Torra, del ‘plató’ del Parlament al de TV3, en un dia

La diputada d’En Comú Podem Jéssica Albiach va criticar ahir al matí que el president de la Generalitat, Joaquim Torra, convertís el Parlament en un plató de televisió on solament hi anava a fer discursos. Ahir no hi va haver votacions perquè la majoria governant va ser incapaç de consensuar una resposta institucional a la sentència. Una part de raó té Albiach perquè també ahir, a la nit, Torra va tenir una hora de màxima audiència a TV3 per fer-nos novament un discurs. Hi ajudava la realització de TV3, molt austera. Quan parlava l’entrevistador la càmera feia un senzill moviment inicial, però quan parlava el president... no es movia. Vam tenir d’ell un pla mitjà fix tota l’estona que d’una manera molt justeta deixava veure la gesticulació amb les mans. Sort que no mirava la càmera, sinó ens hagués fet l’efecte que veiem un missatge nadalenc.

L’entrevistador era el director de l’emissora, Vicent Sanchis. Va treure una agenda de preguntes pertinents –òbviament n’hi haguessin pogut haver moltes altres- encapçalades més d’una vegada amb la conjunció adversativa “però”, com de no estar prou convençut amb la resposta. I no va excloure la repregunta, encara que podria haver insistit més quan l’entrevistat fugia d’estudi (els Mossos coordinant la Guàrdia Civil, que el seu partit vol fora de Catalunya; ús de pilotes de goma quan estan prohibides a Catalunya; fer propostes, com posar termini a una nova consulta d’autodeterminació, sense ni el coneixement ni el consens del soci de Govern..). El president, que es va entrebancar alguna vegada, fins i tot es va emparar en la ignorància per evitar una resposta (“no conec els detalls”). Un error va ser encetar un parell o tres de preguntes, que se suposaven incòmodes, amb un “perdoni vostè”. Un periodista no ha de demanar perdó per preguntar, com estava fent, el que cal preguntar. De què l’havia de perdonar? De fer-ho des de TV3? Mentre Sanchis estava rígid al sofà, Torra, més relaxat, donava la sensació d’estar a casa seva. Un comentari de Torra que hauria de preocupar els mitjans locals: “quan parles amb la premsa internacional parles amb profunditat de tot”. Aquí no es parla amb profunditat? Ahir, no.

Al final va comentar que estava llegint un llibre de Václav Havel, un escriptor empresonat pel règim soviètic que va ser el darrer president de Txecoslovàquia i el primer de la República Txeca. Hi ha molta saviesa als seus escrits. Havel, autor molt respectat per Pasqual Maragall, deia que un acte que no tingui cap esperança en un efecte immediat, amb el temps, pot guanyar en importància política. Però també va dir que estem obligats a lluitar amb energia contra qualsevol germen d’odi col·lectiu.