Alterar el fons

La plaça d'Espa-nya, afligida fa anys per l'arquitectura contemporània que no aconsegueix trobar el to adequat per a aquesta porta de la ciutat, ha completat les seves vores amb una gran Comissaria dels Mossos d'Esquadra. Fa uns dies els vaig parlar del fons i la figura a propòsit de la plaça Lesseps, doncs en el cas de la plaça Espanya es podria dir el contrari, la figura -el monument commemoratiu del centre-, actualment és molt més rellevant que el fons. Si aquesta qüestió és pertinent aquí és perquè aquesta plaça havia construït unes façanes prou satisfactòries. Un conjunt en què havien intervingut Puig i Cadafalch, R. Raventós, N. M. Rubió i Tudurí i J. M. Jujol. Els edificis hotels de la plaça que havien estat pensats per després convertir-se en habitatges en acabar l'exposició Universal del 29, atorgaven a la plaça un aspecte, que sense ser unitari, era prou homogeni com per recollir sense estridències la plaça de les Arenes, i fins i tot les tor-res venecianes. Probablement això era a causa de la predominança del maó vist. Tots ajudaven a imaginar una plaça rodona que en realitat no ho era, gràcies a les façanes i a la presència d'un sòcol que permetia dibuixar un cercle en el límit de la vorera. El conjunt exemplificava que és millor una cosa imperfecta que tracta de semblar regular que una cosa que capriciosament "trenca" la regularitat.

La plaça d'Espanya ha anat perdent qualitat a les vores

L'actual Hotel Plaza va substituir l'hotel més gran i, malgrat que la seva volumetria amb la tor-re desplaçada a un costat tracta de respondre al mateix temps a la plaça i a la nova amplada del carrer Tarragona, la façana no aconsegueix millorar del tot el record que tenim de l'edifici que va reemplaçar. El logotip de l'hotel, un dibuix esquemàtic de la façana, i que podem veure imprès, per exemple, a les portes de l'establiment, és millor que la pròpia façana real amb el rellotge, el joc de peces disposades al portell i els vidres foscos de les finestres que curiosament acaben per donar-li un aspecte més gràfic que el dibuix del logotip. Però mentre que l'Hotel Plaza ha volgut mantenir un caràcter unitari en l'edifici, la reforma de les Arenes ha "ortopeditzat" l'antiga plaça de toros triturant-la fins a convertir-la en un "transformer" com el de l'anunci de Citroën. I això que encara li falta un mirador que per ara la crisi ha aturat afortunadament, ja que farà una competència grollera al monument dissenyat per J. M. Jujol.

Però la nova Comissaria ha frustrat definitivament les expectatives d'equilibri arquitectònic d'aquest lloc. Malgrat que ha arribat l'últim, aquest edifici sembla el responsable de les instruccions antihomogeneïtzadores de la nova plaça i un compendi de les operacions que s'han de realitzar per eliminar la qualitat que el fons arquitectònic d'aquest lloc tenia no fa gaires anys. En aquest sentit, és exemplar l'extravagant solució de partir l'edifici en dos per després unir-lo desfent aquesta cantonada de la plaça. També ho és la manera d'aparentar una infraestructura que sembla acollir les finestres com si les plantes estiguessin penjades sota un pont, un efecte empitjorat per la forma amanerada de resoldre les arestes, aixamfranant-les segons un pla inclinat que fa que a la part superior s'obri una escletxa sense més argument que l'antipatia pels volums i les masses i la simpatia pels plans abstractes. I encara més, la proporció de les finestres que resulten incomprensibles -sobretot a la façana de la Gran Via- fent que l'edifici de Núñez i Navarro del costat mereixi un premi.

Tot plegat, una plaça que ha anat progressivament perdent qualitat a les vores. Sort del monument central. Travessar el trànsit i apropar-s'hi és encara un plaer i potser l'única manera de veure bé la plaça d'Espanya.