El milicià

A les exposicions Això és la guerra! Robert Capa en acció i Gerda Taro (al Museu Nacional d'Art de Catalunya amb èxit notable: 9.618 visitants, a data d'ahir, en una setmana) hi ha dues sèries de fotografies que tàcitament ajuden a anar posant fi a la polèmica sobre si l'arxireconeguda imatge que va fer el reporter del milicià mort és un muntatge.

La primera és el conjunt de 40 instantànies que, sense ser la sèrie completa, van envoltar abans i després el negatiu del milicià abatut, deia ell, a Cerro Muriano, el 5 de setembre de 1936: més milicians morts en el mateix espai (un, amb el mateix enquadrament i cel, fins i tot) que no coincideixen amb les baixes del dia; els posats del grup... L'altra sèrie és de Taro, de juny de 1937, on soldats republicans passen per La Granjuela, al front de Córdova. Els homes estaven escenificant per a ells una batalla que havia tingut lloc... tres mesos abans.

"Sumant tots els indicis, probablement estem parlant d'una posada en escena", afirma el periodista Raúl Riebenbauer qui, amb Hugo Domènech, han treballat durant tres anys en el documental La sombra del iceberg sobre la famosa imatge i on queden coses ben clares, especialment després del gran treball que, durant un any, van mantenir amb el forense Fernando Verdú. A saber, entre d'altres: que el milicià no és mort en el moment del tret i que no és Federico Borrell.

Però frapa un missatge ocult, que fa pensar. El llença el conservador de fotografia de l'IVAM, quan ve a dir que potser no és tan important si la imatge respon o no a una realitat sinó perquè es va fer, quina finalitat última volia expressar Capa i quin ús li donà. No, no és allò de 'la fi justifica els mitjans'. És més allò altre de per què fem el que fem, aquell afany de voler fer una cosa el millor possible tot creient honestament el que un fa; i posant-ho tot, tot, al servei d'això. Discutible? Algú així és fiable? Potser tot això va buscar des de llavors, fins a morir, Capa en la seva feina, estant el màxim de prop per ser el màxim de bo i de verídic.

Per això, la imatge, fins i tot en l'anonimat del fotografiat i la incertesa de la seva veritat absoluta, és merescudament, com cap altra de les milers que es van fer, la icona del que fou la guerra civil.