Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra

1939: guia de lectura

Són molts els llibres que els historiadors han consagrat a analitzar els primers anys del franquisme a Catalunya. Gairebé totes les temàtiques disposen d'alguna aproximació. Per això es fa difícil fer una tria. La que segueix privilegia les referències a Barcelona i als moments més immediats a la fi de la Guerra Civil. Aquell 1939 que molts qualifiquen com un any zero.

- Rafael Abella, Finales de enero 1939, Barcelona cambia de piel, Barcelona, Planeta, 1992. Fidel a l'estil que ja havia utilitzat en llibres anteriors sobre la vida quotidiana, l'autor ofereix múltiples testimonis (franquistes i republicans) que expliquen com van viure l'entrada franquista a Barcelona.

- Aracil, R.; Segura, A; Oliva, J; Pont, M., Empresaris de la postguerra. La Comisión de Incorporación Industrial y Mercantil n.2, 1938-1942, Cambra Comerç, Barcelona, 1999. Recerca que tracta un dels temes menys estudiats fins ara. Com s'ho van fer els empresaris a partir de 1939 per recuperar les empreses col·lectivitzades. I també com aquest procés es va aprofitar per passar comptes.

- Josep Benet, L'intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya, PAM, Barcelona, 1995. 534 pàgines. Basat en Catalunya sota el règim franquista, editada el 1973 per les Editions Catalanes de París, es tracta del primer intent àmpliament documentat per explicar l'impacte de la implantació del franquisme a Catalunya. Dedica moltes pàgines al règim especial d'ocupació que va viure Barcelona de gener a juliol de 1939.

- Jaume Claret, La repressió franquista a la Universitat Catalana, Eumo editorial, Vic, 2003, 260 pàgines. Llibre imprescindible per conèixer l'abast i la significació de la repressió desencadenada el 1939 en contra del projecte de la Universitat Autònoma, amb el detall del procés de depuració del professorat. Es fa evident quina universitat va quedar el 1939.

- Jaume Fabre, Els que es van quedar. 1939: Barcelona, ciutat ocupada. PAM, Barcelona, 2003, 365 pàgines. Intent de retratar la vida quotidiana de Barcelona tot just ocupada pels franquistes. Hi ha un especial interès per explicar els canvis en el paisatge físic i humà de la ciutat, amb reiterada utilització de la premsa com a font històrica.

- Jaume Fabre, Periodistes uniformats. Diaris barcelonins dels anys 40: la represa i la repressió, Barcelona, Col·legi Periodistes, 1996, 191pàgines. Repàs de l'actitud dels diaris barcelonins en reprendre la publicació el 1939, amb interessant informació sobre les implicacions d'empreses i les línies marcades pels directors.

- Aram Monfort, Barcelona 1939. El camp de concentració d'Horta, Barcelona, L'Avenç, 2008, 277 pàgines. Aprofundida recerca sobre la repressió immediata a Barcelona, centrada en el camp de concentració d'Horta, però amb interessants informacions sobre tot l'entramat repressiu i les presons barcelonines de 1939.

- M. Risques, F. Vilanova, R. Vinyes (coord.), Les ruptures de l'any 1939, Barcelona, Fundació Carles Pi i Sunyer/PAM, 2000. Publicació sorgida d'un projecte en el que va destacar l'exposició 1939. Barcelona any zero i una seqüència d'articles al Quadern d'EL PAÍS (abril-juliol 1999), analitza les múltiples ruptures de 1939, des del nou poder local a l'exili, l'art dels guanyadors o el nou llenguatge oficial.

- Queralt Solé, Catalunya 1939: l'última derrota, Badalona, Ara Llibres, 2006. Obra que narra detalladament el tram final de la guerra a Catalunya, amb l'ocupació de l'exèrcit franquista i els problemes de tota mena que havia de suportar la població, des del canvi de moneda fins a la fam i els darrers bombardejos.

- Joan M. Thomàs, Falange, Guerra Civil, Franquisme. FET de las JONS a Barcelona en els primers anys del règim franquista, Barcelona, PAM, 1992. Recerca fonamental per entendre les estratègies dels franquistes catalans, des d'abans d'entrar a Barcelona, i especialment les seves disputes internes a partir de 1939 per repartir-se el poder.

- Joan Villarroya, Desterrats. L'exili català de 1939, Editorial Base, Barcelona, 2002. 168 pàgines. Monografia divulgativa sobre l'exili que va provocar la instauració del franquisme, amb dades sobre els camps de concentració i la destinació dels exiliats. Útil per a una primera aproximació a aquesta temàtica.

L'entrada de més llibres

Contràriament al que pugui semblar, la bibliografia sobre la Guerra Civil està lluny d'exhaurir-se, com demostren els títols previstos els propers dies i mesos. És el cas, per exemple, d'El document de Prats (La Magrana), on Thomas Faitg, a finals de gener de 1939, amb 18 anys, va deixar testimoni escrit del pas de gairebé 100.000 refugiats a la seva Prats de Molló. Un informe de la duana francesa i el llistat de morts espanyols identificats a la localitat completen el volum.

Partes de guerra (RBA) és el títol sota el qual l'autor Ignacio Martínez de Pisón proposa una original antologia de fragments d'obra de novel·listes (Rivas, Pinilla, Sender, chaves Nogales, Rodoreda, Delibes...) amb les que es pot resseguir el conflicte.

Un clàssic de l'anarquisme com Rudolf Rocker és l'autor de La tragedia de España (Melusina), on va disseccionar, el 1937, els interessos dels països suposadament neutrals.

La correspondència que Camilo José Cela va mantenir amb intel·lectuals a l'exili, com ara Zambrano, Alberti, Sender i Ayala (Destino), i una anàlisi divulgativa sobre l'èxode, La tragèdia de l'exili republicà català, de Tàrio Rubio (Rafael Dalmau Editor), poden servir de vermut només fins abans de Sant Jordi.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 22 de enero de 2009

Más información