Els nous restaurants de Barcelona que treuen suc a la cuina mediterrània

En una ciutat de mar, sembla normal que els fruits del mar es puguin trobar a tot arreu. Però ja se sap que el normal no sempre és l’habitual i que, de fet, normal no vol dir res. A la vista està la progressiva davallada dels restaurants on trobar la tan reivindicada i denostada cuina mediterrània. Però en aquest moment en què sembla que la coherència va tornant al món de la restauració, avui celebrem l’obertura de dos nous restaurants que treuen el màxim suc a la nostra cuina. Eldelmar és l’anunciat nou restaurant dels germans Torres al renovat Port Olímpic, que obre les portes aquest cap de setmana. Lluritu3 és la constatació que la gent vol menjar peix sense quedar escurat i per això el Lluritu ja s’ha convertit en una petita cadena que va pel seu tercer local. Aquest cop, al passeig Sant Joan, on feia falta una proposta més propera a la cultura gastronòmica dels veïns.

Eldelmar, la millor terrassa dels germans Torres

Els germans Sergio i Javier Torres, molt populars pels seus programes de cuina a la televisió, però també amb una oferta poc accessible perquè regenten un dels restaurants amb tres estrelles de Barcelona, Cocina Hermanos Torres, acaben de complir el somni d’apropar la seva cuina a la gent. Ho fan acompanyats de Pantea Group, amb qui han obert Eldelmar, el restaurant del nou balcó gastronòmic del Port Olímpic que segurament té la millor terrassa d’aquest moll, que poc a poc es va omplint de nous espais.

Amb el mar sempre a l’horitzó, tant des de la terrassa de vistes privilegiades, com des de dins de l’ampli local, amb unes grans vidrieres que permenten divisar sempre el gran blau, la cuina mediterrània és la protagonista absoluta d’un nou local que vol oferir els millors fruits del mar, arrossos i bons talls de carn. Poca intervenció, bon producte i un ambient acollidor conviden a dinar, sopar o passar-hi la tarda picant alguna cosa, amb una cuina ininterrompuda. Encara que el lloc sembli pensat per al bon temps, una xemeneia donarà caliu als vespres d’hivern.

La carta, pensada per a un públic ampli, comença amb entrants com el brioix d’anxova, les croquetes de pernil o bolets, el tàrtar de vedella, la picanya madurada, l’amanida cèsar o les braves, tot passat pel refinament d’aquests grans cuiners. Segueix amb peixos, com el llobarro salvatge a la sal d’herbes o el bacallà amb pil-pil, pebrot del piquillo confitat i mongetes de Santa Pau. Dos tipus d’arrossos i un rossejat de fideus amb llobarro o el costellam de xai completen una oferta variada, però ajustada, on tampoc hi falta una hamburguesa de Wagyu a la brasa.

L’apartat de la beguda té molta importància, amb una carta de vins de 400 referències seleccionades pel sommelier Xavi Nolla, un homenatge a les regions del Mediterrani i l’Atlàntic, tant de petits com grans productors. També hi ha una barra de cocteleria, que convida a allargar les sobretaules. De fet, “el tardeo” és una de les apostes que il·lusiona més als germans Torres, pel qual han ideat platets i snacks que es poden degustar entre hores. La zona del restaurant pensada per a aquest moment mira expresament cap a la ciutat, per oferir una de les millors postes de sol de la ciutat.

Lluritu 3, marisc i peix sense esnobismes

Després de l’èxit dels dos primers Lluritu, els tres socis que hi ha darrere d’aquests restaurants batejats com a marisqueries desenfadades acaben d’inaugurar el tercer local. El primer Lluritu és una taverna petita amb tamborets alts, xivarri i bon producte al barri de Gràcia, que va obrir fa set anys. Amb el mateix esperit informal, va arribar el segon Lluritu fa un parell d’anys, convertit en un restaurant amb més taules i reserves. I el tercer incorpora dues grans novetats: els arrossos i una agradable terrassa.

Podríem dir que cada vegada el Lluritu s’ha anat convertint més en una marisqueria clàssica, però sense estovalles, ni esnobismes ni preus que s’enfilen fins a l’infinit. La prova és la carta de vins, on el blanc més car costa 35 euros. La intenció és que s’hi pugui menjar de nassos per uns 40 euros, però el tiquet sempre pot pujar perquè el peix fresc va car, ja ho sabem, i si sou de turbot o escórpora teniu el morro fi, i això es paga.

Els seus fundadors, Pol Puigventós, Pau Roca i Gerard Belenes, amics de la infància, es van aventurar amb el primer Lluritu perquè buscaven un lloc de peix i marisc a base de brasa i planxa, amb bon producte i poques floritures, a més de preus assequibles. La seva arribada al passeig Sant Joan demostra que aquí aquesta oferta també feia falta perquè els veïns estan encantats amb el restaurant, una raresa enmig de locals de brunch i hamburgueseries.

La seva filosofia sempre ha sigut respectar al màxim els fruits del mar, que ja tenen prou sabor. Però aquí la cuina pesa molt més i hi ha plats elaborats com la crema de coliflor, gamba blanca i espàrrecs; els lletons de vedella amb cocotxes de bacallà o la llengua amb navalles. A més, sempre tenen tres tipus d’arròs i pot ser que en trobeu algun fora de carta, com l’arròs a banda que tenien aquest dijous.

Altres receptes com el suquet arromescat, el ravioli de peus de porc i gamba o el fumet de costelló de porc i cranc blau demostren aquestes ganes de pujar el nivell de la cuina. Però el Lluritu 3 segueix sent un lloc per anar a menjar closca: musclos, cloïsses, gambes, cigales... i peix fresc del dia, que trobareu escrit en un pany de paret. Deixeu un foradet per a les postres. La mousse de galeta Maria segueix sent el seu èxit per acabar tocant els platerets.