Les joies preuades dels petits detalls

A a novel·la Tardor, d’Ali Smith, un dels fils se centra en una nena que, per un treball escolar, ha d’entrevistar un veí. L’exercici guiarà els dos personatges, separats per setanta anys, cap a una amistat indissoluble. A Els pòstits del senyor Nohisoc de Tina Vallès, premi Folch i Torres, el focus es dirigeix vers una relació semblant. A la classe de la Clàudia, els alumnes han de triar un ofici que els doni nom. Per fer-ho, cadascú ha de buscar un exemple de feina prou atractiu com per convèncer els companys de la classe. Aquesta tria coincideix amb l’arribada, al seu edifici, d’un misteriós veí que té un munt de llibres i gairebé no surt de casa. La Clàudia es marcarà com a objectiu entrevistar-lo i esbrinar cap on adreça la seva dedicació, empresa complicada. La comunicació entre ambdós serà curiosa, a través de pòstits enganxats a la porta o passats per sota, amb missatges suggeridors.

Tot i una trajectòria consolidada, és la primera novel·la per a infants de Vallès (Barcelona, 1976). La gran virtut de l’obra és la de desvetllar la curiositat, especialment de la protagonista, però també dels lectors, per un senyor que treballa a casa com a autònom, fent de corrector, i que no té aquell component fantàstic o aventurer que sovint exigim als personatges de la literatura per a infants i que apareix en innombrables relats. Vallès ho aconsegueix tot traient brillantor als petits detalls d’una relació gens extravagant, als ingredients de la quotidianitat, als silencis i moviments sigil·losos del senyor, a la pel·lícula que es va construint al cap de la Clàudia, però sobretot, a la seva curiosa i pausada manera de comunicar-se. I també, dotant la protagonista d’una mirada i un pensaments curiosos i innocents, un punt de vista d’infant que esdevé del tot versemblant.

Per aquest grapat d’ingredients, Els pòstits del senyor Nohisoc és una novel·la amable, propera i sorprenentment original, a la qual les il·lustracions de Christian Inaraja donen més volada.

La mirada infantil al món dels adults també és visible a Capitana Rosalie, bona novel·la breu per a infants editada a França el 2014 i que arriba amb l’embolcall de regal de L’Arca, nova col·lecció d’Animallibres d’obres selectes de narrativa.

A Capitana Rosalie s’uneixen dos dels més grans talents de la literatura infantil francesa: Timothée de Fombelle (autor de Tobi Lolness i Vango) i la dibuixant Isabelle Arsenault (Cançó de tela, La cerca de la Colette).

Rosalie és una nena de cinc anys que viu en un poble francès, l’hivern de 1917. El seu pare és a la guerra i la seva mare treballa en una fàbrica d’armes. Rosalie passa un munt d’hores a escola i encara no sap llegir les cartes que arriben del seu pare. Sembla que Rosalie sigui sobrera a l’escola, on, mentre els altres treballen, a ella li encarreguen tasques diverses, com anar a buscar llenya per a l’estufa. Enmig de la desolació, però, Rosalie es dissenya una missió misteriosa i secreta per comprendre el que amaguen els adults i veïns.

Enmig de la foscor i les misèries de la guerra, Rosalie és un personatge amb una llum radiant de color panotxa, com els seus cabells. Il·lumina sobre els camins paral·lels d’adults i d’infants, sobre allò que els grans els diem i allò que els amaguem davant les situacions adverses. És un personatge amb una força tal que li permet travessar la cruesa de l’hivern i de la realitat terrible de l’entorn, amb una determinació immensa.

Rosalie té una curiositat tan gran com la de la Clàudia d’Els pòstits del senyor Nohisoc, que la fa meravellar-se davant les petites coses de cada dia. Les seves són novel·les que es guanyen els lectors sense estridències ni sorolls artificials, posant el focus en la cura de petits detalls que fan del conjunt joies preuades.