Els boscos de corall sota el canyó de Blanes

Una vintena de científics de diversos àmbits han salpat cap a les profunditats submarines del canyó de Blanes –la vall submarina de vessants inclinats situada al talús continental– per analitzar uns boscos de corall que han quedat preservats de manera natural a uns 600 metres de profunditat. Es tracta d'unes colònies “excepcionals”, centenàries, de coralls d'aigües fredes o profundes considerades les més ben preservades del Mediterrani. L'objectiu és conèixer la seva extensió, preservació, datar-les i estudiar la biodiversitat existent. També prendran mostres per esbrinar els efectes negatius que provoquen els sediments causats pel pas de les embarcacions d'arrossegament.

Sota la capa superficial de les aigües del litoral català hi ha dos grans canyons submarins (el de Blanes i el de Palamós) que són tan grans com el conegut canyó del Colorado dels Estats Units. Els experts asseguren que la superfície dels canyons equival a la de la comarca de la Cerdanya (més de 1.000 quilòmetres quadrats).

A inicis dels 2000 es va localitzar corall blanc als canyons de Palamós i el cap de Creus. “La sorpresa va ser veure que a Blanes les colònies no eren poques i petites, sinó grans, molt ben formades i amb una gran densitat de corall”, explica el geòleg i cap de campanya de l'Institut de Ciències Marines del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), Pere Puig.

El canyó de Blanes, des de la seva capçalera a uns 60 metres davant de la platja de Fenals, se submergeix fins a uns 2.400 metres. Des del 14 de febrer i fins dissabte, un total de 23 científics, geòlegs i biòlegs marins i oceanògrafs físics d'Anglaterra, França, Itàlia i Espanya, sota la coordinació de Puig, s'han embarcat en el Sarmiento de Gamboa, un buc del Ministeri de Ciència i Innovació operat pel CSIC. S'han situat a uns 15 quilòmetres de la costa i gràcies a dos robots submarins capturen imatges tridimensionals de l'ecosistema situat a uns 600 metres de profunditat. Tot això en el marc del projecte ABRIC, que estudia “els impactes de les activitats d'arrossegament al fons marí en la resuspensió i dispersió de sediments”.

Els esculls coral·lins d'aigües fredes acostumen a estar a grans profunditats, a més de 500 metres, on la temperatura pot rondar els sis graus. Només tenen en comú el gènere amb el desitjat corall vermell, amenaçat per sobreexplotació pel seu bell esquelet, utilitzat per a ornaments i joies.

A Blanes s'han trobat fins a cinc espècies diferents de corall blanc d'interès ecològic, com la Madrepora oculata i la Lophelia pertusa “cobrint parets verticals de més de 100 metres d'altura, com un bosc de coralls”, explica Puig. Totes dues estan protegides per trobar-se en perill d'extinció i per la seva important funció com a refugi de la biodiversitat del fons marí.

En alguns casos, els boscos de coralls tenen mates de fins a un metre i mig de llarg. El geòleg marí explica que “el corall va creixent, però només està viu l'organisme a la punta de la branca, que és de carbonat càlcic i d'un color blanc. La part morta és de tons marrons i està tapada per sediments”. Aquests boscos, que generen al seu torn un oasi de biodiversitat, amb cucs, gambes, esponges i algues, estan envoltats de caladors de pesca d'arrossegament de la gamba.

Els científics pretenen estudiar fins a quin punt la dinàmica de la pesca d'arrossegament, bàsicament de gamba i escamarlà, pot afectar aquest “tresor submarí”. “Si les arts de pesca aixequen grans núvols de llot que es dipositen sobre el corall, aquest segrega una mena de mucositat, però ha de gastar molta energia per netejar-se. Si hi ha un Glòria cada any no passaria res, però amb el pas de les barques cada dia pot acabar sufocant-lo i matant-lo”, alerta Puig. Per això han iniciat a Blanes, com ja va fer el port de Palamós, un projecte de canvi de les portes dels vaixells d'arrossegament perquè deixin de “llaurar el fons”, i es quedin a uns metres de distància, perquè sigui només la xarxa la que llisqui per la llera marina.