Riquesa 2.0
Els drets socials no són a la xarxa
Fa uns dies, un interessant blog (davidyerle.com) dedicat, diu el seu autor, David Yerle, als dubtes, suggeria que avui no som tan pobres com podem pensar. Disposem, deia Yerle, de la capacitat de poder accedir ara gratuïtament a una sèrie de materials pels quals, fa només uns pocs anys, s’havia de pagar: des de l’entreteniment fins a l’estudi o la feina. Això ens fa rics o, si es prefereix, més rics que abans de tenir totes aquestes coses a l’abast de la mà. Entengui’s bé: es parla de l’accés a béns que no costin diners sense infringir la llei, no fent de pirata.
Per exemple, es poden estudiar idiomes (anglès, alemany, italià, portuguès) de manera totalment gratuïta (duolingo.com). També aprendre matemàtiques amb classes i pràctiques (khanacademy.org).
Música? Llibres? Pel·lícules? Per donar i per vendre. La biblioteca de la xarxa supera àmpliament la de la mítica Alexandria. Hi ha la possibilitat d’anar sobre segur, però també de navegar a l’aventura i fer descobriments. Segon exemple: l’anunci del grup barceloní Jollyheads (http://www.kickstarter.com/projects/1600107312/jollyheads-circus-debut-album-the-kaleidoscope-daw) explicant la seva tasca musical.
Els ciutadans del món actual tenen a la seva disposició un lot considerable de conferències sobre les matèries més diverses (de la ciència a l’art o la literatura), les anomenades Ted Talks. La majoria són en llengua anglesa, però no poques tenen subtítols en diversos idiomes (http://www.ted.com/talks).
Si es prefereixen uns estudis reglats, hi ha una web (coursera.org) que ofereix, sempre sense pagar ni cinc, cursos que van des de medicina fins a programació, a més de psicologia, filosofia o diverses ciències particulars. Entre les universitats que han penjat ofertes d’aquesta mena hi ha, per exemple, la de Stanford i la Universitat Autònoma de Barcelona.
Cal, és clar, una connexió a Internet, però avui n’ofereixen de manera gratuïta molts bars i, per descomptat, les biblioteques i també poblacions senceres. Sense comptar que a la xarxa es poden trobar llistes de llocs on hi ha wi-fi gratuïta disponible. Som, doncs, més rics que fa un temps perquè podem utilitzar més coses sense la necessitat de vendre el nostre temps. Fins i tot es podria dir que estem menys sols sense sortir de casa. Els drets socials, en canvi, no són a la xarxa. Cal guanyar-los fora.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.