Menjar suculent i social

Un total de 234 entitats, repartides per tot Barcelona, lliuren ajudes alimentàries a veïns que tenen problemes per menjar, segons un estudi del consistori. La crisi no perdona. A molts, la situació els posa en la decisió d’haver d’escollir entre omplir l’estómac o pagar un sostre. Acabar amb la fam s’ha convertit en una de les prioritats tant per a l’Ajuntament de la ciutat com per a les ONG.

L’any passat, els menjadors socials de l’Ajuntament van proporcionar un total de 380.737 menjars a 10.423 usuaris diferents. La ciutat compta actualment amb 17 centres propis. Els plats que s’hi serveixen estan lluny de la caritat. Que siguin llocs i plats dignes és una prioritat de les administracions fa molt de temps. Menjar per a éssers humans, no beneficència. D’aquí que iniciatives com la de les cues per oferir sopars gratis a llocs com la Rambla disparin les alarmes del consistori.

“En els plecs de condicions detallem aspectes com el del servei de menús de règim (sense sal, baix en greix, per a diabètics, etcètera) per a les persones que en sol·licitin, la inclusió de plats especials per les festes o per motius religiosos. Tots els menús han de comptar amb el vistiplau d’un dietista”, explica una portaveu del consistori.

Eduard Vicent és el director de la Fundació Futur, que s’encarrega del càtering de dos dels menjadors socials de l’Ajuntament. Futur va ser la pionera a oferir menjar social per emportar, en una botiga del carrer Tallers, cantonada Jovellanos, al barri Gòtic. A la vitrina de la botiga, on el menjar és més variat que en un menjador, es poden veure les safates d’amanida de patata, els macarrons... 23 combinacions de menús disponibles, entre primers i segons. Per al públic general costen 3,95 euros. Algunes persones derivades per Càritas o Arrels, per exemple, els poden rebre pagant un euro menys. O gratis.

“Mai no saps quan tornarà a menjar l’usuari”, diu el director de Futur

Precisament la mida de les racions és una de les diferències entre els plats que Futur serveix en col·legis o llars. És una decisió de la fundació. “Has d’intentar que el menjar sigui tan bo com sigui possible. Mai saps quan tornarà a menjar l’usuari”, assegura Vicent. Per tancar el cercle i aconseguir que alimentar les persones que ho necessiten més repercuteixi en l’economia local i generi riquesa, aquesta fundació intenta que els productes siguin de comerç just, de proximitat i ecològics.

Es tracta d’una condició que també es compleix en els menjadors escolars de la ciutat. En el curs que acaba de començar, de fet, per primera vegada tots els plats que se serveixen són ecològics. La qualitat del menjar que mengen els petits també és monitoritzada de prop per l’equip de salut comunitària de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).

En l’últim curs, segons va explicar un portaveu, es van realitzar 126 revisions en el mateix nombre d’escoles. El 80% dels menús complien amb les recomanacions previstes. En els que hi va haver problemes es va demanar corregir la freqüència de fruita i verdura, i que s’hi doni pa i aigua suficient.

L’ASPB, de fet, juga un paper fonamental a fer que el menjar que es consumeix a Barcelona sigui de qualitat. El 2011, amb les últimes dades disponibles, va realitzar un total de 8.455 inspeccions en establiments alimentaris, dels quals 3.048 eren de venda a l’engròs. Aquell any es van realitzar 133 retirades de productes del mercat i es va ordenar la suspensió de 17 locals que venien menjar que no complia les condicions sanitàries requerides.