En ferri a Itàlia per esquivar el veto aeri pel coronavirus

La notícia els va agafar per sorpresa. Desenes de viatgers han rebut en els últims dies correus d’empreses en què se’ls informava sobre la cancel·lació dels seus vols per tornar a Itàlia. Ryanair, Alitalia o Vueling han estat algunes de les companyies que han anul·lat els seus trajectes des de Barcelona per les restriccions aèries decretades a Europa per la crisi del coronavirus. L’única opció de molts ha estat comprar un bitllet de ferri des de la capital catalana a Civitavecchia, a la província de Roma. Centenars de persones van arribar dimecres a la tarda al port de la ciutat amb l’esperança de tornar a casa, però amb la incertesa de què els esperarà en arribar al seu país.

Les organitzacions ecologistes i ciutadanes agrupades en la plataforma Zeroport han demanat a través de les xarxes socials “explicacions sobre la falta de restriccions als ports [en referència als de Palma o Barcelona] per afrontar la crisi climàtica”. Des de Palma, la Plataforma contra els megacreuers ha denunciat l’arribada, aquest dimecres, d’un creuer procedent d’Itàlia amb 3.000 persones. A Barcelona, preguntat per aquesta qüestió, el president de la Generalitat, Quim Torra, s’ha mostrat partidari d’“evitar les entrades de més risc” i d’“alinear una resposta europea” a la crisi organitzada pel coronavirus. “Tant de bo es prenguin mesures de prevenció, enviem una abraçada fraternal als italians, aquest és un tema en què tot Europa està implicada, les solucions han de ser europees”, ha conclòs.

Davide Dali, de 20 anys, explica que dimarts, com a tants altres milers de viatgers, li van cancel·lar el seu vol a Roma. El jove italià assenyala que van buscar altres opcions, com viatjar en autocar, però que els trajectes també es van anul·lar. Dimecres al matí va optar per comprar un bitllet de ferri. “El tren feia escala a París i valia 600 euros. Hi havia el risc que ens posessin en quarantena en passar per un tercer país. No ens vam voler arriscar”, comenta. La situació es repeteix. Martina Garofalo, de 23 anys, va arribar dijous passat a Barcelona amb la seva amiga Patty Baioca, de 21 anys. Totes dues asseguren que dimarts van perdre el vol perquè els van fer més controls del que és habitual i no van arribar a temps. Van canviar els bitllets per ahir dimecres i al cap de poques hores van rebre un missatge amb la cancel·lació.

Molts van arribar a Barcelona en avió, però no van poder tornar des de l’aeroport del Prat. Alguns es van desplaçar fins al consolat italià de la capital catalana, on no els van oferir cap ajuda útil, segons el que expliquen. Enzo Beneluce en va ser un. Resident a Nàpols, va viatjar a Espanya amb els seus tres fills i la seva dona per celebrar els seus 50 anys. Esmenta que només els van atendre per telèfon i que ells van haver de pagar “fins i tot les fotocòpies” d’un permís que els van donar per poder-se desplaçar entre les regions del seu país per les mesures anunciades pel coronavirus.

El restaurant de la terminal portuària és l’única vàlvula d’escapament dels viatgers, que han pagat fins a 100 euros pel trajecte. Altres persones fumen i esperen a l’entrada. “Ja no tenim mascaretes”, li diu un treballador a un passatger al bar. Altres joves italians xerren mentre fan cua i demanen unes begudes: “N’hi ha prou que un tingui el virus i tots ens quedem ben fumuts al vaixell”. Les pizzes margarita i els entrepans de prosciutto es venen com xurros. A uns passos, un individu s’acosta al punt de venda per parlar amb una de les treballadores.

–Quan surt el ferri?

–A l’una de la matinada.

–I demà?

–Demà no se sap …

Erasmus de tornada a casa

La nit cau i el ferri no arriba. Als passatgers els regalen uns vals per intercanviar per menjar o aigua, a causa del retard de la nau. Quan atraca, el punt de control de l’equipatge està ben atapeït. La gent comença a sortir amb mascaretes esquivant els que volen pujar. El perfil dels que arriben és diferent dels que surten. Són famílies, joves que estudiaven a l’estranger o turistes de tot el món. La mexicana Paola López, de 26 anys, fa un viatge per Europa amb dues persones. Londres, Amsterdam i París van ser els destins on va anar abans de Roma, ciutat d’on ja no va poder sortir amb avió. “L’únic que volem és arribar a Ciutat de Mèxic”, va afirmar la dona, que descriu que no els han fet cap control en baixar.

Un grup de joves s’espera a l’entrada de la terminal. Tots eren estudiants d’Erasmus des del setembre a la Universitat La Sapienza de Roma. Elisabeth Gómez, de 20 anys, declara que ha tornat a Espanya per la pressió dels seus pares. “Tampoc podíem fer gaire cosa allà”, detalla. La mallorquina afirma que acabarà el curs de manera virtual. Alguns dels seus companys s’hauran de desplaçar a altres comunitats, com el País Basc o València. Els que acaben d’arribar busquen al mòbil un lloc per allotjar-se. Mentrestant, els taxis no paren de recollir clients i arriben més italians amb l’anhel de tornar a casa. El ferri d’avui surt, el de demà ja es veurà.