Quan Pujol atacava la corrupció

El 19 de maig van ser els 60 anys dels Fets del Palau, que van acabar en la detenció, tortura i tres anys de presó per a Jordi Pujol. Un text —Us presentem el general Franco—, escrit per l’expresident de la Generalitat, corregit per Ramon Fuster i llançat en forma d’octavetes pels seus companys de militància de Crist Catalunya, dibuixava el Generalísimo no solament com un dictador sinó com un corrupte i un corruptor.

L’escrit va ser redactat el 15 de abril per un Pujol jove, nacionalista i cristià, crescut per haver contribuït a la destitució com a director de La Vanguardia de Luis de Galinsoga. L’esmentat periodista —coautor de l’hagiografia de Franco Centinela de Occidente—, en sortir el 21 de juny de 1959 de la parròquia de Sant Ildefons després de sentir l’homilia en català, va pronunciar la frase: “Todos los catalanes son una mierda”. El 5 de febrer de 1960 , davant de l’enrenou, del boicot al rotatiu i de la imminent visita del dictador a Barcelona, Galinsoga va ser destituït del càrrec pel Consell de Ministres.

De manera assenyada i encertada, l’octaveta de qui seria president de la Generalitat recordava que la dictadura perseguia els intel·lectuals i literats. “I no només, com pretén el règim, els comunistes”. Era lògic marcar distàncies. Com recordava el poeta Joan Oliver, els seus benestants amics estaven indignats per la detenció de Pujol: “Havien tocat un senyoret dels nostres; mentre hi ha hagut innombrables consells de guerra contra tanta altra gent innominada ningú del nostre grup ha mogut un sol dit”. Desentendre’s de la terregada era l’actitud habitual d’una burgesia que va haver de deixar passar molts anys per començar a intuir que tenia el cor justament a l’altra banda d’on desava la cartera.

Doncs bé, el text de Pujol deia: “El general Franco, l’home que aviat vindrà a Barcelona, ha escollit com a instrument de govern la corrupció. Ha afavorit la corrupció. Sap que un país podrit és fàcil de dominar, que un home compromès per fets de corrupció econòmica o administrativa és un home presoner. Per això el Règim ha fomentat la immoralitat de la vida pública i econòmica. Com es fa en certes professions indignes, el Règim procura que tothom estigui enfangat, tothom compromès. L’home que aviat vindrà a Barcelona, a més d’un opressor, és un corruptor”.

Ara que el cas Palau, el del 3% i la productiva deixa de l’avi Florenci són damunt de la taula, l’oportuna octaveta de Pujol serveix per reflexionar sobre com ha crescut, democràcia ençà, el col·lectiu del que ell mateix denominava homes guineu, aquells que només volen fer negocis sense pensar en el país. I és que, Pujol dixit, els homes compromesos per fets de corrupció econòmica o administrativa n’acaben sent presoners.