_
_
_
_

Barcelona, la ciutat on conviuen més de 300 llengües

A la capital catalana es parlen idiomes exòtics com el farsi o el wòlof, segons un informe de Linguapax

Celebració a Barcelona del Cap d'Any xinès, sobretot per la comunitat d'aquest país asiàtic.
Celebració a Barcelona del Cap d'Any xinès, sobretot per la comunitat d'aquest país asiàtic.Carles Ribas

Barcelona és una ciutat multicultural en la qual conflueixen persones d'arreu del món. Els que passegen pels carrers d'aquesta metròpoli poden sentir paraules desconegudes, i no només provinents dels turistes. A la capital catalana viuen al voltant de 392.000 habitants estrangers que parlen més de 300 llengües diferents. Així ho destaca l'ONG Linguapax, que va publicar dimecres un informe, amb motiu de l'Any Internacional de les Llengües Indígenes, en el qual destaca la “riquesa cultural” del territori. Alguns dels idiomes més parlats, després del català i el castellà, són l'anglès, l'àrab i l'italià, seguits d'altres més inusuals, i amb menys presència, com el berber, l'urdú, el bengalí, el quítxua o el wòlof.

La directora de Linguapax, Mònica Perenya, va emfatitzar en la presentació de l'informe “el valor que les llengües tenen” per als individus que les parlen. “És evident que l'objectiu no és que les persones aprenguin totes les llengües. Això no té sentit, però sí que cal ser conscient que existeixen”, va assenyalar Perenya sobre el document, elaborat amb xifres de l'Idescat i amb dades recollides pel Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona.

L'informe apunta que moltes de les llengües que es parlen a la ciutat són transfrontereres, és a dir, que es parlen a molts països. Aquest és el cas del panjabi a l'Índia, el Pakistan, l'Afganistan i Bangladesh, i d'altres idiomes, com el quítxua al Perú, l'Argentina, Bolívia, Colòmbia, l'Equador i Xile, o del wòlof, parlat en països com el Senegal, Gàmbia, Guinea, Guinea Bissau i Mauritània.

A la capital catalana es parlen llengües llatinoamericanes com el guaraní o l'aimara. També existeixen comunitats que provenen de països asiàtics on s'utilitza l'urdú o variants del xinès, així com sistemes de comunicacions d'ètnies africanes com les berbers. Del Pròxim Orient s'esmenten l'amhàric i l'hebreu i, d'Espanya, s'enumeren l'asturià, el basc, l'aragonès i el gallec.

“Barcelona, com a ciutat global, dinàmica, innovadora i creativa en tants aspectes, ha de poder liderar a escala internacional el reconeixement i la reflexió sobre la diversitat lingüística i cultural”, diu el text, que agrupa els idiomes per diferents zones geogràfiques, i que inclou apartats perquè els lectors puguin entendre com són els sistemes de numeració de llengües com el ful o el wòlof.

De les gairebé 7.000 llengües vives que existeixen al món, 2.464 es troben en situació de vulnerabilitat i al límit de l'extinció, segons les dades de Linguapax. Des de l'entitat recalquen que només 23 idiomes són utilitzats per comunicar-se per la meitat de població global (7.594 milions d'habitants), i que el 90% de llengües són parlades per només el 4% de les persones al món.

La migració i la tecnologia

La investigació fa èmfasi en la relació entre la tecnologia i els moviments migratoris globals. Actualment, hi ha 244 milions de migrants, dels quals 20 milions són refugiats, segons recull Linguapax. Si se sumés la població de tots dos grups, constituirien el cinquè país més poblat del món, en un entorn que està lligat a les eines digitals que promouen "que la diversitat cultural i lingüística estigui present a tot arreu i simultàniament”.

“Les tecnologies faciliten l'intercanvi de coneixements en diferents llengües. Les ciutats es perfilen com a ecosistemes culturals i lingüístics súper rics que generen noves formes de comunicació i de creació”, assenyala el text, que posa l'accent en el paper de les llengües dominants, especialment de l'anglès, que “genera noves i diverses subordinacions lingüístiques” en la societat.

No obstant això, l'estudi informa que els idiomes més parlats no necessàriament són aquells que tenen més presència en els entorns digitals. El cas més paradigmàtic és el de l'anglès. Mentre que el 55% de la informació que circula a internet està en aquest idioma, només el 8% de la població el té com a primera llengua. Passa el contrari amb el xinès, que, malgrat que el parlin més de 1.200 milions d'habitants, només té un 2,2% de presència a la xarxa.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_