La caixa amb què “trampejar” la crisi

Yoslen Garrido té 48 anys, va néixer a Cuba però porta 28 anys vivint a Barcelona. Té dos fills i és una de les víctimes de la crisi econòmica de 2008. Fins aleshores pagava 2.200 euros pel pis on vivia i el bar (El León de Oro) que regentava. La crisi va arrasar tot el que tenia. Des d'aleshores ha fet voltes intentant “trampejar” en una ciutat que, almenys fins ara, vivia de cara al turisme i donava l'esquena, en massa ocasions, als humils. El passat 14 de març Garrido es va assabentar que s'havia decretat l'estat d'alarma quan va aparèixer el president Sánchez a la televisió ordenant el confinament de la població. Fins aleshores subsistia amb petits treballs de neteja. “Des que va sortir el president per la tele, zero. Res, ni un cèntim, ha entrat en aquesta casa”, lamenta. Una veïna del seu barri, Can Peguera, li va dir que la Creu Roja estava ajudant els més necessitats. Amb infinita vergonya va trucar per telèfon a l'organització i una treballadora social es va fer càrrec de la seva situació. El dijous dos voluntaris de l'entitat internacional —Cristina Benet i Ronald Beteta— li van portar un petit paquet amb aliments bàsics. “No tenia res a casa. Aquesta mala ratxa de sort està sent massa llarga”, lamentava Gallard agraint la col·laboració dels voluntaris.

La crisi del coronavirus ha obligat la Creu Roja a posar en marxa una “resposta humanitària d'emergència”. En aquesta ocasió no per enfrontar-se als desastres d'una guerra o catàstrofes naturals sinó a les conseqüències d'una pandèmia al cor del vell món. A Catalunya l'organització està comprant aliments amb fons propis i acumulant donacions ja que preveuen que en els propers mesos augmenti la demanda de persones que no tenen diners per a aliments a 200.000 persones. El doble de les que ells calculaven que hi havia abans de la crisi.

Des que es va decretar l'estat d'alarma, la Creu Roja ha repartit més 160.000 quilos d'aliments en més d'11.000 lliuraments com el que van donar dijous passat a Garrido.

Aquell dia, ningú no hauria reconegut que la sala atapeïda de caixes i aliments a la seu de la Creu Roja del carrer Joan d’Àustria de Barcelona era la fins fa només unes setmanes la sala d'actes de l'entitat.

Al matí, la Cristina i el Ronald van revisar els paquets que havien de portar a persones necessitades. Una altra voluntària supervisava les bosses: “Totes tenen aliments bàsics: oli, llegums secs i cuits, pasta, arròs, tomàquet fregit, conserva de verdura i peix, llet, farina, brou, fideus, ous, iogurt, pollastre, fruita i alguna cosa més depenent de les donacions. També hi ha paper higiènic, gel i lleixiu i segons l'edat de les persones substituïm o afegim per exemple lluç congelat, pa integral o bolquers de nadó, que són caríssims”.

La Cristina i el Ronald carreguen la furgoneta i posen rumb a la primera família al Turó de la Peira. “Els lliuraments els fem a la porta de l'edifici i ells han de baixar el seu bolígraf per firmar l'albarà. Així entrem en contacte el mínim possible”, informa el Ronald. La presència de la furgoneta de la Creu Roja trenca la rutina d'un barri en confinament. Una veïna n'informa una altra per la finestra: “És per a la parella aquella que és de lloguer”. Després de lliurar el paquet els dos voluntaris posen rumb a la casa de Garrido. “Espero que això passi aviat. Mira les meves mans, estan acostumades a treballar. Només vull això: Treballar”, s'excusa la dona després que la Cristina li lliura la caixa.