El Tribunal Superior decidirà sobre el futur del Pla de la Sagrada Família
El temple preveu 103 milions d'ingressos per visites aquest any, un 28% que en 2018
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit el recurs que va plantejar la Plataforma d'Afectats per la Sagrada Família contra el pla especial urbanístic que va aprovar l'Ajuntament de Barcelona, després que hagi admès a tràmit el recurs contenciós presentat per la Plataforma d’Afectatats que demana que s'anul·li el projecte d'expansió del temple. La Sagrada Família, mentre, bat el seu rècord d'ingressos i per aquest any els seus gestors preveuen 103 milions d'euros, la qual cosa suposa un 28% més respecte de l'any anterior. 55 d'ells es dedicaran a les obres.
El Pla Especial suposa la construcció d'una plataforma de 57 metres de llarg per cinc d'ample en la façana del carrer Mallorca, una primera part de la volada que comprometria el futur dels habitatges situats en aquesta franja. Al juliol passat, un jutjat del contenciós va admetre a tràmit altre recurs contra la llicència d'obres concedida pel consistori. Ambdues accions van ser plantejades per la Plataforma de Afectados, que integra a unes 250 famílies que viuen o tenen negocis en aquests carrers —des de la de Mallorca fins a la Diagonal— que s'oposen als plans del temple. Un veí més, a títol individual, va presentar un altre recurs en semblants termes.
En la interlocutòria, el TSJC reclama al Consistori l'expedient administratiu del pla urbanístic i emplaça “quants apareguin com a interessats en el mateix, especialment la Fundació Junta Constructora del Temple Expiatari de la Sagrada Família, perquè puguin comparèixer i personar-se en les interlocutòries”. “Contestarem a la demanda quan coneguem els arguments del recurs”, ha afirmat Esteve Camps, president de la Junta Constructora del temple, aquest dijous en ser preguntat sobre la posició de la Sagrada Família. El que mantenen els demandants, bàsicament, és que les escalinates sobre el carrer de Mallorca —i una rambla que arrencaria a la Diagonal —suposaria l'enderrocament de finques i negocis en els quals viuen i treballen 3.000 persones i que no és cert que aquest projecte sigui l’“original” de Antoni Gaudí.
Camps ha remarcat, a preguntes de la premsa, que Gaudí sí va dibuixar aquestes escalinates en uns plànols del 1916. Per contra, altres informes i dictàmens, entre ells un del Ministeri de Cultura i un altre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, de la dècada dels setanta i que obren a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, els atribueixen a projeccions posteriors que van fer deixebles de Gaudí. Aquest serà, també, un dels punts que es discutirà en la taula que es constituirà amb els afectats, l’Ajuntament i la Junta Constructora i que es formarà en els propers mesos, segons han apuntat portaveus del consistori. La taula abordarà si es dona via lliure o no al projecte de les escalinates —en un segon pla especial— i com s'afrontaria l'expropiació dels pisos i negocis que finalment quedessin afectats, la quantificació del que suposaria i, el més important, qui hauria d'afrontar aquesta despesa milionària.
Mentrestant, la Sagrada Família segueix exhibint múscul financer i segons els comptes presentats aquest dijous, 2019 es preveu tancar amb uns ingressos de 103 milions d'euros, el que suposa un increment del 28% respecte de l'any passat, quan van tenir 80 milions d'euros. Els visitants del 2018 van ser 4,5 milions, dels quals mig milió no van pagar. Així doncs, suposa una mitjana de 25,7 euros per entrada. Si es fa un càlcul d'ingressos per cada dia de l'any, resulta una mitjana de gairebé 282.000 euros. Segons explicacions del temple, dels 103 milions d'ingressos, 55 es destinaran al pressupost de les obres. Bona part de la resta es reserva per cobrir un eventual descens del ritme de visitants. Si hi hagués menys turistes, també hi hauria menys ingressos.
A un metre d'agafar a Gaudí
Els quatre Evangelistes han arribat als 106 metres i estan només a un d'igualar les torres que Gaudí va construir per la Façana de la Nativitat abans de morir, el 1926. Aquest dijous s'han presentat els prototips dels terminals d'aquest tetramorfos, que tindran forma d'home, lleó, toro i àguila. Acabaran situats a 135 metres d'altura, pesaran 14 tones i mesuraran nou metres d'altura, 6,5 dels quals seran unes enormes ales. La base d'aquestes figures albergaran uns potents focus que il·luminaran la torre més alta, la de Jesucrist, de 172,5 metres.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.