Sant Pau es reinventa

L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau torna a estar de mudances. Demà s'inaugura oficialment el nou edifici, on ja s'hi han traslladat quasi bé tots els malalts, i arrenca una nova etapa d'aquest centre que va néixer fa més de 600 anys per guarir els necessitats, i que ara és una de les institucions sanitàries de referència de Catalunya. El canvi també afectarà, és clar, l'antic recinte modernista, declarat Patrimoni de la Humanitat, que ha començat la seva restauració i que es vol convertir en un gran campus dedicat a la investigació en temes socials i humanístiques amb especial èmfasi en l'àmbit mediterrani.

És la segona vegada, o la tercera, segons com es miri, que l'hospital creix i es muda deixant al darrere un espectacular patrimoni arquitectònic que enriqueix la ciutat. L'hospital va néixer al segle XV de la fusió de sis petits hospitals (quatre d'eclesiàstics i dos de municipals) per racionalitzar els serveis i fer front als problemes sanitaris de l'època, que eren molts i tan terribles com la pesta, la fam o la guerra. Al principi estava ubicat als esplèndids edificis gòtics situats entre el carrer del Carme i Hospital (d'aquí el nom) que avui alberguen, entre d'altres institucions, la Biblioteca de Catalunya o l'Institut d'Estudis Catalans. El creixement demogràfic de la ciutat i els avenços mèdics varen fer que l'edifici original es quedàs petit i que fou necessari construir unes instal·lacions més adequades.

Per això, a principis del segle XX, i seguint els cànons arquitectònics del moment, el Modernisme, es van buscar uns solars allunyats de la llavors molt insalubre Ciutat Vella amb una visió gairebé utòpica d'una mena de ciutat jardí. Tanmateix, tot i la bellesa del recinte, el cert és que el nou hospital s'ha fet vell i, un altre cop, els canvis tecnològics i científics en l'atenció hospitalària i el creixement hospitalari han motivat una nova mudança. Ara, cent anys després, es torna a repetir.

El nou edifici que demà s'inaugura amb una jornada de portes obertes és modern i lluminós però, sobretot, molt més còmode per als malalts i el personal sanitari del que va ésser mai el recinte modernista. Els pavellons que dissenyà Lluís Domènech i Montaner, però, no es quedaran buits. Després de la seva completa i costosa restauració, es confia que s'omplirà no sols de turistes sinó també d'estudiants, professors, empresaris i tot tipus de col·lecitus socials. Sant Pau es reinventa. Un cop més.