_
_
_
_

La Viquipèdia alerta d’un augment d’articles d’autobombo durant el confinament

La fundació de l'enciclopèdia col·laborativa avisa de la importància d'afegir noves entrades sense crear conflictes d'interessos

Jordi Pueyo Busquets
Portada de la Viquipèdia.
Portada de la Viquipèdia.

"Teniu actualitzat l'article de l'entitat a la Viquipèdia? Potser és un bon moment per crear-lo", animava  una associació de Barcelona a Twitter durant la primera setmana de confinament. Els viquipedistes els van increpar: "Cap institució ni cap dels seus membres hauria d'editar el seu propi article. Això és un conflicte d'interessos contra la neutralitat i les polítiques de l'enciclopèdia que no està permès". És una de les regles dels voluntaris que nodreixen l'enciclopèdia col·laborativa de continguts: no es pot ser part implicada en la redacció d'un article. Durant els dies del confinament, Amical Wikimedia, entitat que agrupa els voluntaris de l'edició en català de la Viquipèdia, ha alertat d'un augment dels articles d'autobombo.

Más información
El regal del 18è aniversari de la Viquipèdia en català
EL PAÍS és el diari més citat a la Viquipèdia
El creador de la Viquipèdia: “Els grans d’Internet han d’apostar pel català”

Durant les restriccions de mobilitat per la crisi del coronavirus, la lectura d'articles a l'edició catalana de la Viquipèdia ha pujat. El pic va ser el passat dia 21, amb 1,9 milions de visites, la xifra més alta des del novembre i gairebé el doble que a principis de mes. La tendència també s'ha registrat a l'edició en anglès, amb un augment d'un 20% de les visites. "Ara que les institucions no tenen espai presencial, volen reforçar el que tenen en línia i veuen l'enciclopèdia com un lloc on promocionar-se gratuïtament, ja que l'entrada a la Viquipèdia és de les primeres que apareix en les cerques a Google: un caramel apetitós", analitza el portaveu de Wikimedia Francesc Fort. "Assumeixen erròniament que l'article que parla sobre el seu tema els pertany, quan realment és de tothom: editors i lectors", afegeix.

Quan un internauta fa un canvi en un article —tothom està convidat a fer-ho, fins i tot de manera anònima— passa per un procés de revisió de la resta de viquipedistes. Els articles d'autobombo no solen passar els filtres i acaben esborrats o editats per neutralitzar-los i fer-los verificables a partir de fonts d'internet. Els que generen dubtes sobre el seu grau d'altruisme acaben en una llista pública on actualment hi ha entrades com la d'Abacus Cooperativa, l'agència de competitivitat de la Generalitat ACCIÓ, Pirineu de Girona o el regidor de Badalona José Téllez (Guanyem Badalona).

“Ara que les institucions no tenen espai presencial, volen reforçar-lo en línia i veuen la Viquipèdia com un lloc de promoció”

Wikimedia explica que en alguns casos el conflicte d'interessos es genera sense mala fe, si bé tenen detectada una persona que fa continguts cobrant, sense poder-ho demostrar. Fent una ullada al registre de canvis d'aquesta setmana, es veu com un usuari amb el nom del departament de premsa d'un conegut sindicat ha editat l'entrada de la unió de treballadors. El canvi està marcat com a sospitós. Però els viquipedistes tampoc poden demostrar si és realment el departament de premsa: pot ser també algú que s'hagi apropiat del nom.  "Una vegada vam detectar que un assessor polític d'un diputat valencià va editar l'entrada del polític", detalla Fort. Hi ha casos més absurds: "A Espanya cadascú fa el que li surt dels ous i acabarem morint tots", va escriure un internauta en l'article general de la pandèmia del coronavirus. Ja està esborrat.

Catalunya, país o comunitat autònoma?

L'investigador i professor d'Arts i Humanitats de la UOC Eduard Aibar ha liderat diversos projectes de recerca sobre la Viquipèdia. En un d'ells va analitzar la percepció que tenen els professors universitaris de l'enciclopèdia. "Ni ells mateixos són gaire conscients de com funciona. La gent pensa que hi ha un comitè editor que es mira els continguts abans que es publiquin", explica. I insisteix que malgrat el control d'articles autopromocionals a la Viquipèdia hi ha "molts biaixos". Posa com a exemples el "socioeconòmic", ja que "bona part del contingut està fet des dels països desenvolupats, com la informació de països d'Àfrica o Àsia". Parla també de la bretxa de gènere: mentre hi ha paritat en les lectures només un 15% de les editores són dones.

"Grans empreses que han estat involucrades en alguna mena d'escàndol financer, laboral o de contaminació paguen a gent perquè intenti modelar el que es diu a la Viquipèdia", reflexiona Aibar, que afegeix que "això es pot detectar fàcilment". La política tampoc en queda al marge. "A l'article de Catalunya en català posa que és un país i en castellà només diu que és una comunitat autònoma", apunta l'expert. Esmenta que en casos com aquests "a vegades hi ha guerres entre les edicions" amb gent que va canviant aquests detalls, com si juguessin al gat i la rata. Per aquest motiu, diu, "els editors acaben bloquejant l'edició d'alguns articles". Al final preval el que considera la majoria dels voluntaris.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jordi Pueyo Busquets
Es periodista en la redacción de Cataluña y escribe sobre economía, innovación y tecnología. Antes de llegar a EL PAÍS, pasó por ACN, TV3, 324.cat, Bloomberg TV y Cadena Ser. Ha dado clases de redacción en inglés en la UPF y de redes sociales en la UOC. Es licenciado en Periodismo, Ingeniería Informática y máster en Innovación y Calidad Televisivas

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_