La campanya de la fruita es queda sense el 25% dels temporers que necessita

La collita de la cirera inaugura aquests dies una temporada de la fruita marcada per les dificultats per trobar mà d’obra. Les restriccions a la mobilitat i el tancament de fronteres per la pandèmia del coronavirus deixarà el camp sense els temporers necessaris. Unió de Pagesos estima que faltarà un 25% dels prop de 40.000 treballadors requerits a Catalunya. També es preveu un augment d’entre el 25% i el 30% en els costos d’explotació derivats de les despeses de transport, allotjament i material sanitari per complir les normes de seguretat.

L’excepcionalitat d’aquesta campanya va fer que governs i organitzacions agrícoles obrissin borses de treball especials, fins i tot per reclutar mà d’obra espanyola sense experiència que pogués suplir els temporers que s’han quedat a l’estranger. Eduardo López, responsable de relacions laborals de la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG), assegura que el reclutament d’aturats i estudiants espanyols serà finalment «residual». Jaume Pedrós, d’Unió de Pagesos, estima que els ciutadans espanyols podrien arribar al 25% de la massa laboral.

Un total de 16.000 persones s’han registrat a Unió de Pagesos per treballar al camp aquesta primavera. Pedrós explica que la meitat d’aquestes persones no són aptes per ser contractades perquè són estrangers en situació irregular o individus que no estan aturats sinó afectats per un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO). «També hi ha molta gent de la regió de Barcelona que ha rebutjat el lloc al saber que havien de deixar casa seva per allotjar-se al municipi de treball», diu Pedrós. El Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) va obrir una borsa de treball per a la campanya agrària en la qual s’han inscrit 6.665 persones, el 70% de les quals són persones sense experiència en el sector, majoritàriament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

La fase prèvia d’aclarida dels arbres s’ha pogut realitzar amb treballadors empadronats als municipis. Unió de Pagesos calcula que a partir de la collita, un 25% dels llocs de treball els cobriran temporers procedents d’altres comunitats autònomes –el desplaçament és possible amb el contracte ja signat– i un altre 25%, familiars i coneguts de l’agricultor. COAG valora que el Govern central hagi autoritzat que els aturats puguin mantenir el subsidi d’atur i ser contractat per a tasques agràries fins al juny. «Això permet que molta gent amb experiència establerta a Andalusia, per exemple, estrangers o nacionals, es desplaci a treballar a Catalunya i a l’Aragó», diu López.

La recol·lecció de la cirera ha començat aquest dissabte als camps que l’Oriol Teixidó té a Seròs (Lleida). Dels 60 peons que ha contractat, un 20% són veïns del poble o amics seus aturats. Teixidó creu que ha tingut sort perquè molts dels que ha contractat viuen per la zona i el nombre de persones que ha d’allotjar als seus apartaments és més reduït en comparació amb altres agricultors. Les mesures de prevenció sanitària obliguen a ampliar l’espai per cada resident als allotjaments habilitats durant la collita. Teixidó sí que ha d’assumir un increment en el nombre de trasllats –els treballadors només poden ocupar dues o tres places del vehicle, segons si és un turisme o una furgoneta– i la despesa en material sanitari. Pedrós afegeix que la formació del personal sense experiència és un altre cost que s’ha de tenir en compte. La despesa per a la campanya augmentarà un 25%, segons el representant d’Unió de Pagesos.

Óscar Moret, responsable de fruita de COAG a l’Aragó, estableix en un 30% l’augment dels costos d’explotació i en un 30% la falta de mà d’obra. Des de Fraga, a la frontera amb Catalunya, Moret afirma que un 83% de les persones que han sol·licitat treball a la COAG d’Aragó són immigrants sense papers. Segons Afrucat, la patronal del sector de la fruita catalana, el 80% dels temporers són de nacionalitat estrangera i el 75% procedeixen de fora d’Espanya. Afrucat va assegurar en un comunicat que existia el risc que un 60% dels llocs de treball quedessin vacants i que la manera de resoldre el problema era regularitzar milers d’estrangers.

Teixidó explica que les grans empreses, com els socis d’Afrucat, afronten un repte més difícil perquè requereixen molta més força laboral, treballadors que en gran part són contractats en contingents al seu país d’origen, sobretot a l’Europa de l’Est. «El petit agricultor estableix una relació de més confiança amb el temporer, amb gent que torna cada any», diu Teixidó, «i les grans explotacions poden allotjar els treballadors en naus o barracons, més aglomerats, cosa que ara serà més difícil».