Josep Renau ‘exposa’ la seva obra radical i combativa

Va ser una de les persones fonamentals per salvar el patrimoni artístic espanyol durant la Guerra Civil. Com a director general de Belles Arts del Govern republicà, Josep Renau (València, 1907- Berlín Est, 1982) va decidir que les obres del Museu del Prado s’embalessin i viatgessin a València i Ginebra. També va ser un dels responsables del pavelló espanyol a l’exposició de París del 1937, en el qual, per primera vegada, arquitectura, escultura, pintura i fotografia es van unir per reflectir la tragèdia del poble espanyol i la seva lluita contra el feixisme i també qui li va encarregar a Picasso la realització d’una obra per presidir-lo. I Picasso va fer el seu Guernica. Però és menys conegut que Renau és l’autor d’una obra de denúncia contra la guerra, el feixisme i els efectes del capitalisme a través de cartells, fotomuntatges i collages tan pioners i moderns com radicals i combatius. L’exposició Renau. El combat per una nova cultura, que s’ha inaugurat aquest dijous al Born CMM, s’ha realitzat amb l’ajuda de l’IVAM de València, que custodia el 90% del seu llegat —i d’on provenen 92 de les 108 peces exposades—, i és un recorregut, en quatre apartats, per l’obra d’aquest creador poc convencional.

Juan Vicente Aliaga, comissari de la mostra, ha creat un muntatge fet de poliedres de metall que tanquen sis dècades de creació. Des dels seus primers treballs d’estètica déco, amb tintes planes i temes frívols, amb els quals va obtenir un gran èxit de crítica, fins a les seves obres de finals dels setanta, murals enormes i ple de colors per a edificis del Berlín Oriental.

Després de triomfar el 1928 amb els seus treballs en una exposició del Cercle de Belles Arts de Madrid va canviar radicalment, sobretot davant l’amenaça feixista, i va començar a produir obres que no estaven destinades a la venda, sobretot cartells, utilitzats com a eines modernes per influir en l’esfera pública”, explica Aliaga davant d’exemples del seu treball en què lloa la tasca del Govern republicà, la pagesia i l’exèrcit republicà. Al final de la guerra, Renau s’exilia a Mèxic (1938-1958) després de passar pel camp de concentració d’Argelers. Al país americà es va formar com a muralista, va enfortir els seus postulats comunistes i es va implicar en els conflictes de la societat mexicana.

El tercer dels apartats es dedica, de manera monogràfica, a la sèrie anomenada The American way of life, exposant 15 dels 69 collages i fotomuntatges que Renau va fer, en els quals va criticar el consumisme i els valors mercantilistes de la societat de consum amb imatges en què es manipulaven icones de la societat nord-americana. “Renau adverteix que el capitalisme utilitza els productes per alinear i sotmetre la població i, anticipant-se a missatges posteriors, s’adona que el capitalisme utilitza el cos de la dona com a objecte, una cosa que critica en els seus treballs”, remarca el comissari. Altres temes que apareixen en les seves obres són el racisme i la marginació dels afroamericans. I ho fa mitjançant tècniques que s’acosten a la publicitat, amb colors intensos, amb figures distorsionades i contraposades.

Decebut pel canvi de la societat mexicana cap al capitalisme, Renau s’instal·la a la República Democràtica d’Alemanya els últims anys de la seva vida. “Aquí crea art polític al servei de l’Estat comunista, un treball amb escenografies relacionades amb la conquesta del cosmos per a la televisió alemanya i amb murals per a les ciutats de Halle-Neustadt i Erfurt, en els quals mostrava a tota la societat la revolució científica per conscienciar-la”.

L’exposició es complementa amb llibres, retallades de revistes i altres publicacions en les quals Renau recull el seu pensament. Entre ells hi ha exemplars de la revista Nueva Cultura, que va editar entre el 1935 i el 1937, uns treballs en què fa una crítica mordaç contra el catolicisme i es presentaven composicions visuals sobre la sexualitat, a més de festes populars, com la de les falles, des d’una perspectiva revolucionària i creant uns ninots de Hitler i Mussolini que acaben cremats.

Conferències després de l'exili

Josep Renau, com molts altres desterrats arran del triomf de Franco, va tornar a Espanya el 1976, després de la mort del dictador, 37 anys després de deixar el país a la recerca d’un futur. Quan va tornar va intentar establir-se a València, però no ho va aconseguir. “Va participar en actes culturals com un homenatge a Joan Fuster i es va trobar amb artistes com Joan Miró. Però, sobretot, va fer conferències explicant el seu paper en la preservació del patrimoni i la seva obra. No obstant això, va acabar tornant a Alemanya, on el 1982 va morir d’un infart. Està enterrat al Cementiri Antifeixista de Berlín”, explica Aliaga.