Coral Regí: “Hi ha pares que critiquen que els seus fills no llegeixen, però ells tampoc ho fan”

Coral Regí (Barcelona, 68 anys) ha passat bona part de la seva carrera docent com a directora de l’escola concertada Virolai de Barcelona. Biòloga de formació, també ha participat activament en institucions com el Consell Escolar de Catalunya i va ser membre del grup impulsor de mesures de millora educativa que fa un any va presentar una llista de propostes, després del desastre dels resultats de PISA. Defensora de la renovació pedagògica, Regí admet que hi ha canvis que s’han fet precipitadament, i demana paciència i pactes polítics que donin estabilitat i calma a les escoles.

Pregunta. Com veu el sistema educatiu català?

Resposta. Majoritàriament és bo, i en alguns casos molt bo. Si el comparem amb fa 30 anys, hi ha una progressió: hem escolaritzat amb força èxit els alumnes de matrícula viva, s’ha reduït el fracàs escolar... Però també t’adones que hi ha coses que no s’han fet bé, com ara consolidar processos de lectura, conceptualitzar les matemàtiques, atendre la singularitat i el benestar emocional de les persones... Però jo soc de veure sempre el got mig ple.

P. Però sí que hi ha veus d’universitats o docents que alerten que cada cop els alumnes arriben menys preparats.

R. Hi ha el tòpic que qualsevol generació posterior a la nostra està més mal preparada. Però jo crec que no és així, tenim alumnes molt ben preparats, que saben més anglès, que saben treballar en equip, que són crítics... Sí que a les universitats et diuen que els alumnes són incapaços de llegir textos llargs, però això és un reflex de la societat. Per exemple en periodisme: cada cop els textos són més curts i senzills, perquè la gent no llegeix articles llargs, com abans.

I tenim un problema de fons, els mòbils. Els alumnes tenen un problema de dependència del mòbil. Però, i els adults? Els nens d’I3 arriben amb menys lèxic i amb dèficits d’expressió. L’escola ha de regular l’ús dels mòbils, però també cal un treball de les famílies.

També passa amb la lectura. Hi ha pares que critiquen que els seus fills no llegeixen, però ells tampoc ho fan. I els pares, igual que els mestres, han de ser exemples. Els mestres no han de deixar que els alumnes llegeixin sols, han de llegir amb ells, comentant i contagiant la passió i el gaudi per la lectura.

Els alumnes no són responsables de les nostres accions perquè no decideixen com s’aprèn a llegir

P. S’assenyala massa els alumnes com els culpables del baix nivell?

R. No podem focalitzar els problemes del sistema educatiu en els alumnes. Ells no són responsables de les nostres accions perquè no decideixen com s’aprèn a llegir. Els alumnes són les víctimes de coses que l’administració o els mestres no fem bé.

També és important ensenyar els alumnes a superar-se i ser perseverants. I per això és important tractar bé l’error: no es pot tractar de manera negativa dient a l’alumne que és un desastre, sinó fer que reflexioni i ajudar-lo a tornar-ho a intentar, que vegi que la perseverança és important i que amb esforç es pot fer una feina ben feta. Però per això cal un mestre al costat que l’ajudi i l’acompanyi. El mestre ha de veure que el seu alumne no té sostre, i tenir esperança per tots els alumnes que té a l’aula. Si féssim això, crec que moltes coses canviarien, especialment als instituts. I a primària cal combinar aquesta preocupació pel benestar amb una exigència sobre els continguts.

P. Des dels resultats de PISA han augmentat les crítiques contra les noves pedagogies.

R. L’OCDE dissenya unes proves molt competencials. Hi ha gent que creu que els alumnes que van malament a PISA és que no saben multiplicar. Això ho garantim, però el que potser no saben és raonar o aplicar els aprenentatges en contextos diferents. Potser ens falten canvis més profunds i amb professors ben formats.

P. Aquesta renovació s’ha fet massa ràpid, sense ensenyar als mestres com fer aquesta transformació?

R. Hi ha hagut una precipitació pedagògica i gairebé s’ha convertit en màrqueting educatiu, s’ha desvirtuat el concepte. Les professions han canviat en els darrers 15 anys i, igual que els treballadors s’han hagut d’adaptar als nous temps, els mestres també, però amb rigor. En alguns casos hem fet algunes experiències amb poc fonament, però en d’altres s’està fent molt bé.

En alguns casos hem fet algunes experiències amb poc fonament

P. I com es poden fer les coses bé?

R. Fent que els aprenentatges sigui rellevants. Explicar en fred el segle XX pot ser poc motivador, però tenim una generació amb por pel que van viure a la pandèmia i perquè intueixen el perill d’una Tercera Guerra Mundial, així que si podem partir del seu interès per treballar les altres guerres. Ja ho va dir el director de l’OCDE, Andreas Schleicher, que potser és millor aprendre menys coses però amb més profunditat i que tinguin ganes de continuar aprenent. És cert que potser hem fet coses poc profundes i molt superficials. Ens pensem que treballar per projectes és estar jugant una estona, i no és així.

P. Com valora la reforma del batxillerat amb la reducció d’hores en literatura i ciències?

R. Fins ara teníem un disseny de batxillerat que funcionava, que el feia més comprensible i assequible. El millor seria no tocar-lo. Aquí hi ha un fantasma de fons, que és la creació d’una Selectivitat única a tot l’Estat, i això seria un retrocés perquè les PAU de Catalunya tenen un component competencial molt alt, mentre que la d’altres comunitats encara és molt memorística.

P. Com es pot millorar l’ús del català?

R. El problema és que hi ha molts professors, especialment d’institut, que es passen al castellà. La primera etapa de la immersió va funcionar, però llavors teníem un índex d’immigració més baix i unes persones que veien el català com un ascensor social. Però amb la gran onada migratòria, les xarxes socials i les televisions per satèl·lit, baixa la necessitat de parlar en català. I també es retallen els recursos a l’escola o eines com el canal Super3. Cal prestigiar la llengua catalana amb videojocs, productes culturals i dibuixos animats.

P. La diversitat a les aules és un problema?

R. És el tema que més angoixa els professors. Necessitem més recursos de personal especialitzat, però també un canvi de mentalitat dels mestres: han d’assumir que la realitat que trobaran a les aules serà diversa perquè tots els nens tenen dret de ser escolaritzats. Tenim la sensació que abans els nens d’institut eren millors, però estaven seleccionats i només arribaven a BUP el 30%. Ara arriba el 100%.

Ens pensem que treballar per projectes és estar jugant una estona, i no és així

P. Com veu l’encàrrec a l’OCDE perquè analitzi el sistema educatiu català i faci propostes de millora?

R. Crec que s’ha d’escoltar i consultar els millors professionals, d’aquí i de fora, però quan facin el diagnòstic no podem pretendre tenir resultats en quatre anys.

P. Esperem grans idees de canvi de l’OCDE?

R. Als seus informes, l’OCDE ja indica quins són els punts que fallen, com ara el poc sentiment de pertinença al centre o la manca d’equitat, dos elements que posa al mateix nivell que el baix rendiment en comprensió lectora o matemàtiques. I també va fer propostes. Que ara pot entrar més en detall? Segurament sí. Escoltem-los, però comencem a actuar ja. I el que no pot ser és que no tinguem activa la nova Agència d’Avaluació. Aquest any es fan els exàmens PISA i s’han de dissenyar les mostres.

P. De totes les mesures que es poden prendre, quines considera més urgents?

R. L’augment de finançament i, especialment, el pacte polític. Les mesures que ara posem en marxa trigaran a fer efecte potser 10 o 12 anys. Necessitem paciència, un entorn d’estabilitat i pactes polítics que donin continuïtat a les mesures. A Portugal han passat molts governs en els darrers anys, però tots han mantingut les mateixes polítiques educatives.

I després cal establir un clima de confiança entre tota la comunitat. És l’anomenada Educació 360, on amb les extraescolars, les entitats, el centre cívic, l’esplai, l’assistent social... es crea una xarxa perquè l’infant estigui en un ambient adient per aprendre.

A partir d’aquí, cal una revisió dels perfils professionals dels mestres perquè estiguin més ben preparats i motivats. A Magisteri no hi ha cap assignatura sobre com ensenyar a llegir o escriure als infants.

P. Però algú en algun moment va decidir, per exemple, que ja no s’ensenyava la lletra lligada.

R. A vegades algunes decisions metodològiques venen de pedagogs o pensadors importants, però també hi ha un tema de prova-error o de modes pedagògiques, i el que hem de fer és treballar amb evidències del que funciona i el que no.

P. Trigarem molt a veure els resultats dels canvis. No és una mica desolador?

R. És molt desolador si volem resultats immediats. Però podem fer coses immediatament, com ara la formació específica per als mestres que ja són a les aules. Països com Estònia o Singapur han trigat a tenir resultats de les seves polítiques, els canvis profunds i rellevants necessiten estabilitat i temps.