Jun Moyano: “Poden seguir parlant en masculí genèric, però el món se’ls menjarà”

El Termcat permet l’expressió llenguatge no-binari, però no pas el seguit de propostes que ha fet el col·lectiu, entre les quals destaca l’ús de l’escarnit neomorfema i com a marca del gènere neutre. En parlem amb Jun Moyano (Reus, 1993), coordinadori de la recent guia que ha de servir com a referència d’ús del català no-binari, NB o enabé.

PREGUNTA. Dieu que la guia és una tasca de supervivència.

RESPOSTA. La guia parteix de la necessitat de poder simplement existir, parlar de nosaltres, reconeixe’ns i anomenar-nos. Si vull explicar què he fet aquesta setmana, o si algú vol parlar de mi, hem de tenir alguna manera de parlar que no ens incomodi i faci que se’ns vegi com nosaltres volem.

P. A la guia també dieu en algun moment que hi ha una certa satisfacció en detectar que l’altre no sap quin gènere atribuir-vos.

R. Personalment, a mi sí que a vegades m’agrada veure que hi ha una mica de dubte, perquè ajuda a mostrar que el sistema en què vivim té punts de fuga. En el moment que algú no sap com posar el gènere, sí que dius “estic aconseguint que entenguis què està passant; clarament no soc un home, no soc una dona, només vull ser jo sense totes aquestes preconcepcions que tens sobre mi”.

P. Després de tot l’escarni i la burla per l’ús de la i, no us feia una mica de mandra fer una guia perquè els binaris ho entenguem?

R. (Riu) L’objectiu inicial de la guia era que ens servís a nosaltres com a eina, i també per arribar a un consens i decidir com ens sentíem millor. El segon objectiu sí que ha estat més de cara enfora: ja que hem hagut de crear un gènere gramatical nou que sigui neutre, per què no estendre’l i fer-lo servir amb grups grans de persones variades en lloc del masculí o el femení genèrics.

P. Així la guia, si em permet l’expressió, és una mena de sortida de l’armari?

R. Suposo que posa realment el llenguatge enabé damunt la taula. Fins ara no se li havia donat massa importància, també perquè no estava del tot formalitzat. Tampoc hem pogut parlar amb totes les persones no-binàries; potser hi ha gent que no hi està d’acord pel que sigui.

P. D’altres llengües de l’entorn també s’hi troben...

R. Al final no és la societat catalana l’única que està canviant, és tota la socie­tat en general, occidental sobretot, que anem en unes direccions, intentant crear i mostrant que hi ha diversitat. El que no podem fer és negar que existeix.

P. Formalment, quines característiques té el català sobre el llenguatge ena­bé? Quins fenòmens heu hagut d’analitzar per trobar-hi solucions?

R. Com que el català és una llengua romànica, era important pensar en quina morfologia faríem servir, i hem optat per la -i final. A la guia també es planteja l’opció de la -e, però la riquesa dialectal del català fa que només valgui per al català oriental; a Lleida no els aportaria res de nou i generaria confusions.

P. De vegades, però, si fem servir la i ens podem trobar amb problemes. Per exemple, el pronom de complement indirecte li agafa més usos...

R. Certament, en el moment que li dones més funcions, pots trobar li més d’una vegada a la mateixa frase. Però no hi ha tants casos en què això sigui confús, potser en exemples molt concrets, com quan dius agafa-l’hi o agafa-li, però en general el context resol el problema. També recollim la proposta de fer el pronom de complement directe lui. És una opció, si va millor no hi tenim res en contra.

La guia és una arma de doble fil: pot ajudar que més gent ens vegi, però també que més gent ens tiri violència a sobre

P. Dieu que el morfema i es pot fer servir per a persones no-binàries, però també com a genèric: és el famós totis, que pot servir per parlar de persones enabé però també per a tothom, o com dieu, per a totser. Si fem servir la i com a gènere gramatical neutre, no caiem en la invisibilització altre cop?

R. Es tracta de donar l’opció que es pugui fer servir en actes de benvinguda: “Benvingudis totis”. La idea no és invisibilitzar, sinó donar espai perquè a dins hi pugui haver diversitat i no aplicar sempre el gènere a tot el que fem. Dependrà molt del context: hi ha contextos en què no té sentit fer servir el gènere neutre; es tracta de fer-lo servir amb una mica d’estratègia i sabent en quin context estàs parlant. La idea és que la i no tingui cap càrrega de gènere i es pugui utilitzar en entorns molt diversos.

P. I quan algú respon dient “ja tenim el masculí genèric”, que no té càrrega de gènere?

R. Aquesta incomoditat amb el masculí genèric no és nostra, els moviments feministes fa molts anys que diuen que el masculí no els representa i que la llengua no és neutra. Suposo que li diria que pot seguir parlant en masculí genèric, però arribarà un punt en què el món se’l menjarà.

P. La comprensió del col·lectiu pot millorar arran de la guia?

R. Potser és aviat. És una arma de doble fil: ficar-te en el punt de mira pot ajudar que més gent ens vegi, però també que més gent ens tiri violència a sobre.

P. Espereu alguna cosa de les institucions normatives, de la universitat?

R. D’aquest món jo, personalment, no n’espero gaire. Almenys espero que les persones que hi tinguin interès puguin trobar un recurs que els sigui útil, més que no que això es tiri endavant des de la institució. El canvi vindrà des de sota, amb perites persones que aniran rascant una mica i que al final, si són unes quantes, potser sí que es farà alguna cosa.

P. El diccionari Petit Robert francès ja va incloure el pronom iel. Espereu que algun dia el DIEC accepti elli?

R. Si volen, jo encantadi! Espero que algun dia ens diguin que potser poden fer-ne una menció en algun lloc. Ni que sigui per recollir que existeix, que es vol intentar que existeixi.

P. Algun consell per a tots els binaris a l’hora de fer servir el llenguatge enabé?

R. Al principi és molt fàcil que la gent posi més is de les que fan falta. En general simplement és intentar-ho sense por, encara que t’equivoquis. Tampoc cal disculpar-se perquè t’has equivocat. De vegades passa, algú s’equivoca i és “ai, em sap molt de greu”, i estàs així mitja hora. No passa res.