Les ajudes a la pobresa energètica i arriben només a 500 famílies
La Generalitat idea un fons d'Administració, companyies i donacions
Només 500 famílies es van beneficiar l'any passat a Catalunya de la treva hivernal, el pla de la Generalitat per evitar que les llars sense recursos es quedessin sense electricitat o gas entre els mesos de novembre i març. Les condicions estipulades en el decret llei pactat pel Govern d'Artur Mas i ERC i el fet que les ajudes es limitessin a un ajornament en el pagament de les factures, que s'havien de liquidar entre abril i octubre, van frenar el nombre de sol·licituds i d'acceptacions, segons van reconèixer ahir membres del Departament d'Empresa en una trobada amb la Taula del Tercer Sector. Com preveien les entitats socials quan es va aprovar el decret, van ser els ajuntaments amb les seves pròpies partides pressupostàries i les mateixes ONG les que es van encarregar de protegir les persones que no disposaven de recursos suficients per pagar les factures.
“És una xifra baixa en relació amb la realitat”, va admetre després de la reunió el secretari d'Empresa, Pere Torres, qui va explicar que la mesura “no va tenir prou difusió”. Segons l'Idescat, el 2011 unes 193.000 llars no podien assumir les despeses de mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada. El Govern català ha esperat fins a l'últim moment per anunciar els resultats del pla, que haurà de remetre un informe complet al Parlament.
La Generalitat preveia millorar la treva hivernal del passat any, però no podrà ser així. El Govern central va aprovar divendres passat presentar un recurs d'inconstitucionalitat sobre el decret llei, en considerar que envaïa competències bàsiques de l'Estat. El recurs qüestiona que l'Administració autonòmica creï la seva pròpia classificació de “persona en situació de vulnerabilitat econòmica”, que permeti ajornar el pagament dels rebuts perquè repercuteix directament “sobre els ingressos del sector elèctric”. També critica que s'acordin mecanismes d'intercanvi d'informació entre empreses i administracions públiques i que no es faci cap esment de qui finança aquestes mesures. Així, el Departament d'Empresa ha dissenyat un pla B que preveu tancar en les properes setmanes.
La Generalitat no descarta demanar donatius voluntaris als ciutadans
La proposta que va posar ahir sobre la taula la Generalitat és la de crear un fons de subministraments bàsics que beuria de les aportacions que fan actualment ajuntaments i entitats socials i de noves que aportarien la Generalitat, les companyies subministradores i fins i tot aportacions voluntàries de ciutadans. Podria superar els 200 milions d'euros. En el marc de la reunió va arribar a sorgir la possibilitat de demanar donacions als ciutadans a través de formularis enviats al costat del rebut de la llum.
El pla ideat per Empresa també té altres novetats respecte al decret llei de l'any passat: serien aportacions a fons perdut que pagarien factures al llarg de tot l'any i que no es limitarien al gas i l'electricitat, ja que sumarien també el subministrament de l'aigua. La seva constitució podria ser més complexa si, com es va comentar durant la trobada, s'estableix un sistema gradual del pagament en la factura, en funció de la situació familiar i d'uns determinats trams de consum.
La proposta va agafar amb el pas canviat els representants del tercer sector, que no veuen en el fons una mala idea, però volen més concreció. Sí que van advertir d'un possible problema si la Generalitat finalment decideix donar entrada al capital privat en la gestió dels recursos recaptats.
Urgència
Toni Codina, el director de la Taula del Tercer Sector, va demanar a la Generalitat que “espremi les seves competències” per evitar que aquest hivern hi hagi llars sense subministraments bàsics. Tant Codina com Eloi Badia, portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica, van criticar que les iniciatives de la Generalitat per reemplaçar el decret “encara estiguin verdes” i depenguin una vegada més de la bona voluntat de les elèctriques. Empresa accepta que encara no té quantificat quant costaria fer front a la pobresa energètica a Catalunya perquè no sap quants afectats n'hi ha.
Les companyies de subministraments, va explicar Torres, “es manifesten sensibles davant les situacions de les famílies”. No obstant això, va afegir el director general, “tenen la prevenció lògica cap a un mecanisme que permeti que famílies que sí que poden fer front a les factures deixin de pagar els rebuts”, va afegir. Un estudi elaborat per la Creu Roja entre els seus beneficiaris, i que va ser presentat la setmana passada, va revelar que la pobresa energètica ha augmentat notablement en tres anys a Catalunya, on ha passat d'un 40% a un 61,8%.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.