port-lligat, sinó a Figueres.

El conseller de Territori de la Generalitat, Santi Vila, ha pres la batuta de les negociacions amb Ferran Adrià i és un fervent defensor del virtual renaixement del restaurant que, quan reobri el 2016 (segons les seves previsions), només oferirà sopars 20 dies l'any i la meitat de les places seran gratuïtes, mitjançant sorteig. La resta seran de pagament i a un preu que permeti recaptar fons per mantenir part del recinte. Vila està convençut que "en un parc natural s'hi han de poder fer coses, com passa als Estats Units o al Canadà", i que el d'elBulli1846 és un projecte d'aquells que "poden atreure persones que visquin a la Cinquena Avinguda de Nova York". En resum, que mereix una altra llei excepcional com la que s'ha aprovat recentment perquè el complex de casinos i hotels BCN World es pugui aixecar a Tarragona, al costat del parc temàtic de PortAventura. En aquell cas, a més d'un planejament urbanístic més lliure, BCN World es beneficiarà d'una rebaixa d'impostos per al sector del joc.

Entre aquests dos projectes hi ha una diferència substancial. Mentre que BCN World donarà dividends al capital privat, el projecte de Girona serà eminentment públic. Malgrat que elBulli Foundation invertirà els nou milions d'euros que seran necessaris per construir els nous espais, Adrià ja ha anunciat que donarà aquest patrimoni íntegrament a la Generalitat si la llei tira endavant i el projecte pot veure la llum tal com l'ha dissenyat l'arquitecte Enric Ruiz-Geli. De moment ja ha traspassat la documentació d'elBulli i de les seves 1.846 receptes.

En respostes a través de correu electrònic, Ferran Adrià deixa la porta oberta al fet que la grandària d'elBulli1846 sigui únicament del 20% que li permet l'actual normativa o del 213% que planteja la nova llei. La decisió la deixa en mans de "la societat civil" i assegura: "Per la nostra banda, el consens ha de ser fonamental". De moment, solament la CUP ha plantejat que presentarà una esmena a la totalitat de la llei. També deixa clares altres dues coses: "Hi haurà un elBulli1846" i estarà a la cala Montjoi, "on s'ha forjat la història d'elBullirestaurant".

Tant els responsables d'elBulli Foundation com la Generalitat defensen que el projecte arquitectònic s'ha basat en una integració paisatgística cuidada en un entorn privilegiat, amb moltes de les instal·lacions soterrades. "Preservem el camí de ronda, la biodiversitat de l'entorn, el camí de la riera, l'arquitectura serà d'estil mediterrani, restaurem tots els murs de pedra seca", va enumerant l'autor del projecte, Enric Ruiz-Geli, fins que arriba un moment en el qual, amb certa ironia, assumeix: "Però sí, incomplim dos punts de les normatives". El primer és el referent al límit de construcció d'obra nova i el segon, més irònic encara, l'explica: "Enterrem les línies elèctriques i posem plaques fotovoltaiques i instal·lacions de microeòlica, que la normativa del parc no permet. Incomplim, però és necessari", remarca.

Jordi Sargatal, que va ser director d'un parc natural proper al de Cap de Creus (el dels Aiguamolls de l'Empordà) i cofundador de IAEDEN, és un dels conservacionistes que han trencat una llança a favor del projecte. "Parlem d'una actuació de mitja hectàrea en un parc amb 13.000 i, en tot cas, és bo que la gent vagi als parcs naturals per un altre motiu i sàpiga que s'estan fent coses per mantenir-ne la conservació. Els parcs naturals han de servir com a aparador", opina.

De moment, existeix una pugna de punts de vista. La recollida de signatures en contra continua, malgrat que ja se'n van lliurar 75.000 al Parlament, i els suports també: empresaris, alcaldes i institucions de Girona es van manifestar fa una setmana en la cala Montjoi per reivindicar el nou elBulli com un revulsiu cultural i econòmic per a la zona.