Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra

El loquaç silenci de Brossa

S'inaugura la sala d'exposicions de l'Espai Brossa La Seca al Born

Un irònic empleat acèfal acull des d’avui els visitants de la petita sala d’exposicions de La Seca Espai Brossa, que comença el seu camí amb la mostra Joan Brossa. Escolteu aquest silenci. Es tracta de L’Empleat, un cèlebre poema objecte format per una americana penjada d’una perxa per a sastres, amb dos estreps que sobresurten de les mànigues, que més de vint anys després de la seva creació, el 1989, manté tota la vigència. El mateix val per a les altres peces que inauguren la trajectòria expositiva d’aquest espai escènic dedicat al polièdric artista.

“La idea és que sempre hi hagi un testimoni de l’obra plàstica de Brossa”, assenyala Glòria Bordons, comissària de la mostra, que es mantindrà oberta fins a la nit, de manera que els espectadors tindran la possibilitat de visitar-la abans de la funció de teatre. L’exposició, oberta fins al 31 de març, reuneix una trentena d’obres, entre poesies, cartells, poemes objecte, un llibre de bibliòfil realitzat amb Perejuame i la instal·lació El planeta de la Virtut, que Brossa va crear per a la seva exposició del 1994 al Palau de la Virreina, formada per desenes de paneroles que surten del niu i que es van apoderant de la paret. “Hem col·locat el niu a la dreta de qui observa, per mantenir-nos fidels a l’autor, que no es cansava de repetir que tots els mals vénen des de la dreta”, indicava Bordons.

Pel seu plantejament expositiu, la comissària es va inspirar en unes declaracions realitzades per Brossa en una entrevista de 1968: “Si no podia escriure, als moments d’eufòria seria guerrillers, als de passivitat, prestidigitador. Ésser poeta inclou totes dues coses”. La mostra bascula entre aquests dos pols, el guerriller i el prestidigitador, fent un èmfasi especial en un tercer vessant de Brossa: la seva capacitat de plasmar pensaments complexos en objectes senzills, empenyent el públic a la reflexió espontània. El títol de l’exposició, que també ho és d’un poema escrit per Brossa el 1963, segons la comissària “sintetitza tota una trajectòria, que es desplega entre 1938 i 1998, projectada en diferents gèneres i disciplines, en un context històric convuls i contrari a les seves idees i a la llengua amb la qual s’expressava”.

La seva fórmula, senzilla i eficaç, es resumia en dues paraules, “caminar i oblidar”, però no sense abans haver fet ús de la capacitat de reflexió “per descobrir el silenci original”. Sempre crític i compromès, amb un innat sentit de l’humor i una ironia, de vegades subtil i altres gairebé didascàlica, però mai críptica, el missatge de Brossa arriba al públic, avui com ahir, de manera meridianament clara. Totes les peces són obres seriades, pertanyents a la col·lecció de la Fundació Brossa, que ara fa just un any va cedir les peces úniques (unes 800) al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba), per 25 anys renovables, amb el compromís d’encarregar-se de la restauració, conservació i reactivació del fons. Va ser aleshores que Bartomeu Marí, director del Macba, va anunciar que la programació del 2013 pivotaria al voltant d’aquest dipòsit i que tindria una presència destacada en la propera presentació de la col·lecció permanent (sembla que les retallades i la ingent quantitat d’ítems del dipòsit han endarrerit la feina del museu, que segueix amb les tasques de catalogació). Així que, de moment, la gran antològica de Brossa prevista pel 2013 encara no té data.