El polisistema literari català vist per Jaume Subirana

Literatura, llengua i lloc és un quadernet breu d’Anagrama en què l’escriptor i professor de filologia catalana Jaume Subirana (Barcelona, 1963) retrata el panorama literari català i es fa preguntes sobre la convivència de les literatures, les llengües i els llocs avui. La premissa de base d’aquest assaget és que la literatura catalana és la que s’escriu en català. No és una premissa banal, perquè tenir aquesta idea clara ja sembla un esforç extraordinari per a depèn qui. Subirana, però, sap que això és així, i es pregunta: d’acord, però aleshores, què fem amb la complexitat de tot l’entramat literari que hi ha a Catalunya?

La idea principal que vol transmetre l’autor és que avui cap literatura “no és un sistema tancat, ni estable”, perquè la societat tampoc ho és (és mòbil i multilingüe). Així doncs, el llibre ens proposa analitzar la producció literària de Catalunya i de tot arreu des de la idea del “polisistema”: “Es tractarà de preguntar-nos quanta energia hi ha en aquest sistema, en quines direccions i amb quines lògiques es mou, i com i quanta es pot transformar en treball”. El que preocupa l’escriptor és que una literatura quedi massa lligada a un grup immòbil de persones o d’ideologies, fet que no encaixaria amb una manera més contemporània i permeable d’estudiar la literatura i el món.

El subtítol del llibre de Subirana és Termodinàmica aplicada. L’assaig comença explicant alguns conceptes com ara l’entropia i intentant fer paral·lelismes entre l’organització del caos en l’univers i l’organització de la diversitat en la literatura. Com a embolcall general, la comparació queda un punt forçada, perquè per parlar de com encaixen diferents escriptors en un polisistema potser no cal anar-se’n a la termodinàmica; podem parlar directament de política, d’antropologia o de sociologia. És a dir, el llibre, com a retrat del sistema català, funcionaria igual sense la comparació científica, que de vegades no acaba de ser necessària, tot i que com a comparació puntual és interessant i genera idees motivadores com la de la suma d’energia.

Com a retrat de la producció literària a Catalunya, és d’agrair que l’assaig no es quedi en l’abstracció i posi negre sobre blanc dades, noms i una proposta de categorització. Sempre és de valorar que algú dediqui temps a un tema que hem debatut tants cops que en molts casos ja cansa, però que és important, com és la definició del mapa cultural d’un país. Subirana desgrana qui està fent literatura a Catalunya, com podem classificar els autors segons les llengües que fan servir i segons el lloc des d’on escriuen. També analitza quines institucions o quins espais sumen energia al sistema, i, d’alguna manera, intenta fer una fotografia general que demostra la coralitat en què vivim.

És a dir, és un llibre que aposta per un discurs de consciència de la barreja i per la complexitat i la flexibilitat (“oberts a tot i sense renunciar a res”). Sembla que el món no se n’ha sortit, amb aquestes teories, i va cap a una altra banda, cosa que preocupa Subirana. Com ell mateix resumeix al llibre: “Estic dient que tots aquests autors són escriptors catalans? No. Crec que hauríem de contemplar-los com a part de la cultura catalana, vista com a polisistema, i llegir el que hi passa avui, també pel que fa al sistema literari, tenint-los en compte? Sí.”

Literatura, llengua i lloc 

Jaume Subirana 
Quaderns Anagrama
112 pàgines. 12,90 euros