BROU DE LLENGUA
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

Scrabble i correcció política

Les paraules, més enllà de la definició del diccionari, són plenes de sentit d’acord amb les intencions amb què les usem

Què és una paraula? Tots les fem anar sense pensar-hi gaire, però no és tan clar què són. Una successió de lletres entre dues interrupcions, com quan deixem un espai en escriure? O bé, seguint Ferdinand de Saussure, la unió d’una cadena de sons (o de lletres sobre el paper), anomenada significant, amb un significat, és a dir allò a què es refereix la paraula del món real? O, si ens mirem de prop el significat, podem fer com Gottlob Frege i veure-hi tant una referència, és a dir allò que la paraula denota, com un sentit, és a dir el que la paraula connota. Volen dir el mateix les paraules herba, maria i cànnabis? Penis, titola i cigala? És clar que les paraules, més enllà del sentit diccionarial amb què carreguen, són plenes de sentit d’acord amb els usos, els contextos i les intencions amb què les fem servir.

Serveixi aquesta petita introducció per emmarcar la polèmica desfermada al voltant de l’esporgada de paraules que l’empresa de jocs i joguines Mattel ha fet sobre el joc de l’Scrabble per a l’anglès. Com a joc de taula familiar que és, segurament a cada casa fan de més i de menys i accepten paraules d’aquella manera, però en les competicions allò que s’accepta està inclòs en un diccionari propi (l’anomenat Official Scrabble Words), que a grans trets coincideix amb el de la llengua general. (Ignoro fins a quin punt, en català, s’accepta l’argument aquell que “no és correcta però està ben formada”, ho hauré de demanar a dos que en saben.) La cosa és que l’empresa fabricant ha suprimit de l’àmbit competitiu fins a 400 paraules que fins ara eren ben bones, amb l’argument, per dir-ho així, de la inoportunitat dels mots. Com diu el director de la divisió de jocs de l’empresa: “Ens hem de modernitzar. S’imagina algun altre joc on pugui aconseguir punts i guanyar gràcies a un epítet racista?”.

Efectivament, la llista de termes bandejats és plena de paraules que poden resultar racistes o algunacosafòbiques. Diguem que és una llista molt freggeana, on abunden les connotacions i en queden fora els termes denotatius, més neutres. Podem continuar formant lesbian al tauler, però no bulldyke, dikey, hasbian (una exlesbiana, en aquest cas), les (i variants lez, lezz, lezza, lezzy) o lesbo. Per descomptat podem fer black, però ja no negro, negroid, nigger, jigaboo o zambo. I suposo que per compensar han tret també els termes despectius per a blancs, com ara honky, ofay, backra, bubba o rednek. No se n’escapen les altres races: cholo per jove mexicà, jew i goy per jueu, binghi pels aborígens australians, boche pels alemanys. Fins i tot hi tenim vendu, que seria el quebequès assimilat per la cultura anglòfona. També hi trobem retardate, schizo o mongoloid, de significats evidents.

Els jugadors del joc dels encreuats, però, semblen molt més saussureans i ja han posat el crit al cel. Hi ha amenaces d’abandonar les competicions. Se suposa que la llengua és la que és, si hi tenim insults, renecs i mots despectius no és culpa nostra, i evitar paraules que són al diccionari no deixa de ser una manera de “jutjar” l’itinerari pel qual uns mots arriben fins als nostres dies. L’escriptor Darryl Francis, per exemple, afirma que “no s’han d’eliminar paraules de les llistes de Scrabble per motius de relacions públiques com a promoció d’alguna mena de millora social”. Mentre que el columnista i jugador Jonathan Maitland sosté que “les paraules no es poden desinventar, formen part de la nostra història, de vegades vergonyosa, i fer-les servir en un joc de taula és molt diferent d’usar-les en qualsevol altre context”.

Vet aquí el problema. La connotació de la paraula depèn de la intenció que hi posem, i la intenció depèn de la situació comunicativa i dels intervinents en l’acte comunicatiu. Es pot considerar ofensiu un tauler amb uns faristols amb lletres? Si hi ha dos jugadors i tots dos jugadors són negres, és ofensiu que facin servir la paraula nigger? I si un negre la hi posa a un blanc? Si un blanc la hi posa a un negre, com sabem que no aprofita l’ocasió aparentment neutra d’una partida per insultar-lo amb el pitjor dels insults? Llàstima que els de Mattel tinguin tant de zel, perquè la correcció política també impedeix que un jugador negre pugui treure rendiment de redneck davant d’un carallot blanc. La lletra K, ben posada, li donaria molts punts.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS