Cinc restaurants nous o renovats que amaguen els barris de Barcelona

El Cafè del Centre

En posició avantatjada dins la llista de bar emblemàtics de Barcelona, El Cafè del Centre és una joia modernista que podria haver acabat convertida en una atracció turística, com li va passar al Pitarra del carrer Avinyó, però s'ha salvat d'aquesta deriva i ha conservat l'esperit amb una oferta actualitzada. És el que saben fer molt bé el Grup La Conifteria, com ja hem vist al Muy Buenas, al Balius o la Bodega Molina, i són ells els que s'han aventurat a convertir aquest local de l'Eixample Dret, plató habitual de rodatges, en un restaurant de tapes i platets amb una carta a càrrec del xef Víctor Ferrer, del proper Betlem. Amb la mateixa posada en escena -columnes de ferro colat, un taulell de 1960, taules de marbre, detalls modernistes i pintures de Martí Teixidor- ofereixen una carta centrada en la cuina catalana, que traça angles nous com unes crestes de botifarra, les bombes de bacallà, el tartar de truita, les cocotxes de porc guisades o el rosbif amb chimichurri picant. Carrer Girona, 69, Dreta de l'Eixample.

Casi 

Quan en una zona més aviat desèrtica, a la part més costeruda de Gràcia, veus una cua de gent al carrer esperant el seu torn per menjar, alguna cosa bona hi amaga. El Casi va obrir el 1978, però en Xavi Montes, fill del propietari, fa molt menys que en porta el timó. Taverner vocacional, despatxa les sis taules que té amb una amabilitat desbordant, amb tot el material de primera qualitat i cuinat al punt que treu de la seva petita cuina. Cada dia, en Montes surt a jugar amb esmorzars de forquilla i un menú de set primers i  set segons, que deixa fora de joc més d'un. Per uns 13 euros, hi fareu un àpat generós, casolà i equilibrat, "fora de sèrie", segons Ricard Martín, que recorda haver-hi tastat uns macarrons com els casolans de les cases on es cuina de debò i un xurrasco amb patates fregides que no feia enyorar cap filet. Si voleu anar-hi assegurats, podeu consultar el menú del dia a la seva pàgina de Facebook, que a l'estiu porta gaspatxo, musclos al vapor, escalivada, peix a la planxa, costella al forn o fideus a la cassola. No s'anuncia a Instagram ni ha passat cap lifting, però hi menjareu la mar de bé. Carrer Massens, 74, Gràcia.

Collonut

El Collonut no és un, sinó que són tres. Tres vermuteries que cuiden els detalls i el producte perquè els seus comensals, que s'estan a peu dret o asseguts en tamborets al voltant d'un bidó, en surtin satisfets. L'Arnau i l'Alberto en són els propietaris i han donat a la diana amb uns establiments moderns que aprofiten l'expertesa dels seus fundadors, que es van conèixer treballant a l'Alkimia de Jordi Vilà. Una trajectòria que es nota en tapes bones i abundants amb tics d'alta cuina, com el bikini trufat amb mortadela o el jarret de porc. També gaudireu amb els ibèrics de la Dehesa d'Extremadura, els torreznos de Cal Rovira de Sagàs, el fuet de Vic de Can Molas, la burratina de la Puglia, els tomàquets de Barbastro... Un plus del local són els vins a copes, en tenen vàries referències i ben triades, perquè no sempre ve de gust l'ampolla sencera. El local de Les Corts té una terrassa amb barrils que dona als Jardins Joan Altisent i al de Sant Andreu també podeu fer un mos a fora. Gran de Sant Andreu, 180 (Sant Andreu) / Carrer Gelabert, 14 (Les Corts) / Carrer Olesa, 7 (Navas).

Chandigarh Cafè

Chandigarh és en territori indi, però el Chandigarh Cafè té poc a veure amb la cuina índia. El nom ve de la utopia urbana que Le Courbusier va aixecar en aquest lloc als anys cinquanta, inspirada en l'arquitectura moderna. Aquest nou local vol recuperar l'esperit pròsper i l'optimisme de l'època amb una oferta colorida on tant la decoració com el menjar són un encert, convertint-lo en el nou llenç ideal per a l'Instagram. Està amagat en una casa amb jardí a Pedralbes, envoltada d'arbres on s'ha vist saltar algun esquirol. La cuina, a mans del xef francès Hervé Escobar, no té misteris però sí encerts. Es basa en bon producte a la brasa com l'onglet de vedella al carbó o el pollastre amb salsa agredolça, i una variada oferta de plats vegetals de temporada, com el carpaccio de fonoll o l'amanida de mongetes tendres i créixens. Avinguda Esplugues, 105 (Pedralbes).

Ca l’Estevet

No és nou ni s'ha renovat darrerament, però Ricard Martín vol reivindicar-lo com un dels pocs tresors de cuina catalana que queden amagats al Raval. És un local històric, va començar com a fonda el 1890, i ha anat canviant de mans, però manté una cuina catalana de nota. Des del 2010 és de la família Ros Cabot, que havien regentat Casa Agustí, un històric que sí que va abaixar la persiana al carrer Bergara. És un lloc de tota la vida però amb esperit jove que s'ha anat adaptant al moment sense oblidar que la cuina tradicional és la que ens agermana a tots. Aquí cal menjar escalivada, capipota amb samfaina, cervellets a la romana, canelons o escudella, com us explicàvem en un article aquest hivern. Clàssics que no volem perdre. Carrer Valldonzella, 46, (Raval).