Finorri i Windsor: cuina catalana refinada a Barcelona

La cuina tradicional està tornant de mica en mica a ocupar espais a Barcelona. Si fins ara la majoria d’obertures han estat més aviat propostes de diari o informals, també comencen a obrir restaurants que aposten pel refinament, amb una carta més acurada i menjadors elegants de taules vestides amb estovalles blanques, òptims per als dies especials, i encertats per qualsevol jornada. És el cas del Finorri, que s’ha inaugurat recentment a Ciutat Vella, i el seu nom ja indica per on van els trets. Però de taules ben vestides i amb receptes catalanes ja n’hi havia, com la del Windsor, obert des del 1996 en un principal de l’Eixample.

Finorri, quan el nom fa la cosa

Hi ha novetats Rambla avall, molt a prop on fa pocs dies el restaurant Los Caracoles celebrava 190 anys d’història i Can Culleretes suma moltíssims serveis des que va obrir el 1786. Des de fa poques setmanes, a prop d’aquests dos emblemes de la ciutat, també llueix Finorri, un local als baixos de l’Hotel Comtal que vol seduir els barcelonins, però també els clients allotjats i els visitants per mostrar-los la cuina de casa a càrrec d’Albert Soteras, Josep Nicolau i Marc Vitega.

Brases, guisats i plats fora de carta, sempre amb el denominador comú de la tradició, són l’essència de les receptes, que arriben a taula amb delicadesa i en un ambient elegant, de sofàs de vellut verd anglès, parets amb motllures de color beix i grans làmpares que donen un aire preciosista a l’interiorisme. Sofisticació confortable per a un àpat que pot acabar a la barra, convertida en l’epicentre de la cocteleria d’autor per un costat i en la cuina vista per l’altre.

Però no us espanteu, no és un lloc d’etiqueta, senzillament desprèn confort i bon gust, amb taules rodones i bons vins que us recomanarà el sumiller Lluís Roig. Hi podreu menjar tant un peix com una carn a la brasa, i descobrir la seva aposta pel mar i muntanya. No hi falta el clàssic guisat de pollastre amb escamarlans, però també sorprenen els suculents calamars farcits d’albergínia, bolets i botifarra del perol o les tendres mandonguilles amb galtes de rap.

El fora de carta sempre s’ha de demanar perquè us poden sorprendre amb uns boletus amb cansalada viada ibèrica Maldonado i ou curat, una delícia de temporada; però també trobareu plats més senzills com uns macarrons ben generosos de formatge gratinat o unes croquetes de rostit ben fines, sempre amb producte del territori.

El Finorri és el projecte dels germans Santiago i Carolina Rama, segona generació al càrrec de l’Hotel Condal, que va obrir en 1893 i que des dels anys 80 està gestionat per la mateixa família. L’allotjament ara està en plena reforma per transformar-se en un hotel boutique de 4 estrelles, i Finorri vol ser la porta d’entrada per als barcelonins, independent de l’hotel i a peu de carrer. Traspassar-la té premi perquè com ells apunten: Bon pa, bon vi i bona taula és senyal de bona casa.

Windsor, els menús de casa

Després de l’èxit del Menú Barcelona, on es feia un homenatge a Nèstor Luján, amb plats com la sopa de farigola, l’ànec a la taronja del Cau Ferrat i la llagosta amb salsa tàrtara de l’antic Ritz, el restaurant Windsor, situat en un elegant pis modernista que acaben d’actualitzar, es decanta aquest any pel menú Catalunya, aprofitant la coincidència amb la denominació de Regió Mundial de la Gastronomia, una proposta que encara allargaran fins a finals de gener.

És un homenatge gastronòmic a la terra, la tradició i la identitat catalana, amb un recorregut que va de punta a punta i de mar a muntanya i amb el qual el restaurant, sota la direcció de Joan Junyent des de fa més de vint anys, reforça el seu compromís amb la cultura pròpia. La costa mediterrània, la plana interior i els Pirineus són els tres actes per on transita el menú, també servit en taules amb estovalles immaculades.

Cada plat explica una història de casa nostra i la festa comença per l’aperitiu, amb les seves escopinyes, anxoves de L’Escala i patates fregides, tot ben triat i regat amb vermut. Del mar arriben els canyuts amb vinagreta, la gamba vermella a la sal, el bunyol de bacallà o les mandonguilles amb sípa, un plat ja de transició per passar a l’interior, amb coca de recapte d’escalivada, bacallà amb tomàquet i mussolina d’all o truita de bolets en escabetx. Per acabar, trinxat de la Cerdanya, olla aranesa i caneló de cérvol com a plats representatius de les zones més altes.

Les postres principals són la crema catalana, però arriben acompanyades de catànies, carquinyolis, mel i mató i un porronet de moscatell. Llegit tot seguit pot semblar excessiu, però tot són platets per tastar una mica d’aquí i d’allà sense passar-se. Quedareu tips, però també satisfets d’aquest tastet de Catalunya. Si no teniu ganes de tanta varietat, una alternativa és el Menú Tradicions, que és més curt, i també representatiu de la cuina catalana. Trieu el que trieu, és fàcil encertar-la.