L’alcalde d’Igualada: “No hi ha cabuda per a la pugna política en aquesta crisi”

Marc Castells és l'alcalde d'Igualada, el més gran dels quatre municipis que la Generalitat va confinar el passat 13 de març per evitar que s'expandís el brot de coronavirus registrat a la comarca de l'Anoia. La taxa de mortalitat allà i a Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena (un total de 70.000 veïns) és la més alta de tot Espanya: 63 morts per cada 100.000 habitants. Castells, que s'ha convertit en el portaveu dels ajuntaments afectats, atén a EL PAÍS després de parlar amb Giorgio Gori, l'alcalde Bèrgam, la població italiana més castigada pel virus. “Van 15 dies per davant de nosaltres, volem que ens expliquin les seves errades i copiar el van fer bé”, diu. Un model de col·laboració entre Administracions que sembla fallar entre el Govern espanyol i la Generalitat. L'alcalde no entra en la polèmica i demana centrar-se en els ciutadans.

Pregunta. Quin balanç fa d'aquests 16 dies?

Resposta. Destaco la coresponsabilitat dels veïns. Ha estat molt impressionant veure com una ciutat amb tanta activitat està pràcticament parada. També l'extraordinària feina dels cossos de seguretat, del personal de l'Hospital i de l'atenció primària i la dels treballadors del sector funerari, molt més invisible però molt important. Esperem veure aviat els resultats de la mesura, que no són automàtics.

P. Les previsions fan creure que ve una setmana especialment difícil.

R. L'hospital comarcal registra entre 25 i 30 ingressos diaris. Perquè no ens agafi el toro, tenim a punt un hospital de campanya, en el complex esportiu de les Comes, amb 150 llits, algunes portades gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. També està gairebé llest l'edifici de la Mútua Igualadina, que serà una residència, però que hem adaptat per a aquesta emergència. Es tracta de recursos que posem a la disposició del departament de Salud. I és el fruit d'un treball conjunt amb els altres tres alcaldes afectats pel confinament, tots de diferents partits.

P. Col·laboració amb Bèrgam, amb l’Hospitalet, amb altres alcaldes... Per què això és tan difícil entre el Govern central i el de la Generalitat?

R. Els alcaldes estem vetllant pels ciutadans. Treballem des de la confiança, el consens i amb l'assessoria d'experts. La pugna política no hi té cabuda.

P. Però sembla que en aquesta crisi sí s'ha volgut anar per aquesta via.

R. No entraré en aquesta polèmica i cal entendre que gestionar això és complicat. Però no és el moment de dir qui està fent les coses malament, és el moment que tots treballem per solucionar-ho. Em discutiré amb el govern que sigui pel benestar dels meus conciutadans.

P. Demanaria ajuda a l'Exèrcit?

R. Els experts amb els quals ens assessorem diuen que ara això no és necessari. Però no ho descarto.

P. Què opina de les declaracions de Quim Torra a la BBC?

P. Entenc la posició de el president. Endurir les condicions del confinament és inevitable, com diuen els experts. Fins i tot crec que l'Executiu central ho contempla ja, amb la qual cosa crec que el temps li donarà la raó a Torra. Bèrgam és l'spoiler del que ens ha passat aquí. Igualada ho és per a la resta del país.

P. Salut li donarà els tests ràpids que porten dies demanant?

R. Ara com ara, no. No entenc per què si a la Conca d'Òdena tenim una situació extraordinària no es prenen mesures conseqüents. El cap d'epidemiologia de el Hospital Clínic, Antoni Trilla, ens diu que la manera de controlar el brot és amb els tests. Evitar que veïns positius asintomàtics segueixin estenent-lo. Entenc que no ens arribin ja 70.000 tests, però sí ens haurien d'arribar de manera gradual i començar amb els dels sanitaris.

P. Què els diu el Govern central de les baixes mèdiques?

R. No ens respon. Els veïns que no són positius i no poden sortir a treballar a altres llocs pel confinament també haurien de tenir la baixa laboral per evitar els acomiadaments per absentisme. He parlat amb Teresa Cunillera, la delegada del Govern a Catalunya, i amb la presidenta de la Diputació, Núria Marín (PSC).

P. Què ha après d'aquesta crisi?

R. Que de vegades donem importància a coses que no ho mereixen i ens oblidem d'altres de més senzilles.