Vida i miracles del català

La figura de Ramon Llull, escriptor, filòsof i místic que va viure al segle XIII, és una sort i un luxe per a la llengua catalana. Quan encara era una llengua en formació, un simple pas en el procés uniforme a l'Europa romànica de vulgarització del llatí, Llull la va freqüentar en algunes de les seves obres. Particularment a Llibre de Meravelles, el Llibre d'Amic e Amat i el Llibre de l'orde de cavalleria, que ja al segle XIII va ser traduït al provençal i al francès -tot un senyal- i va tenir gran influència al segle XIV castellà. Llull, per entendre'ns, va donar una pàtina cultural i literària a una llengua que tot just s'havia començat a espavilar en els vessants jurídics i administratius. Bernat Metge, un segle més tard, exemplifica perfectament aquesta prosa que fa el salt de qualitat, i obre un camí literari esponerós. Tanmateix, per a la dada simbòlica, la primera mostra de català escrit trobada data de finals del XII, les Homilies d'Organyà, fragments d'una traducció del llatí.

Des d'aquell primer moment, el català, al llarg dels segles, en tant que llengua cossificada oral i escrita, ha tingut una vida ciclotímica i lligada a la situació política del país: moments d'eufòria (que es tradueixen en una influència cultural important arreu del Mediterrani) i moments de depressió perquè era una llengua perseguida i anihilada. D'aquesta situació en provenen termes absoluts i a voltes equívocs com la Decadència (dels segles XVI al XVIII) o la Renaixença, al XIX, i segurament molts dels complexos i d'incomprensions que viu encara avui dia. El segle XX arriba amb una altra figura cabdal per a la llengua catalana: Pompeu Fabra. És ell, amb els seus col.laboradors, a través de l'Institut d'Estudis Catalans, qui el 1913 estableix unes normes ortogràfiques i, quatre anys després, un Diccionari; qui crea un codi de circulació per a la llengua, qui li dóna un llibre de família i el vincula d'alguna manera a la unitat cultural dels Països Catalans. El franquisme, després de la guerra civil, intenta desmembrar-ho amb prohibicions i estratègies d'extermini, però mal que bé les normes ja han quallat i, a grans trets, el català es manté entre la societat civil, que veu a més com els mitjans de comunicació i una política lingüística de xoc per part del govern, imprescindible, ajuden a consolidar-lo quan torna la democràcia el 1975. Quan s'esvaeix la boira franquista i es comença a tenir perspectiva, resulta que la nòmina d'autors que han vetllat pel català, i amb qualitat, és considerable: poetes sobretot, i un nivell extraordinari pel que fa al corpus de traduccions: iniciatives com la col.lecció Bernat Metge, de clàssics llatins i grecs, o la traducció de la Bíblia, són de primer ordre al panorama europeu, al costat més endavant de les versions de clàssics orientals com l'Alcorà o les Mil i una nits.

No tot és falaguer, però, i el futur genera no pas pocs dubtes: la coexistència amb el castellà, no sempre en condicions d'igualtat, i els nous immigrants -magrebins i hispanoamericans, principalment-, obren nous interrogants respecte al futur del català, i el melting pot que s'apropa, que ja és aquí, ha fet alçar més d'una veu catastrofista que presagia la desaparició del català, o la reducció a una simple llengua de culte, anecdòtica i graciosa en un món globalitzat que es parteixen, com a bons germans, l'anglès i l'espanyol. Mentrestant, per qui prefereixi la fredor de les dades, el català és una llengua parlada i entesa per més de deu milions d'habitants, que viuen a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya Nord (o el sud de França), Andorra i, presencialment, a l'Alguer, un reducte de l'illa de Sardenya, Itàlia. Per qui, a més, senti com se li infla la curiositat, cal dir que l'ensenyament del català disposa a tot el món, però sobretot a Europa, d'una extensa xarxa de centres, la majoria vinculats als Casals i Centres Catalans a l'estranger i, sovint, lligats als lectorats que promouen les universitats catalanes i el departament de Cultura. En podeu trobar més informació fent una recerca per país al web d'Internet http://cultura.gencat.es/llengcat/sial/svcerca.asp.