La tràgica connexió entre Bèrgam i Igualada

La imatge dels camions de l'exèrcit transportant fèretres a Bèrgam va situar al mapa d'aquesta crisi global una de les províncies més dinàmiques d'Itàlia. Tots els serveis havien quedat desbordats. Els hospitals van estar durant setmanes a punt de col·lapsar i la majoria de ciutadans ha patit de prop la devastació del virus. La magnitud visual i la percepció d'aquella situació, no obstant això, no acabava de coincidir amb les xifres del Govern. Poc després es va conèixer que era pitjor del que s'estava explicant. La mortalitat dels ciutadans de Bèrgam (120.000 habitants) va augmentar durant el mes de març del 2020 un 400% respecte a l'any anterior i va convertir la ciutat i tota la província en la zona més colpejada d'Europa.

Avui la situació ha millorat sensiblement, recorda el seu alcalde, Giorgio Gori, al telèfon. Però la seva experiència és útil per a altres llocs d'Europa que viuen calvaris similars. Igualada (Anoia), la primera ciutat d'Espanya que va ser confinada (aquest dilluns el Govern central va decidir suprimir aquesta mesura), va fer posar el focus aquí. El 28 de març, el seu alcalde, Marc Castells, es va posar en contacte amb el seu homòleg de la Llombardia. “L'objectiu és conèixer el que ells han passat i poder aprendre'n i fer millores en els protocols i les situacions que ens puguem trobar els propers dies, apunta el batlle català. Gori ho confirma. “Vaig intentar explicar-li el que hem fet, li vaig enviar material que hem preparat i espero que li hagi estat d'ajuda. Consells? Intentar per tots els mitjans que una vegada s'hagin aplicat les mesures de restricció social i laboral es puguin anticipar les coses. És a dir, fer els tests no només quan arriben a les UCI. Així els pacients poden ser atesos a casa i no als hospitals. Però, a més, cal fer que els ciutadans participin responsablement en el combat del contagi canviant els seus costums radicalment”.

El problema de Bèrgam, una província de més d'un milió de persones amb un modern sistema sanitari, va començar molt abans que les autoritats el detectessin. La seva història explica alguns dels errors de detecció que s'han comès en aquesta crisi. “Va haver-hi un augment de pneumònies anòmales a finals de gener, però en aquell moment ningú va reconèixer o va diagnosticar correctament el que passava. Quan el problema va emergir a finals de febrer, vam veure que hi havia un focus a Alzano Lombardo, un poble a cinc quilòmetres de Bèrgam. Havien curat pacients com si fossin pulmonies normals. Però havien estat amb metges, amb altres pacients… Aquesta zona de la vall és una àrea molt urbanitzada amb una densitat de població molt alta, moltes empreses i una gran mobilitat. L'epidèmia es va propagar ràpidament. El problema és que aquí no es va crear una zona vermella, com sí que es va fer a altres llocs”. Com a Igualada.

La Generalitat va decidir fer un tancament perimetral el 12 de març a la ciutat catalana i tres municipis limítrofs (uns 70.000 habitants) després de trobar un alt nombre de casos d'infectats, especialment entre els treballadors de l'hospital. Aquest ha estat un dels factors que han portat aquest centre assistencial gairebé al col·lapse. De fet, les poblacions afectades pel tancament van arribar a tenir la taxa més alta de mortalitat de tot l'Estat: 63,1 morts per cada 100.000 habitants. Una xifra molt superior en el seu moment a la de Madrid (27,9) i fins i tot a la de Llombardia (41,6). Des que va començar la crisi, oficialment s'han reportat 107 víctimes mortals i 644 infectats.

Un dels temes crucials ha estat el de les funeràries i la gestió de les xifres. Igualada va ser un dels primers municipis que es va queixar que les xifres oficials no quadraven amb les que veien al territori. A Bèrgam va passar el mateix. Els números no oferien un retrat real del que es veia als dipòsits de cadàvers. Fins que es van creuar les dades amb el registre. “Els positius són infinitament superiors. I es pot deduir no només pel nombre de morts oficial, que està infraestimat, sinó dels morts reals que tenim al registre municipal de cada ciutat. Per això podem veure que hi ha una relació d'1 a 3 entre els oficials i els reals. I com a conseqüència d'aquest nombre es pot intentar reconstruir la dimensió del contagi. Si la mortalitat per covid és d'1,5%, i tenim 5.000 morts reals a la província de Bèrgam, vol dir que en aquesta zona hi ha hagut entre 300.000 i 500.000 contagis”. El març de l'any passat, va haver-hi 45 morts a tota la zona confinada a Catalunya. Aquest any n'han sumat 140, encara que només oficialment 40 han estat diagnosticats.

La situació a Bèrgam ha millorat notablement des de l'inici de la crisi, assenyala l'alcalde. Els hospitals continuen plens, però s'ha evitat la situació de col·lapse cap a la qual s'encaminava la ciutat i la província quan les imatges dels camions de l'exèrcit transportant fèretres van donar la volta al món. “Ara el problema és l'atenció mèdica a domicili, hi ha moltíssims malalts. És molt complicat atendre'ls a tots”, apunta al telèfon. Una situació de la qual també ha pres nota Igualada, com assenyala Enric Morist, coordinador general de la Creu Roja a Catalunya, veí d'Igualada (i, per tant, confinat): “Un altre tema és que no ens podem oblidar de la gent que és a casa. També els hem de dir què han de fer a dins. I com gestionar un possible positiu, sabent que l'atenció primària es pot retardar uns quants dies”.