Emigraren per ser pobres, s’exiliaren per ser republicans

Aquilino Barrachina va nàixer a Anna, la Canal de Navarrés, el 1882 fill d’una família humil de llauradors valencians. Als 58 anys va morir afusellat a Alacant condemnat per un Consell de Guerra. Era l’any 1940, Franco havia guanyat la guerra civil i ell era un alcalde republicà que havia importat les idees polítiques de Nova York, on va passar bona part de la seua joventut.

La història d’este ex alcalde de Pego és només una de les 14 mil històries de valencians emigrats a Amèrica del Nord entre 1904 i 1924 recuperades en un documental que s’estrena el dijous a l’Auditori del Centre Social de Dénia.

La guerra de sempre, del periodista Juli Esteve, conta el drama d’aquells valencians, sobretot de la Marina i la Safor, que se n’anaren a principis del segle XX fugint de la misèria per a tornar anys després al seu poble, on van acabar patint la repressió franquista per les seues idees progressistes i reformistes importades dels Estats Units.

Pego, El Verger Pedreguer, Gata o Benissa van ser governats des del 1931 per regidors republicans que havien viscut a Nova York

La història d’Aquilino, que va ser alcalde de Pego triat l’any 32, té molt en comú amb la de Pepe Morell, que va ser alcalde del Verger o la tants altres alcaldes republicans de Benimantell, Pedreguer, Gata, Tormos, Benissa, Beniarbeig, la Vall de Gallinera, l’Alfàs, Murla o Famorca, tots ells pobles governats durant la República per emigrats valencians retornats dels Estats Units i el Canadà i represaliats, després de la guerra, amb l’exili, la presó o la mort.

Produïda per Info TV, és la tercera part del projecte documental Del Montgó a Manhattan. Valencians a Nova York, un treball que vol ser un homenatge a “aquelles persones que van pagar ben car les ànsies de reformes que havien dut de Nova York” i que recull important material gràfic fruit de mesos d’investigació, així com testimonis dels familiars encara vius descendents dels protagonistes.

Amb el material recopilat en desenes d’hores de gravació, als Estats Units i a més de 40 pobles a la Comunitat Valenciana, s’han pogut identificar uns 14.000 emigrants, la majoria de La Marina, però també de l’Alcoià, El Comtat o a la Safor, gràcies a les llistes de l’arxiu d’entrades migratòries de l’ïlla d’Ellis de Nova York, on havien de registrar-se tots els immigrants nouvinguts abans d’entrar als Estats Units.

Bona part d’aquells valencians arribaren amb un bitllet de tercera classe, pràcticament analfabets i tots sense saber parlar anglès, fugint d’una vida de misèria i d’una terra encara més empobrida per culpa d’una plaga de fil·loxera que va arruïnar el cultiu de la vinya i el negoci de la pansa del què vivien quasi totes les famílies llauradores de la zona a principi del segle XX.

El documental trau a la llum el reformisme que dugueren d’Amèrica els emigrants valencians i la persecució que van patir en acabar la guerra civil

Amèrica era una terra d’oportunitats on es guanyava en un dia el que ací es guanyava en un mes; Nova York una ciutat que creixia en vertical i on l’economia i la política s’entenien d’una forma molt distinta a com l’havien coneguda en els seus pobles, governats per un sistema caciquil.

Aquells valencians emigrats, en tornar, van portar d’Amèrica diners per comprar terres, però també idees noves. Ja no eren aquells analfabets que no havien eixit mai del poble, tornaven sent homes moderns; havien viscut noves formes de vida i de política i volien aplicar als seus pobles reformes democràtiques. Venien parlant de justícia, de llibertat i d’igualtat i molts van elegits pels veïns com alcaldes durat la República.

Estos pobles van conèixer aquells anys reformes fiscals que feien pagar més impostos a qui més tenien, van implantar l’educació obligatòria fins els 16 anys per evitar l’explotació infantil, van crear guarderies per als més menuts, van pavimentar carrers o portar l’aigua potable… Eren militants del Partit Socialista o de l’Esquerra Republicana de Manuel Azaña, sí, però no buscaven implantar un model soviètic revolucionari, el seu model era el d’un país capitalista com els Estats Units.

Capitalistes o comunistes, aquelles idees no van sobreviure quan va caure la República. El franquisme va acabar amb aquelles reformes i la majoria d’aquells “progressistes” vinguts d’Amèrica van ser empresonats o enviats a l’exili.

El documental ens descobreix este episodi de la nostra història en un apassionant documental de 82 minuts, continuació dels dos primers de la sèrie dedicada per InfoTV a aquells emigrants valencians, Cap a la terra promesa i Adéu, Amèrica, i vindrà seguit d’un quart documental Els valencians d’Amèrica que s’estrenarà a mitjants de 2016, que completarà la tetralogia. Tots ells tenen guió i direcció de Juli Esteve i la imatge, l’edició i la postproducció són d’Antoni Arnau i Esther Albert.

El projecte globlal ha comptat, entre altres, amb el suport de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, la Diputació de València, les Universitats d’Alacant, València i la Politècnica de València, la Universitat Miguel Hernández, el CEIC Alfons e Vell de Gandia o l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.