Les aigües mortes del riu Besòs

“L’aigua ja està en bon estat. Però no n’hi ha prou. On es va produir l’abocament, la densitat de peixos continua al 30%. Igual que un edifici en flames, un cop recuperada l’estructura, ara toca millorar el que hi ha a dins: les algues, els invertebrats, els racons perquè els peixos s'hi refugiïn... Dir quan tornarà a la situació anterior és incert. Ho dirà el temps”.

Dolors Vinyoles és doctora en Biologia de la Universitat de Barcelona (UB) i membre de l’equip encarregat d’analitzar l’impacte sobre la població de peixos del greu abocament al riu Besòs, produït el desembre del 2019 després de l’incendi a la planta de reciclatge Ditecsa a Montornès del Vallès (Vallès Oriental). L’experta creu que encara es tardarà temps a recuperar la fauna perduda. “La pudor de dissolvent va durar dies...", recorda la biòloga en el primer aniversari.

Més d'un any després de la catàstrofe mediambiental, Vinyoles explica que si bé els animals ja han deixat de morir a la llera, el problema és que ara hi vulguin tornar a viure. En concret, que ho facin en el tram de 18 quilòmetres afectat, situat entre Montornès i la desembocadura, a Sant Adrià de Besòs.

El dia de l'accident, alguns contaminants van superar més de deu vegades les concentracions permeses, van morir centenars de peixos i durant uns dies es va notar una pudor molt forta. Va ser un flashback del passat i va suposar un cop dur a la progressiva recuperació dels últims anys d’un riu que als anys setanta i vuitanta es va guanyar el sobrenom de “claveguera a cel obert” i va ser considerat un dels més contaminats d’Europa. Era l’època en què la biòloga Begoña Bellete solia preguntar-se cada dia camí de l’escola “a veure de quin color passa avui el riu”.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va concloure el febrer passat que els peixos del riu es recuperarien de l’últim abocament “en dos o tres anys”. Malgrat tot, els biòlegs prefereixen, valgui l'expressió, no acabar de mullar-se. “És millor no aventurar-se a dir dates exactes”, diu Vinyoles.

Sis mesos després, les anàlisis fetes al juny evidencien la desaparició de tòxics a tot el tram, tret d’una zona d’aigües subterrànies situada a uns 300 metres d’on es va produir l'accident. Aquest focus tòxic està sent delimitat i tractat per la planta química, segons l’ACA.

Noves espècies

L’última anàlisi sobre la fauna, feta al juny per l'equip de la UB, revela que a la zona zero on es va produir l’abocament, al municipi de Montornès, la població del llopet de riu (Cobitis paludica), el peix més comú del riu, en comptes de millorar fins i tot ha empitjorat. Des que se'n va fer el primer mostreig una setmana després de la catàstrofe, la seva població ha baixat de 300 exemplars per hectàrea. La bona notícia és que s’hi han tornat a detectar altres peixos (encara que escassos) com el barb de muntanya (Barbus meriodionalis), la bagra catalana (Squalius laietanus) i la carpa (Cyprinus carpio). La famosa anguila (Anguilla anguilla), tanmateix, continua sense aparèixer en aquest tram. Pel que fa a les aus, l’impacte no va ser tan devastador, segons Xavier Larroy, biòleg que col·labora amb el Consorci del Besòs.

La situació no canvia gaire cent metres sobre la zona exacta on es va produir l’incendi tòxic, a la confluència dels rius Congost i Mogent. Aquí, la població de llopet de riu ha passat de 800 per hectàrea una setmana després de l'accident a només 200 sis mesos després. El nombre de bagra catalana, tanmateix, sí que ha millorat i la seva població ha passat de 200 a gairebé 400 exemplars per hectàrea. “S’ha de tenir en compte que el temporal Glòria (entre el 20 i el 23 de gener del 2020) també va tenir greus conseqüències per al medi”, recorda Vinyoles. L’ACA s’ha compromès a fer controls de fauna durant almenys els pròxims dos anys.