Ngugi wa Thiong’o: “Cada llengua és un tresor de bellesa”

Ha tornat Ngugi wa Thiong'o, el gran escriptor kenyà (Kamirithu, 1938), recurrent candidat al Nobel de Literatura, veu de l'Àfrica real, de la seva gent, les seves cultures, les seves llengües i les seves vides. El reivindicador de l'Àfrica castigada i silenciada pel colonialisme i el neocolonialisme, l'intel·lectual que no ha dubtat a denunciar els poderosos —pagant-ho amb la persecució, l'exili i la presó— i molts prestigiosos personatges de la cultura occidental (Isak Dinesen, Rider Haggard, Nicholas Monsarrat, Elspeth Huxley), que, considera, han denigrat l'africanitat i els africans. Ngugi ha tornat a Barcelona (ja ha visitat la ciutat diverses vegades) amb un llibre sota el braç, La revolució vertical, un conte, i per participar en un esplèndid acte al CCCB en què va conversar amb l'editora Laura Huerga, va llegir fragments de la seva obra i va actuar el cor The Beating Souls, que va interpretar una cançó inspirada en el llibre.

La revolució vertical, amb il·lustracions d'Agustín Comotto, es publica ara alhora en sis llengües de l'Estat espanyol: castellà, català i asturià (per Raig Verd), basc (Txalaparta), gallec (Editorial Galaxia) i aranès (Pagès Editors): una polifonia que ha fet les delícies de Ngugi. El llibre inclou la versió original en kikuyu (o gikuyu), la llengua que s'ha esforçat a reivindicar l'escriptor.

L'autor de grans assajos fonamentals en la reflexió contemporània com Descolonitzar la ment (Raig Verd, 2017) i Desplaçar el centre (Raig Verd, 2017), novel·les com Un grano de trigo (Debolsillo, 2017) i les meravelloses memòries que arrenquen amb Somnis en temps de guerra (Raig Verd, 2016), els seus records d'infantesa enmig de la cruel guerra d'independència mantinguda pel Mau Mau (Exèrcit Kenyà de la Terra i la Llibertat) i la Gran Bretanya, va parlar dijous abans de l'acte de les seves idees i es va reafirmar en el seu amor per les llengües. també va dir que el Tirant lo Blanc que algú li va regalar a Olot l'ha inspirat per escriure la seva nova obra èpica.

“Creure que hi ha una jerarquia de les llengües és com pensar que el teu Déu és més Déu que el dels altres i això és molt poc piadós i molt poc reverent”

“Fa uns anys vam signar en aquesta ciutat la Declaració de Barcelona de drets lingüístics, un esdeveniment que va tenir ressò mundial”, va recordar. “Es propugnava la igualtat de totes les llengües, grans i petites. Cada persona té el dret a parlar la seva pròpia llengua i cada llengua, encara que la parlin molt pocs, té dret a existir. Cada llengua és un tresor de bellesa, història, coneixement i possibilitats”, va recalcar Ngugi. “No hi ha llengües grans ni petites, les llengües són com els instruments musicals: el piano no és més important que la flauta. Cadascun té la seva sonoritat única i junts creen una orquestra. Si no conserves la teva llengua materna encara que coneguis totes les altres llengües del món vius en una esclavitud. Si les coneixes començant per la teva això és empoderament”.

Ngugi va advocar per una xarxa de llengües sense jerarquia ni “parasitisme”. “Creure que hi ha una jerarquia de les llengües és com pensar que el teu Déu és més Déu que el dels altres i això és molt poc piadós i molt poc reverent”. L'escriptor va recordar la seva idea que “el monolingüisme és el diòxid de carboni de la cultura, i el multilingüisme, l'oxigen”. Va dir que La revolució vertical la va escriure com a regal de Nadal per a la seva filla. “A la meva família intercanviem històries i contes”, va assenyalar i va expressar la seva satisfacció que ara aquest conte ja s'hagi traduït a 83 llengües i hagi donat motiu fins i tot a una exposició d'obres basades que el tenen com a inspiració, i també música.

Preguntat per si s'imaginava que tornaria “a una Catalunya amb presos polítics”, no va entrar-hi a fons. Va dir que vol un món sense presons, però que “no he acabat d'entendre la situació aquí. Estic confús”.