La Viquipèdia alerta d’un augment d’articles d’autobombo durant el confinament

"Teniu actualitzat l'article de l'entitat a la Viquipèdia? Potser és un bon moment per crear-lo", animava  una associació de Barcelona a Twitter durant la primera setmana de confinament. Els viquipedistes els van increpar: "Cap institució ni cap dels seus membres hauria d'editar el seu propi article. Això és un conflicte d'interessos contra la neutralitat i les polítiques de l'enciclopèdia que no està permès". És una de les regles dels voluntaris que nodreixen l'enciclopèdia col·laborativa de continguts: no es pot ser part implicada en la redacció d'un article. Durant els dies del confinament, Amical Wikimedia, entitat que agrupa els voluntaris de l'edició en català de la Viquipèdia, ha alertat d'un augment dels articles d'autobombo.

Durant les restriccions de mobilitat per la crisi del coronavirus, la lectura d'articles a l'edició catalana de la Viquipèdia ha pujat. El pic va ser el passat dia 21, amb 1,9 milions de visites, la xifra més alta des del novembre i gairebé el doble que a principis de mes. La tendència també s'ha registrat a l'edició en anglès, amb un augment d'un 20% de les visites. "Ara que les institucions no tenen espai presencial, volen reforçar el que tenen en línia i veuen l'enciclopèdia com un lloc on promocionar-se gratuïtament, ja que l'entrada a la Viquipèdia és de les primeres que apareix en les cerques a Google: un caramel apetitós", analitza el portaveu de Wikimedia Francesc Fort. "Assumeixen erròniament que l'article que parla sobre el seu tema els pertany, quan realment és de tothom: editors i lectors", afegeix.

Quan un internauta fa un canvi en un article —tothom està convidat a fer-ho, fins i tot de manera anònima— passa per un procés de revisió de la resta de viquipedistes. Els articles d'autobombo no solen passar els filtres i acaben esborrats o editats per neutralitzar-los i fer-los verificables a partir de fonts d'internet. Els que generen dubtes sobre el seu grau d'altruisme acaben en una llista pública on actualment hi ha entrades com la d'Abacus Cooperativa, l'agència de competitivitat de la Generalitat ACCIÓ, Pirineu de Girona o el regidor de Badalona José Téllez (Guanyem Badalona).

“Ara que les institucions no tenen espai presencial, volen reforçar-lo en línia i veuen la Viquipèdia com un lloc de promoció”

Wikimedia explica que en alguns casos el conflicte d'interessos es genera sense mala fe, si bé tenen detectada una persona que fa continguts cobrant, sense poder-ho demostrar. Fent una ullada al registre de canvis d'aquesta setmana, es veu com un usuari amb el nom del departament de premsa d'un conegut sindicat ha editat l'entrada de la unió de treballadors. El canvi està marcat com a sospitós. Però els viquipedistes tampoc poden demostrar si és realment el departament de premsa: pot ser també algú que s'hagi apropiat del nom.  "Una vegada vam detectar que un assessor polític d'un diputat valencià va editar l'entrada del polític", detalla Fort. Hi ha casos més absurds: "A Espanya cadascú fa el que li surt dels ous i acabarem morint tots", va escriure un internauta en l'article general de la pandèmia del coronavirus. Ja està esborrat.

Catalunya, país o comunitat autònoma?

L'investigador i professor d'Arts i Humanitats de la UOC Eduard Aibar ha liderat diversos projectes de recerca sobre la Viquipèdia. En un d'ells va analitzar la percepció que tenen els professors universitaris de l'enciclopèdia. "Ni ells mateixos són gaire conscients de com funciona. La gent pensa que hi ha un comitè editor que es mira els continguts abans que es publiquin", explica. I insisteix que malgrat el control d'articles autopromocionals a la Viquipèdia hi ha "molts biaixos". Posa com a exemples el "socioeconòmic", ja que "bona part del contingut està fet des dels països desenvolupats, com la informació de països d'Àfrica o Àsia". Parla també de la bretxa de gènere: mentre hi ha paritat en les lectures només un 15% de les editores són dones.

"Grans empreses que han estat involucrades en alguna mena d'escàndol financer, laboral o de contaminació paguen a gent perquè intenti modelar el que es diu a la Viquipèdia", reflexiona Aibar, que afegeix que "això es pot detectar fàcilment". La política tampoc en queda al marge. "A l'article de Catalunya en català posa que és un país i en castellà només diu que és una comunitat autònoma", apunta l'expert. Esmenta que en casos com aquests "a vegades hi ha guerres entre les edicions" amb gent que va canviant aquests detalls, com si juguessin al gat i la rata. Per aquest motiu, diu, "els editors acaben bloquejant l'edició d'alguns articles". Al final preval el que considera la majoria dels voluntaris.