La paella inicia la desescalada a la Barceloneta

Hi havia ganes de terrassa i paella al sol. De “llibertat”, segons coincidien els comensals que ahir van estrenar el primer cap de setmana de desescalada a peu de platja als restaurants de la Barceloneta. La capital catalana va entrar dilluns en la fase 1 del desconfinament, que permet obrir les terrasses dels restaurants al 50%, i els barcelonins van omplir els bars. · Què puc fer aquest pont a Barcelona? · Les ganes de terrassa pressionen l'espai públic

El sol cremava ahir al migdia al passeig marítim. A la marisqueria Salamanca, situada a pocs metres de l'aspra sorra de la Barceloneta, un tragí de cambrers emmascarats esquivava comensals amb els plats enlaire. Tot ple: “130 reserves al primer torn de menjar i 130 més al segon. La gent tenia moltes ganes de sortir”, explicava Javier Sánchez, propietari del local.

A la cua d'entrada al Salamanca i guardant la preceptiva distància de seguretat que marquen unes ratlles a l'asfalt, Gerard Fernández, el seu cosí i l'àvia esperen torn. “Acostumem a venir una vegada al mes a menjar paella. Aquesta és la primera vegada que sortim amb l'àvia des del confinament”, assenyala. A pocs metres, el cambrer pren nota a una parella: pop, sangria i, per descomptat, paella. També és la seva primera terrassa des que Espanya es va confinar per combatre la covid-19. “S'agraeix poder tornar”, conclou el jove.

La Barceloneta no és la de sempre. Li falten els milers de turistes que, en aquesta època, ja estarien desbordant el front marítim en xancletes i banyador. Ni rastre dels guiris aquest maig atípic. Per primera vegada en molts anys, la platja i els xiringuitos són dels locals. “Estic a punt de plorar. Soc molt feliç. El que més trobàvem a faltar és la llibertat”, explica Marcelo, que també espera torn per menjar paella amb la seva parella, África.

En una altra taula del Salamanca, Fernando i María Josefa, ambdós de 83 anys, estrenen la desescalada amb dos dels seus cinc fills. “És la primera sortida. Avui és Sant Ferran i celebrem el meu sant”, diu l'home mentre degusta una llagosta. Naturals de Lloret de Mar, encara no poden tornar al seu municipi, que pertany a la regió sanitària de Girona. A partir de dilluns, la capital catalana unificarà la seva àrea sanitària amb les dues que conformen l'àrea metropolitana i els veïns podran moure's entre elles amb llibertat, però per tornar a Lloret, Fernando i María Josefa hauran d'esperar que les dues regions sanitàries superin la fase 3. Es consolen, mentrestant, amb una graellada de marisc al sol de la Barceloneta. “No sortim ni a comprar, així que el millor és veure'ls a ells, estar amb la família”, apunta la dona.

“La resposta del públic és bona. M'ha sorprès que no estan tan espantats com m'esperava. Estan relaxats, però prudents”, valora Enric Suárez, propietari del restaurant Can Majó, també a peu de platja. Amb la meitat de taules, la seva terrassa és plena, tot i que admet que encara li costa omplir el primer torn de menjars (a la una del migdia). “A nivell de negoci no és rendible en absolut, però hem de reinventar-nos. Oferirem cuina non-stop i buscarem incloure un altre públic, com gent jove, amb tiquets més baixos”, assenyala. Ara per ara només s'han incorporat 15 dels 23 treballadors i encara no ha obert a les nits. Quan es pon el sol, de fet, la cosa es complica a la zona, admet també el propietari del Salamanca.“La gent recorda els restaurants el cap de setmana i no podem viure d’això. I hi ha alegria quan tenim sol, però a la nit ho perdem tot”, agrega Sánchez.

Els hotelers coincideixen que treballar amb les sales tancades i les terrasses a mig gas és inviable. De fet, al passeig Joan de Borbó, un dels enclavaments turístics per excel·lència de la Barceloneta, la majoria de locals encara estan tancats. “Això no és rendible però hem de començar a rodar, a veure si ens permeten ampliar espais en la fase 2”, explica el responsable d'El Rey de la Gamba, Héctor Zacarías. Tot és diferent en locals com aquest, acostumats a estar plens de turistes empastifats en salnitre. A El Rey de la Gamba hi ha poques taules i menys cambrers (dos en lloc d'11). I les dinàmiques de treball han canviat: revisen la temperatura en entrar, conviden els comensals a rentar-se les mans amb gel hidroalcohòlic abans de demanar i reparteixen la carta –més limitada que de costum– en fulls d'un sol ús. La paella, almenys, continua tenint gust de paella.