Els virus respiratoris s’esfumen en pandèmia
Gairebé no s’han detectat infeccions per grip o virus sincitial, que provoca bronquiolitis en els infants. Els experts atribueixen aquest descens a l’ús de mesures de protecció contra la covid-19
No hi ha rastre del virus de la grip. Tampoc del virus sincitial, que a hores d'ara hauria d'estar fent estralls en els bronquíols dels més petits. Només el SARS-CoV-2, el coronavirus causant de l'actual pandèmia mundial, es deixa veure a les consultes i als laboratoris de microbiologia. Segons els informes de vigilància epidemiològica de l'Institut Carlos III, els laboratoris espanyols només han regsitrat dos casos de virus sincitial aquesta tardor, mentre que l'any passat, en aquestes dates, ja se n'havien comptabilitzat 280. El Sistema de Vigilància de la Grip d'Espanya (SVGE) només ha notificat un cas d'aquesta malaltia; l'any passat, ja n'eren 65 casos. Metges i viròlegs sostenen que les mesures de protecció contra la covid-19, que també serveixen per protegir d'altres virus respiratoris, són la causa d'aquesta caiguda de la incidència d'altres patògens.
Els sistemes de vigilància dels virus respiratoris no notifiquen tots els casos de manera individual, sinó que funcionen com una xarxa sentinella que detecta una mostra suficient per calcular la incidència real i la circulació del virus. A hores d'ara, insisteixen els experts consultats, ja hi hauria casos de grip. “No obstant això, el virus de la grip és impredictible i ja hem tingut antecedents de circulació molt baixa de virus gripals aquest segle, en la temporada 2000-2001”, apunta l'Institut de Salut Carlos III en una nota al seu web. De fet, el pic epidèmic de la grip acostuma a produir-se entre la setmana 2 (segona de gener) i la 6 (segona de febrer).
Per la seva banda, el virus sincitial ja hauria d'estar en ple apogeu. “En aquest moment, els serveis de pediatria i les urgències estarien plens de nens amb infeccions respiratòries per virus sincitial. Però aquest any no n'hem vist ni un. Les mesures contra el coronavirus són eficacíssimes per això també”, sosté Carlos Rodrigo, director clínic de Pediatria a l'hospital Germans Trias i Pujol de Badalona.
Els experts admeten que aquest descens no els ha agafat desprevinguts. Als països de l'hemisferi sud hi ha hagut “un descens brutal”, explica Juan García Costa, vocal de la Societat Espanyola de Virologia. Al seu laboratori de l'Hospital d'Ourense, García Costa ni tan sols ha detectat la presència d'altres coronavirus diferents del SARS-CoV-2. “Els virus respiratoris tenen una seqüència coneguda: comença el sincitial a l'octubre i novembre, ascendeix i després baixa i deixa pas al de la grip. Després del de la grip, en venen d'altres, com l'adenovirus, el metaneumovirus i el paramixovirus… I després, quan arriba l'estiu, l'enterovirus”, enumera. Ara, no obstant això, no se'n detecta cap. Només, si potser, el rinovirus (el que provoca el refredat comú), tot i que en menor mesura.
“Al rinovirus la mascareta i el gel hidroalcohòlic no li fan gaire. S'aerosolitza molt i no té paret, i els gels funcionen sobre la paret del virus”, defensa Rodrigo. Ana Martínez, cap del Servei de Control Epidemiològic de la Subdirecció de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública de Catalunya, coincideix que han detectat casos de rinovirus, però molts menys que de costum. “No hem vist ni un virus gripal. Només rinovirus i algun adenovirus, que també provoca conjuntivitis, sobretot en nens. Tenen una difusió més extensa i els veiem en nens petits i cal recordar que els menors de sis anys no fan servir mascareta. Una explicació és que són tan habituals i circulen tant que els nens estan fent de transmissors”, apunta Martínez. El Pla d'informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya (Pidirac) ha identificat aquesta tardor (fins a la setmana 48) 35 virus respiratoris —l'any passat, en aquestes dates, n'eren 121—: vuit casos d'infecció respiratòria per SARS-Co-V2, 17 rinovirus, vuit adenovirus i dos metapneumovirus. Aquest últim pot provocar febrícula i dificultat respiratòria a les vies altes i baixes.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) admet que l'activitat de la grip “s'ha mantingut en nivells més baixos de l'esperat per a aquesta època de l'any”, encara que demana “cautela” a l'hora d'analitzar les dades a causa de l'impacte de la pandèmia. “Les diverses mesures d'higiene i distanciament físic implementades pels Estats membres per reduir la transmissió del virus SARS-CoV-2 probablement hagin contribuït a reduir la transmissió del virus de la grip”, apunta en els seus informes.
Els experts consultats coincideixen amb l'OMS que les mesures de protecció, com la mascareta, la caiguda de la mobilitat i la baixada de la interacció social, són al darrere de l'escassa presència d'altres virus respiratoris. “La percepció des de la consulta és que hi ha hagut una disminució dels casos diaris. Després del boom de la covid-19 en la segona onada, quan baixem la corba deixem de veure casos amb símptomes respiratoris. Entenc que és per les mesures de protecció. Tots els anys recomanem fer servir mascareta, però aquest any hi ha més sensibilitat, és clar”, resumeix José María Molero, del grup de malalties infeccioses de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària.
Una altra hipòtesi, tot i que sense proves científiques suficients, és l'anomenada “pren de nínxol ecològic”. “Hi ha teories que diuen que l'aparició massiva d'un virus [com el SARS-CoV-2] no deixa nínxol per a altres virus. Però no està demostrat i no explicaria el descens brutal. Segur que això és per l'ús de mesures de protecció”, insisteix García Costa.
Més vacunats de la grip
L'augment de la vacunació de la grip, suggereixen els experts, també ha pogut tenir un efecte en la baixa circulació d'aquest virus al carrer. Segons el Ministeri de Sanitat, en la població més vulnerable, els majors de 65 anys, la vacunació se situa ara mateix en el 65%, 10 punts més que l'any passat.
“És d'esperar que això també influeixi en l'impacte de la grip en la població, especialment en grups recomanats de vacunació. Així i tot, és aviat per valorar-ho. Els càlculs de l'efectivitat i l'impacte de la vacuna estacional cada any no són possibles fins a ben entrada la temporada”, apunta l'Institut de Salut Carlos III en una nota sobre la temporada de grip. “Com més vacunada està la població, sempre és més difícil que circuli el virus. Hi influeix segur, però aquesta vacuna no té tanta efectivitat per reduir la incidència a zero casos”, coincideix Martínez. I apunta, més aviat, a la “sensibilització” de la població davant dels estudis científics que advertien que la covid-19 podia complicar-se amb una coinfecció de grip.
“Segur que aïllarem casos de grip, però no crec que hi hagi circulació”, sosté Martínez. I adverteix que la relaxació de les mesures de protecció aquest Nadal pot fer incrementar la corba epidèmica de covid-19 i, com a dany col·lateral, també pot créixer la circulació d'altres virus respiratoris.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.