La soledat de Torra

Quim Torra és a punt de fer un cim molt difícil de superar: en el moment en què la indignació per la duresa de la sentència als dirigents del procés sembla concitar la majoria política més àmplia dels últims anys entorn d'un assumpte, trencant les costures de l'estricte independentisme, el president de la Generalitat ha aconseguit dividir fins i tot el seu propi govern. De la màxima unitat en cinc anys a la màxima divisió en unes hores. Un gran èxit històric, fet que ni per a un amant de la Història com ell pot ser un consol.

Ja sabíem que el Govern no havia aconseguit pactar una resposta única a la sentència, i molt menys incorporar a les Candidatures d’Unitat Popular (CUP) o als comuns. Però era difícil imaginar que Torra deixaria anar en el seu discurs un anunci de nou referèndum d'autodeterminació… per abans del final de la legislatura (?!), sense encomanar-se a ningú. Un nou 1-O exprés en les circumstàncies que vivim ja seria un projecte fantasiós com a pla conjunt del Govern: imaginin-se com a ocurrència personal i intransferible del president. Com devia estar al·lucinant Esquerra Republicana que el seu portaveu, Sergi Sabrià, es va desmarcar de la idea públicament. És més, en seu parlamentària, com es diu en l'argot legislatiu, rebutjant posar-li data a un nou referèndum i afegint, com qui no vol la cosa: “Una proposta que acabem de conèixer”. El pitjor del cas és que, a l'hemicicle, es va poder detectar que ni tan sols el grup de Junts per Catalunya, el de Quim Torra, se sentia còmode amb l'anunci: en un moment de tanta emotivitat, el discurs del president català només va ser aplaudit al final, amb certa desgana i sense standing ovation, refugiats tots en els seus escons i protegits després dels seus pupitres.

El president no té qui li escrigui… missatges favorables. Bé, sí, Albano Dante Fachin. No sé si, a hores d'ara, és suport suficient el d'un dirigent que ni és diputat ni se l'espera en cap càmera: acaba d'anunciar que no es presenta a les generals perquè no ha aconseguit que ni la CUP ni Junts per Catalunya l'acceptessin en una llista.

Aquest nou pas de Torra cap a l'abisme polític és sens dubte el més destacat d'un ple que es va convocar per visualitzar la indignació contra la sentència i que el mateix president ha convertit en la visualització de la falta de rumb del seu govern. Ni en la valoració de l'actuació dels Mossos s'han posat d'acord Junts per Catalunya i ERC, els republicans molt més crítics contra el departament d'Interior. Al conseller del ram, Miquel Buch, li està caient una pluja metafòrica de cops de porra de dimensions similars a les que els policies han deixat anar, ben real, aquests dies en les concentracions (qui diu cops de porra diu atropellaments). Els consellers de JuntsxCat, amb el president al capdavant, havien volgut mostrar unitat entrant junts a l'hemicicle, acompanyant així a Buch que, estic segur, hauria desitjat en aquests moments no ser el càrrec més alt, físicament parlant, del Govern.