_
_
_
_
L'ESCRITA
Columna
Artículos estrictamente de opinión que responden al estilo propio del autor. Estos textos de opinión han de basarse en datos verificados y ser respetuosos con las personas aunque se critiquen sus actos. Todas las columnas de opinión de personas ajenas a la Redacción de EL PAÍS llevarán, tras la última línea, un pie de autor —por conocido que éste sea— donde se indique el cargo, título, militancia política (en su caso) u ocupación principal, o la que esté o estuvo relacionada con el tema abordado

Amunt les birres

Sospito que la paraula ha guanyat el concurs de neologisme del 2022 perquè ja fa molt de temps que és amb nosaltres i ningú no la nota forana

Des de la més tendra adolescència, he gastat birra amb alegria i desimboltura.
Des de la més tendra adolescència, he gastat birra amb alegria i desimboltura.Carles Ribas

En la votació oberta per decidir quin era el neologisme de l’any 2022 —organitzada per l’Observatori de Neologia (UPF) i l’Institut d’Estudis Catalans—, va guanyar el terme birra. Però aquest manlleu de l’italià, tan popular i estès, no crec que sigui una unitat lèxica nova. Sense anar més lluny, jo mateix, des de la més tendra adolescència, he gastat birra amb alegria i desimboltura.

Sospito que la paraula birra ha guanyat el concurs, precisament, perquè ja fa molt de temps que és amb nosaltres i ningú no la nota forana. El públic, sobretot, l’ha indultada; se l’ha volgut premiar per anostrar-la definitivament, per tancar-ne el procés d’adquisició. Perquè un dels paràmetres per considerar que un mot ha deixat de ser un neologisme és, ni més ni menys, el pas del temps. Alguns especialistes, fins i tot, han acotat aquest temps: deu anys des del primer ús, si se n’ha mantingut la presència viva.

Com es parametritzaria el fenomen invers? O sigui: les paraules passarien a ser arcaismes a partir dels deu anys de deixar de ser d’ús generalitzat, de desaparèixer completament de la llengua viva? Això ja és més difícil de dir, perquè les peces noves són molt evidentment noves, però les velles sempre es poden repescar: rescatar antigalles fa culte i protector de causes perdudes, entre la museística de l’arqueòleg i l’encís del brocanter. De fet, sembla que algunes paraules hagin quedat fossilitzades als diccionaris en espera d’alguna ànima caritativa que els insufli l’alè.

El llenguatge poètic, per exemple, en sap molt, d’això, i agermana perfectament neologismes i arcaismes, condensa l’infinit de l’espai i del temps de la llengua perquè l’utilitza des de totes les seves potencialitats: endavant i endarrere. Així, esporgant el lèxic d’alguns llibres de poesia publicats el 2022, podem trobar tranquil·lament arcaismes com túixec, torsimany o llur barrejats amb neologismes com transfinir o descivilitzar en un mateix volum (Granit de Carlos Minuchin, Pagès Editors), o topar-nos amb conjuncions desuetes com car (a Culleres amb forats de Lluís Maicas, Ensiola) i mes (a La mamella de Déu de Cecília Navarro, Viena) i substantius tan flamants com traçabilitat (a L’illa Henderson d’Albert Garcia Elena, Bromera) o ghosting (a Rastre Quimera d’Esteve Plantada, Llibres del Segle).

La literatura ha jugat des de sempre a fer sincròniques les formes diacròniques, o, per dir-ho d’una altra manera, a ajuntar dins una sola percepció lingüística termes que, en la llengua col·loquial, s’han donat successivament. La poesia té la potestat de fer coincidir, de sobte, la llengua de Llull i la de Foix, de sortir del mer llenguatge pràctic i surar en una barrija-barreja anacrònica i ucrònica, ressuscitar en la consciència col·lectiva una medievalitat intrínseca o perbocar el futur inquiet mentre li va creixent a les entranyes. És per aquesta possibilitat sempre oberta de la llengua, que brindo amb tots vostès. Amunt les birres!

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_