Cinquanta ombres d’en Cambray

Potser n’esperàvem massa, del Consell Lingüístic Assessor que havia de proporcionar mesures al Departament d’Educació amb vista a desplegar la nova llei de llengües a l’escola i, sobretot, mirar de revertir la tendència a la reculada que presenta la llengua als centres educatius. La constitució del consell, presidit per la lingüista Carme Junyent, havia estat celebrada com la mostra que la conselleria estava decidida a posar fil a l’agulla després d’anys d’atonia, i també pel fet de confiar en un seguit de professionals de referència que aportarien els seus coneixements de manera independent i no partidista. Ara el conseller Josep González-Cambray ja té les seves 50 propostes dels experts, però falta saber què en farà, perquè es tracta de mesures no vinculants i, com a tot arreu, a dins la llista n’hi ha de fredes i de calentes.

El que crida més l’atenció del document presentat és la falta de concreció. Però potser ja havia de ser això, no ho sabem. Si algú s’esperava mesures específiques per estendre la llengua catalana al pati, es trobarà més aviat un seguit d’enunciats que, en bona mesura, són objectius o principis de la mateixa legislació d’Educació, que per bé que ja és bo que ens les recordin i es demani que s’apliquin, redunden en la sensació que llegim evidències. Per exemple, la proposta 3 diu que l’escola ha de contribuir al coneixement del català; la 9 diu que caldrà afavorir l’aprenentatge del català pels nouvinguts; i les 26 i 27 ens recorden el marc derivat de la darrera llei, això que el castellà també pot ser llengua d’aprenentatge i que no s’hi val a establir percentatges.

Convé preguntar-se, també, com es prendran els mestres les mesures que es puguin derivar de les propostes, perquè n’hi ha que els assenyalen directament. Que també va bé. La proposta 15 (“La llengua emprada als centres no pot respondre a una tria personal”) és tan òbvia que només s’explica pel fet, prou sabut, que molts docents parlen en la llengua que volen; mentre que la 17 planteja la revisió de la formació en català de tot el personal docent i no docent, presumiblement davant del fet, també prou sabut, que no sempre el personal educatiu fa gala de la millor de les competències en llengua catalana. Fins i tot, la proposta 18 s’atreveix a condicionar l’accés al sistema educatiu a l’avaluació d’aquestes competèn­cies, a veure què hi diuen des dels sindicats.

A la llista de propostes hi trobem també un apartat dedicat a la clau de volta de la nova legislació, això dels projectes lingüístics de centre (PLC), amb algun redactat, no obstant això, que sembla un diàleg dels Dupont-Dupond (proposta 21: “El Departament d’Educació definirà un marc comú de referència per a la creació i revisió dels PLC”; proposta 22: “Els centres educatius crearan o redefiniran els seus PLC atenent al marc de referència establert pel Departament d’Educació”; no caldria sinó). Tampoc ens escapem, però, de les obvietats, com ara que l’administració assessorarà els centres en l’elaboració del PLC (23); que el PLC forma part de tot el projecte educatiu del centre (24); o que el PLC s’haurà d’anar avaluant per modificar-lo si convé (25, 31).

Però a les propostes també hi ha un gir de guió. En el moment d’entrar a parlar de les xarxes socials, sembla haver-hi una mica més de voluntat de concreció (tal vegada n’és el responsable el youtuber Pol Gise?) i no falten mesures de tocar de peus a terra. Així, les propostes 38-42 tant pretenen portar materials de les xarxes a l’aula com produir materials des de l’aula per a les xarxes, i fins promoure visites als centres de referents comunicatius i influenciadors, tal com es fa amb escriptors. Potser tot plegat serviria per presentar les xarxes com un entorn creatiu i amorosir el missatge únic que, des d’escoles i instituts, es dona de les xarxes socials com un espai hostil en què campen l’agressió i l’assetjament.

El conseller Cambray ja té les seves 50 propostes i s’ha fet la foto, però no sabem com s’ho farà per revertir les dinàmiques del pati, ni per aturar la reculada del català a les aules facilitada per la innovació pedagògica, ni per fer que el personal no docent, sobretot monitors i responsables d’extraescolars, es mantingui en la llengua catalana. Com a les Cinquanta ombres d’en Grey, esperem que també aquí hi hagi una segona part.