Sopa de Cabra reivindica la música en directe al Camp Nou

Mai abans no havia passat, és una altra “primera vegada” en aquests temps de moltes “primeres vegades”: la possibilitat que no hi hagi música en directe es va colar en un concert de música en directe. Va ser al Camp Nou, a la porteria sud, habilitada perquè per fi Sopa de Cabra pogués presentar La Gran Onada, un disc amb títol premonitori que la pandèmia va silenciar en concert just quan s'havia de presentar al març i que divendres a la nit va sonar sota la capa d'una possible nova prohibició. Música contra silenci en una nit en què la reivindicació que consumir cultura és una activitat segura va inundar de referències l'actuació del grup de Girona i, per extensió, les xarxes socials. Els esforços per convertir els espais de música en directe en llocs segurs podia anar-se'n en orris, potser per això l'actuació de Sopa de Cabra va tenir un alè emocional que va consolidar encara més el triomf de les noves i velles cançons de la formació.

Atenent la seguretat, l'entrada al concert va repetir els protocols que planifiquen aquests espectacles des que la música va tornar a sonar a començaments de mes. Si abans la seguretat era espiritual i en entrar a les esglésies teníem l'aigua beneita, la nova ablució s'aconsegueix avui amb el gel hidroalcohòlic. Ja a l'interior del recinte, una multitud de persones de seguretat distribuïen el públic, de qui l'organització ho sabia tot: nom, acompanyant, telèfon i fins i tot DNI. Mals temps per assistir amb amors paral·lels a un espectacle musical, els concerts són, en pandèmia, temples de l'amor oficial. Temps adversos també per als traficants de drogues estimulants, ja que l'obligació de romandre al seient desaconsella àmpliament el seu ús. Bons temps, al contrari, per als qui trafiquen amb drogues relaxants, a les quals Quintana es va referir en afirmar que “sempre havíem volgut tocar envoltats d'herba... Tot i que no d'aquesta”, va comentar en to de broma mirant la catifa verda que s'estenia a l'esquena del petit escenari que va allotjar el grup. Bon humor per sobreviure a aquests dies convulsos que fins i tot eliminen les cues de les barres, en les quals semblava que hi havia més treballadors que consumidors.

Molt personal també a l'escenari, fins a set músics per defensar una barreja entre cançons de nou encuny i aquests èxits que van impulsar l'eufòria fins i tot posar el públic dret amb L'Empordà, avantsala d'un Boig de la ciutat que va sonar en acústic obrint la tanda de bisos tancada amb El far del sud. Amb un Gerard especialment comunicatiu, records al món sanitari i els seus professionals, als “Jordis” i crides a l'enteresa i a l'esperança, van configurar les seves al·locucions a aquestes 800 persones que, convenientment distanciades, corejaven les cançons rere l'anonimat de la preceptiva mascareta. Era estranya la grada, estrany el panorama emmascarat que s'obria davant dels músics, úniques persones facultades per moure's en un Camp Nou insòlit. Per evitar futurs mals, Gerard va dir que el seu proper disc es titularà Estem tots molt bé, a veure si així no criden al mal temps com amb La Gran Onada. Si no hi ha canvis ni ho impedeixen noves prohibicions, el dia 23 repetiran actuació al Camp Nou.