Brussel·les porta Espanya davant la justícia per la contaminació a Barcelona i Madrid

Más información

Brussel·les exigeix a Madrid i Barcelona mesurades més dràstiques contra la contaminació

Sánchez carrega contra la “irresponsabilitat” de revertir Madrid Central

La paciència de la Comissió Europea amb l'aire viciat de Madrid i Barcelona s'ha esgotat. Brussel·les té previst aprovar aquest dimecres una denúncia contra Espanya davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea per l'incompliment dels límits de contaminació atmosfèrica. Excepte que hi hagi un imprevist d'última hora, la decisió es farà pública dijous i suposarà la culminació d'un expedient d'infracció obert contra Espanya fa més de quatre anys. Fonts comunitàries han confirmat a EL PAÍS que la denúncia figura en el paquet d'expedients d'infracció" que la Comissió aprovarà aquesta setmana.

L'expedient contra Espanya es remunta al 2015 i se centra en els incompliments reiterats a Madrid i l'àrea metropolitana de la capital catalana amb els límits legals del diòxid de nitrogen, un contaminant associat als problemes respiratoris i cardíacs i l'origen dels quals està vinculat al trànsit rodat i a la crema dels combustibles fòssils. La comissària de Medi Ambient havia decidit deixar en un punt mort aquest expedient el maig del 2018. En aquell moment, Brussel·les sí que va denunciar sis altres països (Alemanya, França, Itàlia, Romania, Hongria i el Regne Unit) també per incomplir la directiva de qualitat de l'aire.

Però en el cas d'Espanya es va considerar que el problema no estava tan estès com a la resta. A més, en aquell moment es va estimar que les mesures que estaven projectades en aquestes dues ciutats –entre les quals hi havia Madrid Central, la zona de baixes emissions que el nou Ajuntament del PP i Ciutadans han intentat revertir en arribar al poder– podrien ser suficients perquè Espanya complís la directiva el 2020.

No obstant això, malgrat que no es va denunciar Espanya en aquell moment, el país continuava a la corda fluixa i l'expedient no es va arxivar. El comissari europeu de Medi Ambient, Karmenu Vella, ja va advertir fa un any que continuaria “supervisant de prop l'execució d'aquestes mesures, així com la seva eficàcia per millorar la situació al més aviat possible”. Quan el PP i Ciutadans –que van arribar a l'alcaldia de Madrid gràcies al suport de Vox– van comunicar que una de les primeres mesures que prendrien seria paralitzar les multes que sostenen aquesta zona de baixes emissions, l'atenció de Brussel·les es va centrar en la capital d'Espanya. I la paciència sembla que ja s'ha acabat.

Fonts de la Comissió assenyalen que “els Ajuntaments tenen llibertat per adoptar les mesures que considerin necessàries per complir els límits de contaminació”. Però especifiquen que atès el quasi permanent incompliment dels límits a Madrid “no té gaire sentit retirar una mesura pal·liativa abans que s'engeguin altres alternatives”. De fet, Madrid Central, aprovat per l'anterior equip de Manuel Carmena, era només un primer (i petit) pas contra el problema de la pol·lució.

Aquest 9 de juliol, quan la polèmica per la paralització de la zona de baixes emissions estava en el seu clímax, el comissari Vella va enviar un escrit al Govern espanyol en el qual li advertia que les últimes dades que havia analitzat el seu equip apuntaven al fet que les mesures adoptades eren insuficients i que no s'anava a complir amb la directiva europea que fixa els límits de concentració dels contaminants més comuns.

Els problemes se centren a Madrid i a l'àrea metropolitana de Barcelona, on es porten depassant els límits de diòxid de nitrogen des de 2010. De fet, el Ministeri per a la Transició Ecològica ha difós aquest dimarts l'Informe d'Avaluació de la Qualitat de l'Aire a Espanya de 2018 –que ha d'enviar cada any a la Comissió– i, encara que s'aprecia una millora respecte a 2017, els problemes amb el NO₂ es tornen a donar en ambdues zones, a més d'en el Corredor de l'Henares (Madrid) i a Granada.

“Irresponsabilitat”

El president en funcions del Govern i aspirant a revalidar el càrrec, Pedro Sánchez, va criticar el dilluns des del Congrés la “irresponsabilitat” d'intentar paralitzar Madrid Central. I va sostenir que s'estava així exposant a Espanya “a sancions europees”, en referència a l'expedient de la Comissió que ara es convertirà en una denúncia davant el Tribunal de Justícia.

S'obrirà ara un procés que portarà diversos anys i que, com ja ha ocorregut amb la contaminació de les aigües per la falta de depuració urbana, podria acabar en sancions. Però, primer, haurà d'existir una sentència del tribunal europeu que ratifiqui l'incompliment d'Espanya. Després, si persisteixen aquests incompliments, la Comissió tornaria a portar al país davant el tribunal i aquesta vegada sí se sol·licitaria una sanció.

El principal causant de la contaminació per NO₂ a les ciutats és el tràfic. Moltes capitals europees apliquen des de fa anys zones de baixes emissions que limiten l'entrada dels cotxes més contaminants. I en l'esborrany de llei de canvi climàtic que va elaborar el Ministeri per a la Transició Ecològica en l'anterior legislatura es contemplava l'obligació que les ciutats de més de 50.000 habitants comptin amb aquestes àrees restringides a Espanya.