Llibres de consulta
Els assajos sobre el procés sobiranista amplien punts de vista i segueixen envaint les llibreries
El 9 de novembre hi ha convocada una consulta sobre la independència de Catalunya que ocupa la política catalana, en un debat constant sobre si la votació es farà, si serà legal i quins efectes tindrà el resultat. La passió amb què es viu el debat polític s’ha traslladat als prestatges dedicats a l’assaig polític i la no-ficció. Des que l’11 de setembre de 2012 un milió i mig de persones van col·lapsar Barcelona demanant la independència, una allau de llibres sobre el procés sobiranista ha inundat les editorials i les llibreries, protagonitzant el Sant Jordi del 2013 i continuant l’evolució aquest 2014.
La ingent producció ha obligat autors i editors a buscar racons encara no explorats. L’independentisme literari era fa només uns anys un nínxol per a convençuts, i el seu creixement va generar a l’inici tot de volums per dotar d’un argumentari els nous independentistes. Aquest any es busquen altres perfils, i la proximitat de la votació sobre la independència i l’increment de la passió entorn del debat han generat una altra novetat: per primera vegada, els llibres clarament decantats cap al sí vénen acompanyats d’obres escèptiques o que directament s’alineen amb el no. La consulta també es juga a les llibreries.
Políticament, els votants independentistes estan molt més mobilitzats que els partidaris de mantenir l’autonomisme. L’efervescència del separatisme genera activitat en aquells il·lusionats, i això fa, també, que la majoria de llibres publicats sobre el procés siguin, clarament, partidaris de la independència. “Com passa en la resta d’àmbits, no només els literaris, les ganes de canviar les coses es visualitzen molt més que les de mantenir-les. Com quan va venir l’euro: tot eren llibres de com seria, n’hi havia ben pocs que parlessin de mantenir la pesseta”, il·lustra el periodista Jofre Llombart. El seu primer llibre, Desmuntant la caverna (Angle), va ser un dels més venuts al Sant Jordi del 2013, i enguany hi torna amb Doncs jo, ara, votaré ‘sí’ (Angle).
Paciencia e independencia
El constitucionalista fa anys que analitza la política catalana i s’implica en iniciatives com la fundació de Ciutadans. La seva dèria, que el nacionalisme gradual era només una forma més d’arribar a la independència, s’ha vist confirmada amb el procés sobiranista. Un recull dels seus millors articles dels últims anys per demostrar que el catalanisme, com opina l’autor, té una agenda oculta.
Una comunidad ensimismada
Els ciutadans de Catalunya viuen abstrets per un discurs hegemònic, el de l’independentisme, que tapa qualsevol alternativa. Aquesta és la tesi del llibre del filòsof, un recull d’articles que busca escapar-se del que considera la tesi oficial amb una visió crítica de la realitat política catalana, dels mitjans i la llengua. L’autor també s’ha implicat políticament amb la creació de Federalistes d’Esquerres.
Cinc minuts abans de decidir
Centrat els últims anys a analitzar la política internacional, l’autor posa el focus a Catalunya i repassa, en aquest recull d’articles, l’evolució del procés sobiranista, amb un assaig inèdit que convida a reflexionar abans d’arribar a una conclusió en aquest debat tan polaritzat. “Fer preguntes és l’element central del mètode periodístic. L’anàlisi és saber-se fer les preguntes pertinents”, descriu l’autor.
Catalunya independent?
El periodista passa pel sedàs dels arguments i les dades les opinions, els dubtes i els raonaments que van sorgint entre partidaris i contraris a la independència, una anàlisi que també lamenta l’actitud tancada dels dos Governs, el català i l’espanyol. Un llibre que confirma que el problema de l’encaix de Catalunya és vigent des de fa temps, que el debat s’està polaritzant i que segueix havent-hi solucions.
Nacionalismos: a favor y...
Les teories de filosofia política sobre el nacionalisme ajuden a entendre la influència de la identitat en la política internacional. Nacionalismos: a favor y en contra recull les reflexions de quatre professors de filosofia: Jeff McMahan (Universitat d’Illinois), Thomas Hurka (Universitat de Calgary), Judith Lichtenberg (Universitat de Maryland) i Stephen Nathanson (Universitat de Northwestern).
El alma de las naciones
Format a l’Institut d’Études Politiques de París i a l’École Nationale d’Administration de França, és una de les veus més reputades del seu país. En aquest llibre, l’autor considera que l’acció geopolítica dels països ve marcada per la seva identitat, un ADN nacionalista que s’ha anat desenvolupant en els últims segles, de Lluís XIV a la Guerra Freda i de Napoleó a Stalin i Hitler.
9N 2014
>Les punyents reflexions del periodista de TV-3 li han permès ser una veu valorada pel públic. En aquesta conversa amb l'escriptor Josep Maria Fonalleras, Barberà exposa els seus motius per defensar la consulta i el sía la independència, amb la vehemència i l'ús de la pregunta retòrica que el caracteritzen. En poques setmanes ja s'ha convertit en un dels llibres més venuts de no-ficció.
Doncs jo, ara, votaré ‘sí’
Després de combatre l'argumentari contrari a la independència a Desmuntant la caverna (Angle), el periodista vol demostrar en aquestes nou entrevistes com la pretesa fractura social que l'independentisme ha creat a Catalunya és falsa. Persones com la filla del polític del PP Enric Millo, l'escriptor Daniel Vázquez Sallés o la germana de l'arquebisbe Martínez-Sistach exposen els seus motius per votar sí.
Carta a un indecís
"Si algú t'ha dit que la independència ho resol tot, t'ha mentit. La independència no ho resol tot". Així comença l'editor el seu llibre, una reflexió argumentada però allunyada de plantejaments teòrics, de per què defensa el sí a la consulta. Una pinzellada pel procés sobiranista que es llegeix d'una revolada, destinada als que dubten què votar, però adequada per a tots els públics.
17:14. L’hora del poble
Els responsables de premsa de l’Assemblea Nacional Catalana van viure tan de prop la gestació de la Via Catalana que n’han acabat publicant una crònica, viscuda, propera i plena d’anècdotes, sobre com es va gestar la manifestació que va aconseguir creuar de punta a punta Catalunya. Un relat que ajuda a entendre d’on surt l’ANC i per què té una capacitat de mobilització tan gran.
La tendència de dirigir-se a convençuts, però, no és nova, com comenta Rosa Rey, editora d’Angle (una de les editorials que més títols ha publicat sobre la independència), que analitza com el creixement de l’independentisme també ha generat una amalgama d’autors més transversal: “Nosaltres publiquem assaig d’aquest tipus des del 2010, coincidint amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Abans era un tema molt vinculat a gent propera a Esquerra Republicana, però hi ha un moment [la Diada del 2012] que fa un salt: vam notar molta profusió d’originals i molta més venda”, diu Rey, que avisa d’un possible estancament: “Aquest 2014 la cosa està una mica parada, hem rebut menys originals perquè no sabem què passarà amb la consulta”.
Les veus que conviden a reflexionar o a oposar-se al procés sobiranista, no obstant això, han començat a sorgir aquest 2014. Obres que podrien haver figurat a les lleixes en qualsevol període dels últims anys, allunyades del dia a dia del procés, com ara la interessant compilació que l’editorial Gedisa ha fet de quatre reflexions sobre el nacionalisme recollides per diferents filòsofs d’universitats nord-americanes. Es tracta de Nacionalismo: a favor y en contra, recull de teories de Jeff McMahan, Thomas Hurka, Judith Lichtenger i Stephen Nathanson. Un altre volum genèric sobre les identitats nacionals el signa Alain Minc a El alma de las naciones (Antoni Bosch Editor), anàlisi sobre com els nacionalismes ha afectat l’ordre del món.
Si enfoquem a la realitat catalana, comencen a sorgir les obres que conviden a fer-se preguntes més que a refermar respostes: com hem arribat fins aquí, quin impacte tindrà la independència, quin paper hi juguen els governs... Convida a pensar-hi Cinc minuts abans de decidir (RBA), el llibre en què el director adjunt d’EL PAÍS i responsable de l’edició catalana, Lluís Bassets, recull els seus articles sobre el procés sobiranista: una invitació a reposar opinions i a fugir de la polarització abans de votar. Una aportació a la qual cal sumar Catalunya independent? (Libros de la Catarata), del periodista d’aquest diari Xavier Vidal-Folch, que fa un repàs exhaustiu i documentat dels arguments a favor i en contra de la independència i del comportament dels Governs espanyol i català. Un llibre editat a Madrid en versió bilingüe, amb voluntat pedagògica, segons explica la seva editora, Mercè Rivas: “És una manera d’explicar a la gent de fora de Catalunya com s’ha arribat a aquesta situació, moltes dades i raonaments. No volem publicar per a convençuts. Intentem prendre distància del tema”, conclou Rivas.
Libros de la Catarata també ha apostat per una altra anàlisi més parcial, la que fa el filòsof Manuel Cruz a Una comunidad ensimismada: un recull dels seus articles en què vol demostrar que els catalans estan abstrets per un discurs hegemònic, el de l’independentisme. Cruz valora la importància de l’edició de llibres que fugin d’una visió independentista: “Estic rebent més inputs que en altres llibres. Hi ha un cert interès vers altres mirades”.
“Fins ara, per la banda no conforme amb els plantejaments independentistes no hi havia cap tipus d’argumentació en forma de llibre. Que se’n publiquin vol dir que hi ha una presa de consciència que a Catalunya es pot estar cometent un error”, afegeix el constitucionalista Francesc de Carreras, també present a les llibreries amb Paciencia e independencia (Ariel), recull d’articles que busca demostrar com l’objectiu ocult del nacionalisme sempre ha estat la independència.
Tot i que comencen a treure el cap, els partidaris del no són encara una minoria a la realitat editorial: la majoria de la producció és favorable a una Catalunya independent, però es busquen nous enfocaments. “L’argumentari ja està fet, tota la part teòrica està explicada des de tots els punts de vista possibles: el procés legal, la qüestió econòmica, la crònica...”, explica Rey, d’Angle. L’editorial ha publicat el llibre nou de Llombart, Doncs jo, ara, votaré ‘sí’, recull d’entrevistes a persones que per origen familiar i tradició política hom encasellaria en el no, un llibre destinat a desmentir que hi hagi fractura social a Catalunya.
Una altra aposta per un format diferent és el de l’editor Eduard Voltas a Carta a un indecís. Un pamflet —en paraules del mateix autor— breu, planer i destinat a convèncer els que dubten de què fer en cas que hi hagi consulta. “Vaig autoimposar-me tres condicions: que fos un llibre de ciutadà a ciutadà, no d’expert; que sortís en català i en castellà, per la voluntat d’arribar a tothom; i que fos breu, perquè sigui un llibre útil”, diu Voltas, que ha notat, sembla, una tendència: els seus lectors compren dos exemplars, “un per quedar-se’l i l’altre per regalar”.
L’aparició de nous formats va acompanyada de llibres tradicionals, com ara la crònica de la Via Catalana que fan Anna Rosenfeld i Joan Serra a 17:14, l’hora del poble (Ara Llibres), o les reflexions del periodista Jaume Barberà sobre la consulta a 9N 2014 (Ediciones B), al més alt de la llista de més venuts durant les últimes setmanes.
Més enllà de l’allau de títols, s’imposen dues preguntes: és rendible tota la literatura que es genera? És útil des del punt de vista polític? Una ullada a les llistes dels més venuts que recull la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura i el Gremi de Llibreters ajuda a respondre al primer dubte: segons les dades recollides l’últim any, de les 48 setmanes analitzades (agost no es registra), en 35 hi havia algun volum relacionat amb el procés sobiranista entre els tres primers de no-ficció en català, un 72%. Una presència important que confirmen les editorials. “Tots els llibres que estem fent d’aquest tipus els estem amortitzant, són rendibles”, explica Rey. Angle fa una tirada inicial d’entre 1.500 i 2.000 exemplars. En el cas de l’últim llibre de Llombart, ja en porten 3.000 d’editats. Rivas, de Libros de la Catarata, confirma la bona sortida del producte: “Els llibres sobre la independència han tingut molta sortida, hi ha molta gent interessada a saber-ne coses”.
Cruz creu que la munió de llibres sobre el procés està generant “les condicions per fer un debat en principi més ric”, però sosté que la predominança de llibres favorables a la independència debilita la discussió: “El seu plantejament és: afanya’t, que queda poquet i tenim pressa”. El director de la Fundació Campalans i dirigent del PSC, Miquel Iceta, hi està d’acord: “Trobo a faltar llibres que no tinguin un prejudici d’entrada, sinó llibres que donin realment arguments, que vegin els dos cantons de la moneda. N’hi ha pocs, desgraciadament”.
La Fundació Campalans, vinculada als socialistes catalans, encara no ha entrat en el debat bibliogràfic sobre la independència, un camp on sí que participen la Fundació CatDem, de Convergència Democràtica, i la Josep Irla, d’Esquerra Republicana. Ambdues entreguen premis d’assaig polític i són testimonis del creixement que ha tingut el gènere gràcies al procés: “El premi va dirigit a tot tipus d’assaig, però hi ha hagut una pujada del tema, perquè és la qüestió més transcendental dels últims anys”, reconeix Francesc Sánchez, director de la CatDem i dirigent de CDC. L’assaig, completa Sánchez, serveix als partits “per generar gruix ideològic i de pensament polític al marge del dia a dia dels partits”. El dia a dia ve marcat pels candidats, que ocupen la majoria de la publicació literària dels partits. Obres destinades a vendre els líders i dotar-los del pedigrí de tenir un llibre al mercat. Aquest Sant Jordi hi haurà llibres d’Artur Mas, Pere Navarro, Marta Rovira, Joan Herrera, Alfred Bosch, Albert Rivera...
El Dia del Llibre del 2013 en va ser l’inici, 2014 la confirmació i el 9 de novembre marcarà quina tendència d’assaig polític hi haurà pel Sant Jordi del 2015: “Cada vegada seran més necessaris llibres temàtics, sectorials. En la mesura que el procés avanci, s’anirà fent palesa la necessitat de pensar el nou país”, preveu Voltas. Les editores creuen que la consulta serà el punt d’inflexió: “El que passi al sector editorial serà paral·lel a l’actualitat política”, pensa l’editora Rey, i afegeix Rivas: “Es faran llibres per reflexionar sobre tot el que ha passat”. Iceta se suma a aquesta opinió: “Primer va sortir la gent favorable, després una mica, mínimament, els contraris; i la tercera onada serà per a les reflexions, per analitzar les qüestions sense prejudicis”. Segons Cruz, el creixement de l’assaig polític ha d’anar en benefici del gènere, fent-lo més ric i variat: “Seria absolutament raonable i desitjable que fos així”.
La consulta marcarà, doncs, el futur polític i editorial de Catalunya. Mentrestant, hi ha material per triar i remenar, per reflexionar i fer-se preguntes abans de decidir. Una aportació al debat que fa profètic el lema per fomentar la lectura que la Generalitat va difondre el 2009: “Llegir ens fa més lliures”.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
