L’hedonisme vinícola trampeja la pandèmia

Alguns ho van veure com una idea esnob. “A Banyoles la gent no beu vi, em van dir, però el que passava és que ningú no n’havia ofert”, explica el cofundador del local Adrià Juscafresa (Banyoles, 36 anys). La idea va triomfar i, des de la seva obertura, el febrer del 2019, La Consulta s’ha posicionat com un bar de referència en l’oferta de lleure de la capital del Pla de l’Estany. La carta del celler s’apropa a l’“hedonisme del vi” de manera global, amb segells catalans i espanyols; també amb gran presència de vins francesos i alguns del continent americà.

Al carrer del Born, amb vista a la plaça Major, La Consulta pren vida en un local amb murs de pedra i sostres de volta catalana al centre històric de Banyoles. La decoració beu del material de transport: una barra acoblada amb caixes de fusta i una muntanya de taps de suro a l’aparador. Paral·lel a la terrassa —amplificada a onze taules en uns temps en què la clientela defuig els espais tancats— discorre un flux aquàtic en un petit canal que arriba d’una desviació del recMajor, que surt del llac i passa subterrani per la plaça. Del canal, en una de les visites d’aquest periodista al local, en va sortir un simpàtic cranc.

A la carta de menjar de La Consulta, a l’estil taverna, hi figuren adobats, embotits ibèrics, formatges 100% catalans i entrepans trufats. També focaccies i dos bàsics exquisits: les banderilles i les patates fregides de bossa (d’una casa de Sant Esteve Sesrovires, popular per ser el poble de l’aclamada cantant Rosalía). Juscafresa veu la qualitat del producte com un factor “innegociable”. No va començar de zero. Fa anys que es dedica a la distribució de vins a restaurants i botigues de la província de Girona. No va arribar a la restauració per herència, diu que va ser per passió. Va passar per un local amb dues estrelles Michelin. “Conec el sector i sé on trobar els millors proveïdors”, assegura l’impulsor d’un bar que ha resultat ser més nocturn de l’esperat. “A les dotze de la nit agafa un ambient de pub, la gent fa copes, però copes de vi”, explica el restaurador. Per aquest motiu, inicialment va decidir no obrir fins a les sis de la tarda. Fins que el coronavirus ho va posar tot cap per avall, poques setmanes després que La Consulta celebrés el seu primer aniversari.

“He après que res no és segur, però has de capgirar la situació i sortir de la zona de confort”, reflexiona Juscafresa, el soci del qual va deixar el negoci durant les restriccions. Amb el confinament més estricte, La Consulta es va posar a repartir a domicili amb comandes per WhatsApp i de la seva xarxa de contactes: “Cada dia teníem encàrrecs, però arribàvem només al 10% de la facturació habitual”. Juscafresa va organitzar també alguns tallers de tast, quan es va permetre reunir petits grups. El moment més dur va ser al novembre. “Només podíem obrir fins a les nou i havies de controlar molt la gent. Alguns se n’anaven fins a la plaça amb la copa. Els veïns trucaven a la policia, i l’Ajuntament ens va recomanar contractar un guarda de seguretat”, explica el sommelier. Després d’un any de pandèmia, La Consulta obre ara alguns matins, cobreix l’hora del vermut en cap de setmana, i també s’ha especialitzat en cafès.

La Consulta dona vida a l’abans desapercebut carrer del Born de Banyoles al costat del també flamant frankfurt Trobador. Els dos locals donen pes a l’ambient urbà que ha anat adquirint la localitat en les últimes dècades, del qual es va enorgullir l’Ajuntament en l’última campanya de promoció. De fet, segons la llei municipal i de règim local de Catalunya, Banyoles ja és ciutat. El 2020 va superar el llindar de 20.000 habitants (20.053, segons l’Idescat). Siguin quins siguin els números, l’espai natural a tocar del municipi, amb l’estany com a centre, fa que no deixi enrere alguns dels avantatges de viure al camp (o gaudir-lo com a visitant).

“El nom de La Consulta ve d’un lloc on es curen tots els mals. Sempre diem que la millor medecina és estar assegut en una taula amb bona companyia i una bona ampolla de vi”, resumeix el responsable d’un bar que, mantenint els seus tres treballadors, ha sabut trampejar la pandèmia i ha arribat a aquest estiu amb uns números de normalitat. Fins i tot ha pogut penjar durant dues setmanes el cartell de “tancat per vacances”.