Cinc campanars singulars

Els campanars històricament han fet servir el seu retoc de campanes per anunciar les hores, avisar d'esdeveniments religiosos com ara pregàries, batejos, casaments i funerals o també per alertar sobre possibles perills. Amb diferents estils i personalitats, n'hi ha d'alts i esvelts i d'altres de més petits i austers; de planta rectangular o més bé circular; romànics, construïts a l'edat mitjana, o edificats en una època més moderna; enganxats a edificis religiosos, com esglésies i monestirs, o adossats a altres construccions d'àmbit civil; reformats o en un estat de conservació preocupant. Descobreix, tot seguit, alguns dels més curiosos de tot Catalunya. 

L’arquitecte Antoni Rovira i Virgili va ser l’artífex de la construcció d’aquest campanar civil al davant de l’edifici de l’Ajuntament, entre el 1862 i el 1864. Símbol indiscutible del barri de Gràcia de Barcelona, la torre es va fer famosa per l’aixecament popular del 1870, i es va haver de restaurar al llarg del 1882 perquè havia quedat deteriorada per la repressió. La idea de fer una torre al bell mig de la plaça va sorgir perquè cap de les parròquies de Gràcia d’aquell moment tenia un campanar alt. Al darrer pis de la construcció es troba un rellotge de quatre esferes que es pot veure des de qualsevol punt de la vila. La maquinària va ser construïda pel rellotger d’origen suís Albert Billeter, precursor dels rellotges elèctrics a Espanya.

El campanar de Sant Andreu del Torn (Sant Ferriol, la Garrotxa) se sustenta damunt d’una església amb restes del segle XI i XII que va ser restaurada per complet al segle XVIII i que històricament ha mantingut un estret vincle amb el monestir de Besalú. De planta quadrada, coronat per una cornisa, un terrat amb balustrada i uns petits pinacles (element arquitectònic en forma de con) situats als angles, té la campana més antiga de Catalunya (datada del 1303), segons un estudi del campanòleg Xavier Pallàs.

L’skyline de Valls (Alt Camp) no seria el mateix sense el campanar de l’església arxiprestal de Sant Joan, el més alt de tot Catalunya amb 74 metres d’alçada. Va ser construït a finals del segle XIX per l’arquitecte Francesc Vilar Carmona i el mestre vallenc Joan Oller. A més de campanar, és un privilegiat mirador del Camp de Tarragona: després de pujar els seus 200 esglaons es poden observar pobles de fins a cinc comarques diferents. Les campanes van ser instal·lades a la dècada dels anys quaranta, ja que les anteriors (més grans i amb nom propi, com la Joana o la Tecla), es van fondre durant la Guerra Civil.

Església de Sant Romà de Sau

O marxar o morir. Durant els anys seixanta més de cent persones, habitants de l’antic nucli de Sant Romà de Sau (Osona), van haver d'anar-se'n de les seves llars perquè es va construir un dic al riu Ter. L’embassament va inundar del tot el poble el 1965. Avui en dia, quan el nivell del pantà és baix, la punta del campanar de l’església del municipi emergeix i se'l pot observar, mentre que quan és completament buit, atrau unes grans multituds que aprofiten l’ocasió per conèixer i trepitjar uns espais que normalment es troben negats per les aigües.

Del segle XI al XIV, en plena edat mitjana, el monestir de Sant Pere de Rodes (Alt Empordà) va ser el principal centre espiritual del comtat d’Empúries. La seva esplendor es mostra en les grans dimensions del conjunt monacal, format essencialment per l’església, el claustre, les sagristies i el campanar. Aquest últim presenta tres nivells de finestrals, és de planta quadrada i d’estil llombard, es troba adossat al mur de l’església i al costat d’una torre de defensa.