El Déu Fontcuberta recrea el Gènesi al festival Llum BCN
La proposta que el Premi Nacional de Fotografia ha presentat aquest cap de setmana ha consistit a projectar paisatges virtuals generats amb intel·ligència artificial sobre la façana del Disseny Hub Barcelona
![La instal·lació Gènesi.IA projectada sobre el DHub, de Joan Fontcuberta al Festival Llum BCN](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/OZXJAQVXFZHJDNKEZOTP4O2IQM.jpg?auth=824a5c6cbf021ea1cd0372e3e8ebd8cc47eb236665fe878bfe180fc511be0d5a&width=414)
“En el principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada. Les tenebres cobrien la superfície de l’abisme i l’esperit de Déu planava per damunt les aigües. I Déu digué: “Que hi hagi llum”. I hi hagué llum”. Així comença l’Antic Testament. I també Gènesi.IA, la instal·lació que l’artista conceptual Joan Fontcuberta ha mostrat al públic aquest passat cap de setmana en el marc de la 14a edició del festival Llum BCN 2025, al barri del Poblenou.
La proposta consisteix en la projecció a la façana del Disseny Hub Barcelona de paisatges virtuals generats amb intel·ligència artificial a partir dels versicles del Gènesi que representen des del sorgiment de la llum i la foscor fins al cor del Jardí de l’Edèn. A voltes, sembla que aquestes escenes fotorealistes creades amb programes com Midjourney, Flux i Stable Diffusion emergeixen del cel vespertí d’una Barcelona ennuvolada. La veu del mateix Fontcuberta, recreada també a partir d’IA, recita els versicles en dotze idiomes diferents de manera simultània. Quan ens situem al mig de la plaça de Santiago Pey, les dotze llengües se superposen i es crea una cacofonia que ens remet a un altre episodi bíblic, el de la Torre de Babel.
“Molt probablement ara estem en el segle de les foscors. Quan em van convidar a participar al festival vaig pensar que en comptes de treballar sobre la llum, podria treballar sobre la foscor”, explica Fontcuberta que confronta amb ironia l’obra creada pel Déu sobrenatural amb la creació realitzada pel Déu de la tecnologia d’avui: la intel·ligència artificial. A la vegada que ens convida a reflexionar sobre el concepte de creació, també sobre la creació fotogràfica: ara, la imatge ja no neix de la llum, sinó dels promts, del codi i dels algoritmes.
Sis minuts i mig d’imatges animades reproduïdes en bucle sobre els 90 metres d’amplada i els 50 metres d’alçada del lateral esquerre del museu del disseny. Aquest lapse, el que en un principi se’ns mostra com un món meravellós, l’Arcàdia, el món previ; acaba de forma inquietant. En els últims segons escoltem “el bé i el mal” repetit com una lletania mentre veiem imatges de les grans tragèdies d’avui: la guerra d’Ucraïna, bombardejos a Gaza, refugiats que travessen el Mediterrani, la pandèmia de la covid-19... De sobte, un zumzeig ens porta a la visió d’un immens magatzem de servidors dels supercomputadors d’intel·ligència artificial.
“Amb aquest final hi ha un corol·lari que ens ve a dir «vam fer el Jardí de l’Edèn, però després nosaltres l’hem espatllat; no hem sigut capaços de conservar aquest paradís i l’hem tornat en un infern». Amb això ens torna a remetre a la pregunta de si el futur d’aquesta intel·ligència artificial és una societat en un paradís o una societat en l’infern”, resumeix Fontcuberta, l’únic espanyol en haver rebut el prestigiós Premi Hasselblad de Fotografia el 2013, que fa més de vint-i-cinc anys que treballa en la generació d’imatges a partir de programes informàtics, quan la IA s’aplicava encara de manera embrionària.
Davant del DHub hi ha una bona gentada que mira la instal·lació, bé com un espectable visual, bé com un exercici de pensament crític. Fontcuberta no ofereix respostes, sinó interrogants. Quin impacte tindrà la IA en la nostra manera d’entendre i interpretar el món? Quin paper hi juga l’autor en un sistema on la imatge es genera a partir d’ordres textuals? Com afecten aquestes eines la creació artística? Li pregunto al mateix Fontcuberta: “Pels artistes que ens autodefinim com a conceptuals, la intel·ligència artificial expandeix moltíssim la nostra capacitat de treball perquè ens estalvia una energia que la podem concentrar més en el contingut”. “La intel·ligència artificial l’hem d’entendre com un instrument que ha de col·laborar amb nosaltres, que ha de ser súbdit de les nostres decisions. Per tant, el problema està en els humans”, detalla el premi Nacional de Fotografia (1998) que segueix: “L’eina en sí no té una moral prefixada; tot dependrà de l’ús que en fem”. I acaba: “A més, suposant que ens hàgimde resistir contra la intel·ligència artificial, com més la coneguem, com més a fons l’experimentem, més recursos tindrem per oposar-nos-hi”.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
¿Tienes una suscripción de empresa? Accede aquí para contratar más cuentas.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.