Tancats i amb l’escola a casa

Dilluns, 7 del matí. Sona el despertador, però la roba no està preparada sobre les cadires. De fet, ningú es mou del llit. No cal treure els entrepans del congelador. Ni posar els pantalons de motricitat a la motxilla. L'entrenament de futbol fa dies que s'ha suspès. Els llibres d'anglès són sobre la taula. La professora ja ha anunciat que la següent classe serà per videoconferència. No cal córrer fins a la parada per no perdre el bus. No m'hauria imaginat mai que trobaria tant a faltar aquests dilluns d'estrès.

Dilluns, 7 del matí del primer dia feiner que vivim confinats. Tot és molt estrany. Els nens encara van en pijama. No es volen vestir. Per què, si no poden sortir. Compaginar el teletreball amb l'escola en remot és el repte dels propers 15 dies, tot i que el ministre Ábalos acaba d'anunciar que l'estat d'alarma s'allargarà. Millor apagar una estona la tele. A les 9 del matí centenars, milers de pares, professors i estudiants es posen a treballar: l'escola en remot està en marxa. Molts alumnes ja tenen des de primera hora el material a les intranets per fer els treballs. “A les nou en punt del matí hem rebut un correu amb els deures", explica la Nuria, la mare del Bruno. Altres fan classes per videoconferència o comparteixen dubtes amb els seus companys. Al passadís de la casa se senten veus de molts nens. Ja no som cinc. En aquesta llar, entre les videoconferències i el Fornite, som molts més.

A l'habitació el nen diu: “Què em toca ara? Ah, em toca pati!”. També se sent: “Tinc 40 missatges amb una exposició oral, un treball de plàstica, un examen de competències bàsiques. No puc veure els meus amics i em sento sol”. Es posa a riure. “Bueno, tampoc cal dramatitzar. Tampoc és tan dolent. Puc jugar més a les màquines. Al col·le ens han donat un totxo de fulls i pensen que ho farem així com així, com si ho sabéssim tot”.

Els xats de pares són una ajuda aquests dies. Veure com altres s'organitzen serveix per agafar idees, tot i que també per enfonsar-te quan t'adones que no ets capaç de fer aquella manualitat tan elaborada o que no havies pensat mai en aquell plat d'arròs amb una cara que somriu amb pastanagues i olives. La tecnologia és la salvació i ells són nadius digitals. “Establir un horari visual per als petits que inclogui estones d'entreteniment sols, estones d'ajuda a casa, estones de manualitats i de descans”, recomana l'Amelia, mestra infantil, a través d'Instagram.

La Silvia és una de les mares que afronta aquest dilluns al matí de confinament. Té dos nens, de quatre i dos anys. Explica que no la nit ha estat dolenta. “Sortir a aplaudir al balcó els sanitaris va espantar molt els nens, no entenen res del que passa. I encara que intentem entretenir-los i jugar amb ells, hi ha estones que ens veuen preocupats. Tenim un familiar hospitalitzat amb el virus i les notícies arriben amb comptagotes... A més, jo no treballo aquests dies, i tampoc cobraré, és clar”. La Silvia continua escrivint al xat: “Són les 10 i els nens i jo hem esmorzat (i tirat la llet a terra), ens hem vestit (van disfressats), hem arreglat la casa (bàsicament, hem fet els llits), ens hem confinat a l'habitació a jugar al ping-pong, curses de cotxes, després cuiners, construccions i perruquers”. La Moira és mare de tres criatures i envia un altre missatge dels que valen la pena: “Intentaré fer horaris una mica estrictes… sobretot pel tema de les pantalles. I dedicar un temps a l'exercici: pensava pujar i baixar dues vegades al dia les escales de la comunitat... vivim en un quart”. La Silvia acaba el seu text amb un “molta sort a tots els que aquests dies treballen des de casa amb la meravellosa companyia dels seus fills petits”. Són les 13.00. Toca menjador, recorda el nen. Però el dinar no està fet.