Dos restaurants clàssics per a una escapada de tardor a l’interior de l’Empordà

L’Empordà té molta tirada. No és estrany. Però sobretot la gent s’hi acumula a l’estiu i a la costa. Per això recomanem fer via cap l’interior i anar-hi a la tardor, una època ideal per recòrrer els seus camins, badar entre poblets de pedra i gaudir d’alguns dels seus restaurants, que s’omplen de productes de la temporada. Hi ha tresors com el Mòtel, el clàssic de Figueres que va fer famós Josep Pla i una cuina de categoria; i Cal Sagristà, un restaurant que podria ser el seu homònim a la veïna Peralada (pronunciat Perlada per als locals).

El Mòtel de sempre (Figueres)

El Mòtel, com es coneix popularment el Motel Empordà, situat a la carretera de Figueres, és un dels restaurants que millor han entès que canviar el mínim perquè tot continuï igual és una forma de mantenir-se en el temps. Aquí no hi ha sorpreses, un troba el que n’espera: confort, servei atent i una cuina deliciosa, la triada de la bona hostaleria.

Al menjador, ampli i lluminós, tot és a lloc i, encara que sembli una obvietat, no sempre és així. Si ho preferiu també tenen terrassa, amb la mateixa estètica dels setanta que domina tot l’hotel. Els cambrers estan pendents del que passa a la sala i Jaume Subirós, el propietari, sempre s’acosta quan cal per comprovar que tot va bé o fer alguna recomanació. Ningú com ell sap què pot millorar un àpat a casa seva.

Sempre hi ha un menú, per als tastaolletes, que som la majoria. Però no és un menú degustació infinit, sinó la possibilitat de tastar quatre plats i dues postres. La carta s’adapta a les estacions, però parteix d’una cuina clàssica, amb molt sabor i la sofisticació justa. Què seria del dia de restaurant sense algunes espurnes que atiïn als plats?

En aquesta època la taula s’omple de tardor, i això vol dir una delicada amanida de brots, magrana, codony i pinyons, un medalló de cérvol cuinat amb salsa de vi negre, sèsam i puré de moniato o uns rovellons amb carbassa escabetxada, bledes i nyàmeres. També hi trobareu guatlles, llebre à la royale o altres peces de caça ara que toca. Si us ve més de gust peix, sempre n’hi ha de temporada, presentat a la pescadora.

Per acabar un àpat al Mòtel, un lloc que no vol presses, hi ha dos carros que s’enduen totes les mirades. El de formatges i el de les postres. És aconsellable tastar alguna cosa de tots dos. I també pot ser un bon tancament acabar amb una crêpe suzette feta al moment (davant del client) o uns taps de Cadaqués. Quan torni la primavera, obriran la seva segona casa, l’Almadraba Park Hotel, a Roses, que a l’hivern reposa per renéixer amb esplendor els mesos càlids.

Cal Sagristà, de confiança (Peralada)

Quan visites Peralada hi ha una recomanació que sempre surt, Cal Sagristà. No té Instagram, no té web, no ha sortit als mitjans, però la gent de la zona sap que és un lloc de confiança, on sempre hi menjaran bé. Encara que va canviar d’amos fa pocs mesos, el nou propietari, Anastasi Borrell, ha mantingut el llegat de la Sión i la Marisa, les antigues mestresses. “Si una cosa funciona, per què tocar-la? És una instució a l’Empordà, des de fa 38 anys”, diu el nou amo, que ho manté tot pràcticament igual, des del personal als proveïdors, la carta o els preus. “M’agrada fer país, la veritat”, afegeix, orgullós de mantenir una “institució a l’Empordà”.

Amb una clientela fixa de tres generacions i una carta que porta vint anys més o menys igual, Borrell hi ha posat la seva experiència de venir d’una família amb restaurant a Cadaqués, però també ha aprofitat que aquí, el ritme és un altre, i per exemple, no es dobla torn. És un restaurant per anar-hi amb calma, a gaudir del menjar i la companyia, i allargar la sobretaula amb el carro de les postres, una altra institució de la casa, que fa anys que circula per temptar els més llaminers.

A l’entrada d’aquesta antiga sagristia, que ara resguarda la cuina catalana, un gran banc de fusta recorda el passat religiós de l’edifici, situat al centre del municipi, al qual s’hi arriba per carrerons estrets i silenciosos, molt a prop de la casa de la vila. Té algunes coses que recorden al Mòtel, com les estovalles blanques o el mencionat carro, que volta per les petites estances del menjador de sostres baixos i arcs de pedra. També té una terrassa, amb vistes a la comarca, on al vespre la posta de sol és preciosa.

Amb la beguda serveixen un petit entrant amb embotit de la zona. Sempre s’agraeixen aquests detalls, sobretot quan s’hi aterra amb gana. La carta comença amb coses lleugeres com una amanida tèbia amb fetge d’ànec, un carpaccio de gambes o de tonyina amb olives negres, o unes verduretes amb romesco. Segueix amb plats tradicionals com els canelons gratinats, la pasta fresca amb llagostins, el bacallà a l’estil Sagristà, el rap amb melmelada de tomata i formatge fresc, els peus de porc farcits amb llagostins o el garrí al forn. A la carta de vins hi predominen els de la zona, i per acabar només caldrà triar el (o els) talls de pastís. Una caminadeta pel poble ajudarà a pair i a prometre’s tornar-hi.