Barcelona canvia el sistema de càlcul de la renda

Fa dos anys que l'Ajuntament de Barcelona no publica la renda dels 73 barris de la ciutat. Un càlcul amb una metodologia pròpia del departament d'Estadística del Consistori que es va començar a publicar el 2000. Però les noves dades que publica des de fa un parell d'anys l'Institut Nacional d'Estadística (INE) sobre la renda de les llars ofereix informació més exacta. L'inconvenient és que arriben amb dos anys de retard. I que la sèrie anterior quedarà interrompuda. Els primers, amb xifres de 2018, es coneixeran a l'abril.

Les dades que publicava (per districtes des de l’any 2000 i per barris des del 2008) l'Oficina Municipal de Dades partien d'un índex mitjà de 100 i calculaven la renda de cada barri: alguns amb prou feines arribaven a 50 i d'altres superaven la xifra de 270, sis vegades més. L'informe es basava en dades del mercat de l'habitatge, la formació dels veïns, el parc automobilístic i l'atur. Un informe anual que permetia observar l'evolució de les desigualtats a la ciutat i al qual es podia recórrer per contrastar amb altres indicadors, com el vot, la salut, els problemes d'habitatge i la mida dels pisos. Les últimes dades disponibles són del 2017.

La decisió de canviar la metodologia és exclusivament tècnica, aclareix el director de l'Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament, Màrius Boada. Perquè hi ha noves dades i “molt més precises”. Boada explica la irrupció de l'“estadística experimental” que han començat a elaborar l’oficina municipal i l'Institut Nacional d'Estadística. “Estem utilitzant dades de fonts que abans no existien però que val la pena tenir en compte”, defensa Boada. Dos exemples: dades obtingudes de les compres amb targeta de crèdit i els desplaçaments que es poden conèixer gràcies a la tecnologia dels mòbils.

Des del 2016, l’INE publica dades de la renda familiar a partir de fonts d'informació de gran fiabilitat, com l'Agència Tributària i la Seguretat Social. “L'atles de distribució de la renda de les llars s'elabora amb dades d'Hisenda, de la Seguretat Social i d’altres registres administratius que tenen un detall increïble del nivell de renda de la població per secció censal a tot Espanya”, indica.

L'Ajuntament, doncs, està esperant les dades del 2018 (que l'INE publica per ciutats, districtes i seccions censals) i les treballarà per fer el càlcul de renda per barris, la font dels ingressos (si es tracta de salaris, autònoms o prestacions) i altres indicadors. Entre altres qüestions, la nova metodologia permetrà quantificar l'efecte de la redistribució del sector públic sobre els barris de la ciutat i fins a quin punt els ajuts redueixen les diferències de renda. La part dolenta, admet Boada, és el retard, pel decalatge de més de dos anys. Perquè les declaracions de la renda del 2018 es van presentar el 2019 i es van treballar el 2020.

Diferències entre barris

Des del món de la universitat i la investigació, els experts aplaudeixen el canvi de mètode. Toni López Gay, investigador del Departament de Geografia de la UAB i del Centre d'Estudis Demogràfics, assenyala “la valentia i creativitat que va tenir al seu moment l'Ajuntament de Barcelona per calcular la renda dels barris amb un mètode propi”, tot i que valora que les dades de renda de l'INE baixen a les seccions censals i permetran analitzar amb molta precisió fenòmens com canvis en la població o transformació de barris”. “Per exemple, no és el mateix el Raval Nord que el Sud, o el barri de la Ribera que el Born”, són zones molt diferents dins d'un mateix barri, on passen coses molt diferents. “No és habitual tenir dades a un nivell tan detallat, que siguin tan sòlides i que representin una mostra tan gran com la gent que fa declaració de la renda” com ofereix ara l'Institut Nacional d'Estadística.